La cuina de l'Isma, aquest cuiner eixerit, ben parlat i estilós, ha estat per a mí un autèntic plaer per als sentits i sobretot, un exemple de filosofía gastronòmica, o culinaria, o alimentícia. Tant se val el nóm, el que compta es que amb l'Isma em après a divertir-nos cuinant, a cuidar-nos menjant i a plantejar els àpats com el que són: una ocasió per a gaudir d'una necessitat. L'alimentació.
Es per això, per que el programa de l'Isma no només ens ensenyava a cuinar sino que ens ajudava a alimentar-nos bé, que considero un crim que TV3, en virtut de no se quines històries segons les quals els seus telenotícies no els veu ni el tato han decidit que és molt millor encolomar-nos dos capitols diaris (dos, no sigui cas) d'una bonica sèrie americada anomenada El guardià.
I a sobre fet així, a traició. Sense avisar.
La meva sorpresa va ser majúscula. La meva indignació va ser total.
Vaig enviar un bonic email als senyors de TV3, que amablement em van contestar que dient que ells no han tret la cuina de l'Isma (ostia!! resulta que es culpa de la meva tele, que en comptes de rebre obedient-ment la senyal de la cada cop menys nostra televisió em passa capítols de El guardià segurament gravats dins d'aquestes entranys de silici i transistors), que només és una remodel.lació de l'horari de tarda i que ja tornarà l'Isma.
Molt bé senyors de TV3, d'això ja fa tres setmanes i continuem sense verure-li el pèl a l'Isma. com ja els vaig dir en el meu mail: espero que obtinguin la audiència que es mereixen. El que és jo, poc que la veia i ara ja no la veig mai... excepte quan em fan un partit del barça.
Salut!
PD: si voleu visitar la web del cuiner més didàctic dels que conec: lacuinadel'isma.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada