d'excursiò!!

Doncs resulta doncs que aquest estiu em va tocar un cap de setmana doncs a un càmping escoltant el programa Versió Càmping de RAC1 (versiò estiuenca del Versiò RAC1, que per a mí és el millor programa de ràdio que es fà a Catalunya de molt llarg).

Va ser votant per Futurama com a serie millor que Els Simpson. Però això no té importància.

La gràcia és que el càmping en questiò està a Salo (camping Cal Paradís) i per tant quedaba bastant a prop de Mòn Sant Benet. Ubicaciò on ha tingut a bé la Chene i Caixa Manresa a ubicar la fundació Alícia presidida per l'admirat (per mí, of course) Ferràn Adrià.

Vaig reservar la visita (no calía, erem 9 persones a la visita) i em vaig plantar tot content a la porta un quartet d'hora abans de l'hora marcada a l'entrada. Així ho disfruto més.

Qué és la fundaciò Alicia? Un lloc on investiguen nous potingues amb els que crear textures i aquestes coses tan modernes i també alhora un lloc on s'estudía com millorar els hàbits alimentaris de la nostra societat. Més info a la seva web.

La visita dura una horeta estructurada en dues parts. A la primera et fan una volteta per les instalacions (no gaire grans, val a dir-ho) i pots veure aquestes cuines-laboratori que tan m'agraden. També t'ensenyen alguns dels tallers d'alimentació que presenten a les escoles (sabieu que un donut equival a cinc talls de melò en caloríes?).

La part que més em va agradar de la primera meitat va ser la 'Máquina d'esgsferificasió':

(la de sobre és una destiladora al buit).

A la segona part et porten a un auditori i et fan un petit taller sobre els sentits i el gust. Durant el taller podem experimentar com de vegades els sentits que inicialment estàn concebuts per a impulsar-nos a menjar les coses que ens convenen i a rebutjar les que ens són perjudicials, de vegades ens traeixen.

Podrem probar quin és el cinqué gust (Umami), podrem aproximar-nos a la sinestèsia amb el xilitol (perqué collons ho notem 'fred'?) i també podrèm menjar una mica de peta-zetas que sempre fa festa.

Ens donaràn una caixeta com aquesta per a seguir el taller:

I amb això s'acava la visita. Que és interessant però tampoc massa. On refresquem coses que alguns ja savíem i on sobretot podem sentir-nos més a prop del mon de la alimentació i la gastronomía que tant ens agrada.

I a sobre, al sortir, fem una volta per el monastir de San Benet amb la visita medieval. Aquesta visita us la recomano EN MAJÚSCULES. Feia molt de temps que no veia uns audiovisuals tan espectaculars (projectats sobre les parets de pedra i el terra del mateix monestir) . Fantàstica visita.

I això va ser la nostra visita per Alícia, que com us dic, va ser bona i molt alegre però no va ser profunda. Suposo que han de fer una visita assequible al públic general i també que així s'estalvíen molt maldecaps pensant en coses més el.laborades. En tot cas, recomanable.