desfici carxofaire a El Prat

Convidats per Pratencs.cat i dins dels actes del #MarçGastronomic, un grup de blocaires movilitzats desde Gastrobloc@ires vem tenir la sort de poder intercanviar impresions sobre el món de la reina de l'hivern: la  carxofa.
La trobada amb els productors i cuiners d'El Prat de Llobregat. va ser aquest passat dissabte al Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa. Fem doncs, la necessaria? menció/cita/publicitat institucional...

I anem al lio...perque aquí Yours Truly és un autèntic fan de la reina carxofa. En tinc desfici, fília i gosaria dir que fetitxisme cul.linari. Per tant, goce pleno sabatino aconseguit.

Joan Ribas, pagès i president de la Cooperativa Agrícola del Prat ens va deixar entreveure alguns dels aspectes més interessants del món de la producció carxofera a tocar de Barcelona. Per començar, una sinceritat a bocajarro: les carxofes d'El Prat venen de planters de Tudela.

De fet, les plantes de carxofa duren dos anys en el clima humit i càlid del Mediterrani. Al contrari que les seves germanes de clima més continental que duren força més temporades. La raó d'aquesta diferència és que el clima càlid i humit del delta del Llobregat a la tardor és més favorable als fongs que ataquen les carxoferes, pobretes. L'altre gran enemic de la verdura radiofònica són les gelades que poden desde matar les flors (les carxofes, vaja) fins a congelar i matar completament la planta.

I precisament la gelada de fa unes setmanes serà la raó per la que la producció de la cooperativa del Prat aquest any produirà 450.000 kilos de carxofa (l'any passat en va produir 600.000 kilos). La gran majoria venuda a Mercabarna, per cert. Això sí, les plantes han sobreviscut i estem a la espera que encara hi hagi alguna producció fins al final de temporada.

Els productors de la zona estan en procés de tramitar la declaració de Indicació Geogràfica Protegida (IGP) devant les autoritats europees. I per a que et concedeixin el segell que augmenti el teu valor comercial has d'aconseguir demostrar que el teu producte té un tret distintiu que objectivament el separa de la resta de zones competidores. En el cas dels Pratencs han apostat per el grau de PH (acidesa) i sembla que se'n sortiran.

El que més em va agradar va ser la explicació d'en Joan sobre les tres tandes de carxofes que pot donar una mateixa planta. La primera, ben rodoneta i de creixement lent (amb forat al mig, amb el centre enfonsat) és la de més qualitat i també té la tija més grossa.
La segona, de creixement més ràpid degut a que les temperatures ja han pujat durant les setmanes de temporada, més allargada i fins i tot alguna espineta al final de la fulla.
La tercera millor ni mirar-la, 'fins i tot a dins es fa fusta' ens va dir en Joan.

Els cuiners Susana Aragón i Virgilio Contero ens van preparar carxofa en cinc textures. I com que ho podria ordenar alfabèticament però això no donaria gaire informació, les ordeno per ordre de gustatio placenteris:  bunyol d'aprofitament (espectacular!), en cruixent tempura, carpaccio (crua), una ejferificassió i finalment una escuma -en la meva opinió no prou reeixida-.

No es tracta de donar cap recepta, ja que no la tenim. Però si algú té Termomix que sàpiga que pot arreplegar les fulles exteriors de les carxofes fetes al forn (les dures, les que no ens menjem) i texturitzar-les fins a formar una pasta que es barreja amb la masa de bunyols. El resultat és un mos exquisit que colpeja de sabor els nostres sentits. Brutal.

Un cop finalitzada la explicació sobre la carxofa, vem dinar tots plegats un arrosset de Pollastre de Pota Blava.. però aixó si de cas... ja serà una altra història.

Moltes gràcies per la invitació, per la amabilitat i les facilitats. I per aguantar estoicament la pluja de 'espera que faig la foto' a tota la tripulació.
La Carxofa congelada ha mort! Visca la Carxofa!!