de tomàquets en almibar, bitllet a la eternitat.

Avui per a la reina del meu cor i per a mi era diumenge de retrobament. Amb en Dani, la Júlia, en Xesco i la Maria. És a dir amb Gastromimix i molt més. Dic molt més perque aquesta parella de cuiners atòmica i desmelenada, en lo creatiu no tenen aturador.
Són un brollador geiser que sempre brolla. En direu que això aleshores és una font i prou, però m'agrada més el tema del geiser: són de molta energia aquest parell. I les seves dones són el seu tresor. No m'ho han dit així, però jo ho sé.

A banda d'un tastet tradicional de peus de porc, botifarres i callos de vedella, avui el mestre Xesco de Ca l'Esteve Restaurant ens ha ofert un tast dels que devien menjar els Deus de l'Olimp quan regnàven sobre el destí dels mortals. Tomàquets confitats, i servits en aigua de tomàquet i fulla d'alfàbrega. Exquisidesa de l'hort, combinació sucosa i sideral. Bitllet amb destí a la eternitat, nens.
I no dic res més, que després em diuen zalamero.

I de postres, sense esperar-ho, a traició, la Montse ens ha ofert una torrija de llàgrima i relamío. Tú també Brutus, fill meu?
Torrija amb crema catalana, el corresponent sucre caramelitzat i bola de gelat de nata. De gloria en gloria y tiro por que me toca. La Montse, pastissera del restaurant ens explica que la idea va neixer perque a ella sempre li ha agradat sucar el pa dins la crema catalana. Crec que la evolució a plat de Ca l'Esteve ha culminat en una mena de gata maula emplatada, dolça i suggerent. Irressistible.

No em direu que no són dues idees fantàstiques que podem adaptar a casa. No ens sortiran igual, com a mínim a mi no. Però són combinacions realitzables i que ens permetran regalar uns bocins de felicitat a qui li cuinem. I a nosaltres mateixos, es clar.
Gastrobacanal a la culata del revolver (i ja en van...) i conversa franca de risotadas. O sigui, un DIUMENGE en majúscules i almibar.

Restaurant Ca l'Esteve
Casetes de Can Oliveró, ctra. Martorell-Terrassa km 4,7
Castellbisbal
Tel 93 775 56 90