El proper dilluns 26-03-2007 torna l'Isma a TV3, d'on no hauría d'haver marxat mai.
I jo que me n'alegro, pero no esperin que doni les gràcies a TV3.
És un mínim.
dissabte, 24 de març del 2007
Torna l'Isma!!
El proper dilluns 26-03-2007 torna l'Isma a TV3, d'on no hauría d'haver marxat mai.
I jo que me n'alegro, pero no esperin que doni les gràcies a TV3.
És un mínim.
Esbargínies de bacallà
La meva germana comparteix amb mí el gust per la gastronomía. El.laborem junts el menú de nadal que planifiquem durant tot l'any i sovint quedem els dissabtes per anar al mercat de La Boquería, preparar les receptes que ens venen de gust i fer petar la xerrada.
Té una senzilla recepta que sempre m'ha agradat molt i que vull compartir:
Esbargínies farcides de bacallà:
- Dues o tres esbargínies
- Bacallà dessalat (nosaltres fem servir el de BonÀrea, que ens funciona fenomenal)
- Trompetes de la mort (o un altre bolet si no en tenim)
- Ceba (jo personalment li poso Porro, que m'agrada més)
- All
- Crema de llet
- Formatge al gust
- Sal, oli i pebre.
La idea és tan senzilla com eficaç, tallem i buidem les esbargínies.
Amb la carcassa exterior fem una petita cocció ràpida per estovar-les.
La carn de l'esbargínia es posa en una paella on hem enrossit la ceba (o porro), una mica d'all (si pot ser tendre millor) i les trompetes de la mort ben netes.
Quan ja s'ha cuinat l'esbargínia li afegim el bacallà ben esqueixat a trossos petits. Li donem dues voltes, dues, que el bacallà es fa en pocs segons i li agegim la crema de llet, sal i pebre.
Cuinem la crema de llet una mica i amb el resultat omplim les esbargínies buidades.
Ratllem per sobre el formatge (ojo, amb el microplane si pot ser, jeje) i al forn a gratinar.
Si es fa amb esbargínies baby el resultat es absolutament vistós.
Té una senzilla recepta que sempre m'ha agradat molt i que vull compartir:
Esbargínies farcides de bacallà:
- Dues o tres esbargínies
- Bacallà dessalat (nosaltres fem servir el de BonÀrea, que ens funciona fenomenal)
- Trompetes de la mort (o un altre bolet si no en tenim)
- Ceba (jo personalment li poso Porro, que m'agrada més)
- All
- Crema de llet
- Formatge al gust
- Sal, oli i pebre.
La idea és tan senzilla com eficaç, tallem i buidem les esbargínies.
Amb la carcassa exterior fem una petita cocció ràpida per estovar-les.
La carn de l'esbargínia es posa en una paella on hem enrossit la ceba (o porro), una mica d'all (si pot ser tendre millor) i les trompetes de la mort ben netes.
Quan ja s'ha cuinat l'esbargínia li afegim el bacallà ben esqueixat a trossos petits. Li donem dues voltes, dues, que el bacallà es fa en pocs segons i li agegim la crema de llet, sal i pebre.
Cuinem la crema de llet una mica i amb el resultat omplim les esbargínies buidades.
Ratllem per sobre el formatge (ojo, amb el microplane si pot ser, jeje) i al forn a gratinar.
Si es fa amb esbargínies baby el resultat es absolutament vistós.
Les rillettes i la nostàlgia
Remenant avui per els armaris de la cuina (cosa habitual els divendres per la nit, quan penso i planifico el cap de setmana en criteris gastronòmics) m'he trovat amb unes llaunes de rilletes bretones.
Quan era petit, la meva família passava molts dies de vacances i caps de setmana en un poble del sud de França i de la Catalunya nord anomenat Ceret (more info here).
A part del meravellós aire dels pirineus, la tranquilitat i hospitalitat dels nostres amics (aragonesos exiliats de la guerra civil tot generositat i alegría) em va quedar marcat el sabor dels rillettes (grilletes, com pronuncíen ells) que sempre teníen a la nevera. Gràcies Marina i Mariano per aquest inesperat regal que he sabut apreciar amb el pas dels anys.
Els rillettes son patés. Un paté que s'el.labora amb les restes del ànec i que en comptes de ser triturats i de textura fina com normalment trovem la resta de patés, tenen una meravellosa textura que jo defineixo com a 'filets de rillette' i una untuositat digne de tenir dia internacional i tot.
Si hi ha dia internacional de quasi bé tot, també de productes gastronómics ¿No?
No només hi ha d'ànec, també es fan de porc i els venen a les xarcuteries 'al corte' o bé en llaunes. A mí m'agraden més els que et venen a la xarcutería. Pero aquí a Barcelona no n'he trovat (demà quan vagi a la Boqueria m'hi fixarè més) i acostumo a consumir-los en llauna.
El lloc més curiòs on m'he trovat consumint rilletes va ser en un bar de poble coster a Galícia. Un curiós bar on podíes trovar els típics pimientos de Padrón al costat d'altres delicatessen gastronòmiques totalment fora de contexte. Obviament, vaig menjar tant els pebrots de Padrón com la racció (generosa a sobre!!) de rillettes.
Si teniu l'ocasió i encara no els heu tastat, no en dubteu, val la pena!
PD: Hi ha alguna cosa més meravellosa que disfrutar d'un producte exquisit que a sobre et transporta a quan eres infant? Segur que sí. Pero poques.
Quan era petit, la meva família passava molts dies de vacances i caps de setmana en un poble del sud de França i de la Catalunya nord anomenat Ceret (more info here).
A part del meravellós aire dels pirineus, la tranquilitat i hospitalitat dels nostres amics (aragonesos exiliats de la guerra civil tot generositat i alegría) em va quedar marcat el sabor dels rillettes (grilletes, com pronuncíen ells) que sempre teníen a la nevera. Gràcies Marina i Mariano per aquest inesperat regal que he sabut apreciar amb el pas dels anys.
Els rillettes son patés. Un paté que s'el.labora amb les restes del ànec i que en comptes de ser triturats i de textura fina com normalment trovem la resta de patés, tenen una meravellosa textura que jo defineixo com a 'filets de rillette' i una untuositat digne de tenir dia internacional i tot.
Si hi ha dia internacional de quasi bé tot, també de productes gastronómics ¿No?
No només hi ha d'ànec, també es fan de porc i els venen a les xarcuteries 'al corte' o bé en llaunes. A mí m'agraden més els que et venen a la xarcutería. Pero aquí a Barcelona no n'he trovat (demà quan vagi a la Boqueria m'hi fixarè més) i acostumo a consumir-los en llauna.
El lloc més curiòs on m'he trovat consumint rilletes va ser en un bar de poble coster a Galícia. Un curiós bar on podíes trovar els típics pimientos de Padrón al costat d'altres delicatessen gastronòmiques totalment fora de contexte. Obviament, vaig menjar tant els pebrots de Padrón com la racció (generosa a sobre!!) de rillettes.
Si teniu l'ocasió i encara no els heu tastat, no en dubteu, val la pena!
PD: Hi ha alguna cosa més meravellosa que disfrutar d'un producte exquisit que a sobre et transporta a quan eres infant? Segur que sí. Pero poques.
diumenge, 18 de març del 2007
La quadratura del Tetris
Estorat m'he quedat avui quan he vist el darrer anunci de les pastilles de caldo concentrat Knorr.
Un espavilat senyoret, que deu representar el màxim del tipus sà, inteligent, guapo i espavilat que sap cuidar-se talla, prepara i salteja un seguit de verdures... que segons ell no tenen prou sabor de verdura.
Així que l'hi afegeix una pastilleta del gran caldo en cubitos Knorr, que això si que fa que les verdures tinguir veritable gust de verdura i estiguin bones.
La pregunta és inmediata: Si unes verdures directament saltejades no tenen gust... de que fabriquen les pastilles de caldo de verdura els senyors de Knorr???
Potser siguin fetes de verdures enriquides amb pastilles de caldo que han estat fabricades amb verdures que han estat enriquides amb pastilles de caldo que...
Un espavilat senyoret, que deu representar el màxim del tipus sà, inteligent, guapo i espavilat que sap cuidar-se talla, prepara i salteja un seguit de verdures... que segons ell no tenen prou sabor de verdura.
Així que l'hi afegeix una pastilleta del gran caldo en cubitos Knorr, que això si que fa que les verdures tinguir veritable gust de verdura i estiguin bones.
La pregunta és inmediata: Si unes verdures directament saltejades no tenen gust... de que fabriquen les pastilles de caldo de verdura els senyors de Knorr???
Potser siguin fetes de verdures enriquides amb pastilles de caldo que han estat fabricades amb verdures que han estat enriquides amb pastilles de caldo que...
dissabte, 17 de març del 2007
Microplane
Peasso de microplane que he adquirit a la tenda 'foc' del mercat de la boquería.
Ratllar coses està bé, pero ratllar amb un microplane és una altra cosa.
Els ratlladors normals es fabriquen mitjançant presió sobre làmines d'acer que produeixen els habituals foradets del ratllador. Aquests foradets ratllen per pressió ja que no tenen les vores afilades.
En canvi, els microplane tenen les vores afilades, realment tallen fines làmines de producte i com a resultat obtenim uns 'fieduets' recargolats (en funció de la mida del pas de ratllador i de la duresa del material ratllat obtenim diferents resultats). Aquests fideuets agafen moltíssim volum i son una autèntica passada.
L'origen és una mestressa de casa que cansada de no obtenir el resultat que necessitava amb el ratllador tradicional, va decidir provar amb una eina del seu marit que serveix per 'respatllar' i rebaixar la fusta. El resultat va ser tant espectacular que ha donat origen a aquest nou estri de cuina.
Quan proves un microplane, ja no vols un ratllador tradicional (i no, ¡¡No sóc comercial de microplane!!).
Proposta:
Buideu uns maduixots ben dolços, feu una gelatina de Campari i ompliu els maduixots.
Reserveu a la nevera.
Un cop la gelatina ha cuallat, els servim amb una fulla de menta sobre cada maduixot i pell de taronja ratllada amb el microplane per sobre.
dimecres, 14 de març del 2007
Si són fideus d'arròs, no són de soja. Home!
Aprofitant el cap de setmana a Coruña, vaig decidir preparar un menú oriental. Els experiments a casa i amb gasosa diuen, jo els vaig fer fora de casa i amb llagostins.
Així em va de vegades.
En tot cas, a part del saltejat de soja, xampinyons i algues (tot amb la inel.ludible salsa de soja kikkoman. Si no hi és, no és oriental)
Vaig decidir provar la recepta de Ferràn Adrià on es proposa unes broquetes de llagostins però arrebosant els llagostins amb fideus d'arròs convenientment matxucats amb les mans.
El cas es que en la meva visita al Gadis (on trevalla la millor caixera del món) vaig decidir provar els fideus de soja en comptes dels fideus d'arròs.
Ja sabeu, aquest Adrià es un nano que apunta però jo sóc molt millor...
El resultat va ser que en comptes de quedar unes cruixents pues de fideu envolcallant el llagostí va quedar uns horrorosos pels de soja tovets i flàccids al voltant del central crustaci.
No hi ha foto aquest cop, llàstima.
Dels errors s'aprèn.
Per cert, vaig arrebossar també unes salxitxes sense pell amb nachos triturats (per fer-les una mica 'a la mexicana'). Això si va sortir bé...
Així em va de vegades.
En tot cas, a part del saltejat de soja, xampinyons i algues (tot amb la inel.ludible salsa de soja kikkoman. Si no hi és, no és oriental)
Vaig decidir provar la recepta de Ferràn Adrià on es proposa unes broquetes de llagostins però arrebosant els llagostins amb fideus d'arròs convenientment matxucats amb les mans.
El cas es que en la meva visita al Gadis (on trevalla la millor caixera del món) vaig decidir provar els fideus de soja en comptes dels fideus d'arròs.
Ja sabeu, aquest Adrià es un nano que apunta però jo sóc molt millor...
El resultat va ser que en comptes de quedar unes cruixents pues de fideu envolcallant el llagostí va quedar uns horrorosos pels de soja tovets i flàccids al voltant del central crustaci.
No hi ha foto aquest cop, llàstima.
Dels errors s'aprèn.
Per cert, vaig arrebossar també unes salxitxes sense pell amb nachos triturats (per fer-les una mica 'a la mexicana'). Això si va sortir bé...
dimarts, 6 de març del 2007
La cuina de l'Isma, el crim de TV3
Fins fa unes tres setmanes, quan arrivaba a casa després d'un dia de feina atrafegat sempre tenía un petit oasi culinari on em refugiava amb gran plaer.
La cuina de l'Isma, aquest cuiner eixerit, ben parlat i estilós, ha estat per a mí un autèntic plaer per als sentits i sobretot, un exemple de filosofía gastronòmica, o culinaria, o alimentícia. Tant se val el nóm, el que compta es que amb l'Isma em après a divertir-nos cuinant, a cuidar-nos menjant i a plantejar els àpats com el que són: una ocasió per a gaudir d'una necessitat. L'alimentació.
Es per això, per que el programa de l'Isma no només ens ensenyava a cuinar sino que ens ajudava a alimentar-nos bé, que considero un crim que TV3, en virtut de no se quines històries segons les quals els seus telenotícies no els veu ni el tato han decidit que és molt millor encolomar-nos dos capitols diaris (dos, no sigui cas) d'una bonica sèrie americada anomenada El guardià.
I a sobre fet així, a traició. Sense avisar.
La meva sorpresa va ser majúscula. La meva indignació va ser total.
Vaig enviar un bonic email als senyors de TV3, que amablement em van contestar que dient que ells no han tret la cuina de l'Isma (ostia!! resulta que es culpa de la meva tele, que en comptes de rebre obedient-ment la senyal de la cada cop menys nostra televisió em passa capítols de El guardià segurament gravats dins d'aquestes entranys de silici i transistors), que només és una remodel.lació de l'horari de tarda i que ja tornarà l'Isma.
Molt bé senyors de TV3, d'això ja fa tres setmanes i continuem sense verure-li el pèl a l'Isma. com ja els vaig dir en el meu mail: espero que obtinguin la audiència que es mereixen. El que és jo, poc que la veia i ara ja no la veig mai... excepte quan em fan un partit del barça.
Salut!
PD: si voleu visitar la web del cuiner més didàctic dels que conec: lacuinadel'isma.cat
La cuina de l'Isma, aquest cuiner eixerit, ben parlat i estilós, ha estat per a mí un autèntic plaer per als sentits i sobretot, un exemple de filosofía gastronòmica, o culinaria, o alimentícia. Tant se val el nóm, el que compta es que amb l'Isma em après a divertir-nos cuinant, a cuidar-nos menjant i a plantejar els àpats com el que són: una ocasió per a gaudir d'una necessitat. L'alimentació.
Es per això, per que el programa de l'Isma no només ens ensenyava a cuinar sino que ens ajudava a alimentar-nos bé, que considero un crim que TV3, en virtut de no se quines històries segons les quals els seus telenotícies no els veu ni el tato han decidit que és molt millor encolomar-nos dos capitols diaris (dos, no sigui cas) d'una bonica sèrie americada anomenada El guardià.
I a sobre fet així, a traició. Sense avisar.
La meva sorpresa va ser majúscula. La meva indignació va ser total.
Vaig enviar un bonic email als senyors de TV3, que amablement em van contestar que dient que ells no han tret la cuina de l'Isma (ostia!! resulta que es culpa de la meva tele, que en comptes de rebre obedient-ment la senyal de la cada cop menys nostra televisió em passa capítols de El guardià segurament gravats dins d'aquestes entranys de silici i transistors), que només és una remodel.lació de l'horari de tarda i que ja tornarà l'Isma.
Molt bé senyors de TV3, d'això ja fa tres setmanes i continuem sense verure-li el pèl a l'Isma. com ja els vaig dir en el meu mail: espero que obtinguin la audiència que es mereixen. El que és jo, poc que la veia i ara ja no la veig mai... excepte quan em fan un partit del barça.
Salut!
PD: si voleu visitar la web del cuiner més didàctic dels que conec: lacuinadel'isma.cat
diumenge, 4 de març del 2007
Barcelona Degusta
Avui he visitat el saló Barcelona degusta. I vull aprofitar l'avinentesa per obrir la meva primera entrada del blog de cuina.
Aquestes fires sempre són multitudinaries, sardina-enllaunades i una mica asfixiants.
Per evitar-ho en el possible he anat bén d'hora i m'he plantat a les 9.45 h devant de les portes. Tot perfecte si no tenim en compte que obríen a les 11h (qui s'ho havía d'imaginar) i per tant he fet horeta i quart de cua.
Un cop a dins, volta per observar els stands més interessants i m'ha sorprès la quantitat de producte italià dins de la fira. Poc francès per el que m'esperava i massa formatge. Posteriorment m'he assabentat que el co-director de la fira Enric Canut es dedica professionalment al tema del formatge i ja ho he entès més.
Després de barallar-me amb 'la plaga' de visitants de la tercera edat a la recerca de panflets publicitari, bosses de plàstic i que tant els interessa un nap que una col si es gratis, l'activitat més interssant del día ha estat la conferència Àgora del gusto: quesos y lácteos patrocinada per el Ministerio del govern español.
El mateix Enric Canut i el jove cuiner asturià Marcos Moràn ens han parlat de tots els formatges d'Espanya i Marcos ens ha deleitat amb algunes preparacions. La més curiosa, una infusió de café amb formatge nascuda de la dieta mèdica que han de fer ell i el seu pare, on l'esmortzar és prec
issament café i formatge.
Bé, gràcies si algú em visita alguna vegada i veurem quina continuitat sóc capaç de donar-li al blog.
Salut!
Aquestes fires sempre són multitudinaries, sardina-enllaunades i una mica asfixiants.
Per evitar-ho en el possible he anat bén d'hora i m'he plantat a les 9.45 h devant de les portes. Tot perfecte si no tenim en compte que obríen a les 11h (qui s'ho havía d'imaginar) i per tant he fet horeta i quart de cua.
Un cop a dins, volta per observar els stands més interessants i m'ha sorprès la quantitat de producte italià dins de la fira. Poc francès per el que m'esperava i massa formatge. Posteriorment m'he assabentat que el co-director de la fira Enric Canut es dedica professionalment al tema del formatge i ja ho he entès més.
Després de barallar-me amb 'la plaga' de visitants de la tercera edat a la recerca de panflets publicitari, bosses de plàstic i que tant els interessa un nap que una col si es gratis, l'activitat més interssant del día ha estat la conferència Àgora del gusto: quesos y lácteos patrocinada per el Ministerio del govern español.
El mateix Enric Canut i el jove cuiner asturià Marcos Moràn ens han parlat de tots els formatges d'Espanya i Marcos ens ha deleitat amb algunes preparacions. La més curiosa, una infusió de café amb formatge nascuda de la dieta mèdica que han de fer ell i el seu pare, on l'esmortzar és prec
issament café i formatge.Bé, gràcies si algú em visita alguna vegada i veurem quina continuitat sóc capaç de donar-li al blog.
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)