En un exercici d'originalitat, també tinc alguns llibres que m'han agradat darrerament. Aqui en porto alguns variadets: metacrítica gastronòmica, vanguardia culinaria, tradició familiar, receptes i producte. Macedònia de lletres!
Confieso que he comido - Miquel Sen
Editorial Kelonia Personal
ISBN - 978-84-942964-3-7
Sensacional obra per als que ens agrada la metagastronomía. Un relat intens i concentrat de les vivències d'aquest gran gastrònom. Una mirada inteligent a la història recent de la nostra cuina (restaurants fonamentals ja desapareguts, els cuiners estrella, els que actualment tallen el bacallà i alguns noms que probablement ho facin en el futur). Tot amb un estil dinàmic i amé que m'ha fet allargar els deu minutets de lectura fins a que finalitzava el capitol corresponent.
"Al contrario de tantos cocineros de ego enfermo, sobredimensionado, Roca siempre ha sido un interlocutor pausado. Cuando le pedíamos una intervención en el programa, miraba con ojos de sorpresa. Una expresión que luego se tornaba ligeramente socarrona, para quedar en un entornar de párpados que era una ventana hacia un pensamiento rápido, constructivo e inteligente. A Joan se le podía pedir una revisión de un recetario centenario, como el de 'La Cocinera Catalana', con la seguridad de enfrentarse a unos platos revisitados a partir del buen gusto. Por el plató pasó Joan Roca sin estrella Michelin, con una estrella, con dos y, por último, cuando ya detentaba el máximo galardón de la 'Guía Roja'. Conversar con él entre plato y plato, entre toma y toma, era de lo más divertido, entre otras razones porque su distancia con los laureles del éxito era la suficiente como para que no perdiera esa virtud tan escasa del cocinero que no busca la gloria."
Nunca confíes en un chef italiano delgado - Massimo BotturaEditorial Phaidon
El xef italià que més ho peta a nivell de cuina creativa explica en aquest llibre la seva filosofia culinaria que passar per l'aproximació artística (este padawan no comulga mucho) i una radical voluntat de redefinir i millorar les receptes tradicionals de la seva terra. Molt ben editat i farcit de moments interessants, m'ha fet venir ganes de pillar el primer vol a El Prat i visitar la Osteria Francescana)
"Pasé el verano del año 2000 en elBulli. No fueron precisamente unas vacaciones: recogía agua marina de la bahía y subía los cubos por la playa, de dos en dos. Preparaba un cuscús microscópico a partir de brotes de coliflor. Me dolían los pies, tenía las manos inflamadas y la mayor parte del tiempo la cabeza me daba vueltas al ver todo lo que ocurría a mi alrededor. Cuando regresé a Módena, la broma era siempre la misma: «¿Y ahora qué vas a hacer, Bottura, espuma de mortadela?» Qué idea más estupenda.
Aquella broma se convirtió en nuestra obsesión. Tras muchos intentos fallidos, encontramos la solución: dejar en remojo pequeños trozos de mortadela durante varios días dentro del frigorífico. La carne liberaba sabor y partículas de grasa en el agua, de forma que se creaba un líquido lechoso y aromático. El agua se mezcla con la mortadela sólida para crear una pasta cremosa que se introduce en un sifón con dos cargas de gas. El resultado, de color rosa pálido, tiene un aroma y un sabor característicos: una concentración pura."
Esmorzars de forquilla - Sergi de Meià i Adelaida Castells-
Editorial Comanegra
ISBN - 978-84-16033-58-4
Un dels restaurants que millor record ens ha deixat en els darrers mesos exposant en tinta les receptes que fan servir per a elaborar els seus esmorzars de forquilla. Moltes són d'Adelaida Castells, la mare del xef. Escudelles, bacallans i flams d'ou amb nata... cuina de sabor rescatat del paradís de la millor tradició. Compta amb l'afegitó d'una petita guia de Restaurants el.laborada per en Pep Palau i un epileg del sabi ja mencionat anteriorment: Miquel Sen.
"Esmorzar de forquilla és una activitat social. Potser en els seus origens hi ha les collites i les matances que aplegaven a les cases de pagès parents de lluny i gent que anava a fer jornals, que participaven en el que avui en dia en diríem puntes de feina, i que se'n rescabalaven amb uns bons àpats, amb menges que sovint originava la mateixa activitat (les llamineres per exemple, quan es matava el porc)"
En Familia con Karlos ArguiñanoEditorial Planeta
ISBN - 978-84-08-13366-7
De llibres de receptes n'hi ha molts i alguns molt bons.
Aquest m'ha resultat interessant i pràctic durant aquest inici de 2015 per la gran quantitat i varietat de receptes i la excel.lent edició. Són quasitotes de perfil senzill i realment ha estat una bona font de consulta per anar variant amb els tàpers de la temporada. Les caixetes amb consell que tenen també m'ajuden a anar-les llegint encara que no tingui pas pensat fer-les, són com les pipes i em costa deixar de llegir la següent :)
Saber de aceite - Carlos Herrera.
Editorial Styria
ISBN - 978-84-96626-77-5
Crec que dificilment puc estar més a les antípodes del pensament social i politic d'un autor, però el seu llibre sobre l'oli és un molt bon compendi per a conèixer el procès de producció, varietats, dades tècniques i sobre les DO. Això sí, el primer paràgraf ja marca musculatura de pensament. En tot cas, un librazo de cara a entendre millor el món de l'oli, i tant que sí.
Lo que nos une a los españoles, las tres patas del taburete de la comida nacional, es el jamón, el vino y el aceite de oliva. (...) Nada hay más sabroso en esta vida que mojar pan recién hecho con un aceite de oliva virgen extra de sabor afrutado e intenso.
Tengo una vocación especial por la cultura gastronómica y considero el aceite de oliva uno de los signos de identidad mayores que ha producido jamás España
Cuina amb denominació d'origen - Pep Nogué
Editorial Cossetània
ISBN - 978-84-9034-279-4
D'aquest llibre ja n'havia parlat al blog. És un recull ben documentat de les DO i IGP que tenim a casa nostra, cadascuna amb algunes receptes contenint el seu producte. Tot i que per a mi el que més valor té és comptar amb una obra on hi aparèixen les dades tècniques i històriques de cada DO catalana.
"La IGP Poma de Girona abasta quatre grans varietats de pomes: golden, red delicious, gala i granny simth. La golden, de color ver-groguen, pell llisa, de gran calibre i polpa blanca és consistent i saborosa. La red delicious, vermella, de calibre gran i consistent, és lleugerament dolcenca. La gala, bicolor, de calibre mitjà, molt consisten i polpa blanca, és fina i lleugerament dolça. La granny smith és una poma de pell verd intens, de gran calibre, polpa blanquinosa i de gust un xic àcid"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada