Tenim ara mateix un complexe de Governator de Califòrnia que no ens l'acavem!!
- Sayonara, Ariel
dilluns, 30 d’abril del 2007
el deTerminator machine
Tal i com ens va comentar la Ro, el cuiner Ariel Rodriguez ja és història a la TV d'España. Just uns dies després del nostre 'despelleje'.
Tenim ara mateix un complexe de Governator de Califòrnia que no ens l'acavem!!
- Sayonara, Ariel
Tenim ara mateix un complexe de Governator de Califòrnia que no ens l'acavem!!
- Sayonara, Ariel
diumenge, 29 d’abril del 2007
Detemporada
Bé, ahir a la boquería vem comprar (com sempre i com ha de ser) fruita de temporada.
Molt maduixot a les parades i molt bé de preu. La llàstima es que el maduixot que s'ha imposat al mercat durant els darrers anys es de mala qualitat. I m'explico.
Té una presència fantàstica, un tamany, color i lluentor envejable. Però son insípids a més no poder. Solen venir de Huelva i suposo que es produeixen tones i tones d'aquest bonic producte que ha esdevingut àcid però sense gust ni practicament aroma.
Per tant, excepte les poques vegades en que trovo maduixots que tenen gust de maduixot, normalment haig de fer alguna recepta que permeti disfrutar-los una mica més. Avui per esmortzar, en comptes del café amb llet i tota la pesca m'he decidit a treballar una mica el maduixot i una pinya que també vaig portar ahir.
Al final, caramelització de la pinya en una planxa amb mantega i mel i una sopeta de maduixot amb mèl i pebre negre. Senzillet, que es per esmortzar i tinc gana!!
Bastonets de pinya amb sopa de maduixots.
Uns quants bastonets de pinya.
200 gr. de maduixots.
Una mica de mantega.
cinc cullerades de mel.
pebre negre acabat de moldre.
El.laboració:
Posem la mantega en una paella i quan està calenta li afegim els bastonets de pinya. Ha de ser foc fort perque volem daurar però no volem que s'estovi massa. Quan porta un minutet al foc, li afegim un parell de cullerades de mèl. Un cop daurats, els reservem.
Posem en la batedora americana (o minipimer sinó) els maduixots i els triturem. Jo no ho passo per el colador en aquesta ocasió, però si es vol una sopa fina fina fina si que convé passar-ho.
Després ho posem en un cassó al foc suau i li afegim les tres cullerades de mèl i ho fem 'xup-xuperjar' una mica. Finalment li afegim el pebre negre.
Ja sols ens falta posar en un mateix plat la pinya i la sopa de maduixa i a esmortzar.
Salut!!
dissabte, 28 d’abril del 2007
Torreta de bacallà amb foie
Aquesta és la recepta que juntament amb la meva germana Laia hem el.laborat avui dissabte per a dinar: Torreta de bacallà amb foie i maionesa d'alvocat.
Com que avui tenìem poca gana de carn, hem decidit aprofitar uns troços de bacallà dessalat del que venen congelat a les tendes BonÀrea (abans Àrea de Guissona) i que personalment ens encanta per la seva relació qualitat-preu.
Així que avui, en el viatge a la Boquería, hem comprat uns alvocats i bloc de foie per a acabar d'acompanyar el bacallà, que sinó es trova molt sol.
La idea del plat és ben senzilla: confitar el bacallà a baixa temperatura, esqueixar-lo i posar-lo dins un motlle a sobre de poma passada per la planxa. A sobre del bacallà foie amb maionesa d'alvocat i uns grans de pebre rosa i llavors de sèsam negre per decorar.
Torreta de bacallà amb foie:
Ingredients:
450 gr de bacallà dessalat
bloc de foie
Una poma granny-smith o similar
2-3 alvocats
dues cullerades grans de maionesa
200 ml de crema de llet
llet
oli d'oliva verge extra
pebre vermell i pebre negre
llavors de sèsam negre
El.laboració:
Primer confitem el bacallà en oli. Confitar, es a dir, cobrir el bacallà completament i cuinar a baixa temperatura fins que estigui tovet i es començín a separar les làmines de la carn de bacallà. L'oli no ha de bullir mai.
Es espectacular veure com la gelatina natural del bacallà surt en grans quantitats. Si volguessim fer un pil-pil ho tindríem ben fàcil amb aquest bacallà:
Un cop confitat, el treiem, desespinem i esqueixem. Reservar.
Pelem les pomes i les tallem en grills que passem un moment per la planxa. Jo faig servir una mica de l'oli de confitar el bacallà per a lubricar i donar un puntet de sabor:
Quan tenim el bacallà i la poma, muntem amb un motllo (jo he agafat un del mateix tamany que tindría la llesca de foie que posarem per sobre). A sota, la poma i a sobre el bacallà esqueixat. Per a amorosir-lo, li hem barrejat una mica miqueta de l'oli de confitat. Però sols una mica.
Per sobre del bacallà, li hem posat ja una mica de la salsa: maionesa d'alvocat.
Aquesta maiones es fa barrejant al minipimer dues o tres cullerades de maionesa (jo la utilitzo lleugera, no vull que tingui massa sabor), dos o tres alvocats i la quantitat de crema de llet i llet que ens agradi per a tenir la textura que volguem. També li hem afegit pebre negre acabat de moldre i sal.
La posem dins del biberó i ja la tenim llesta per anar salsant aquest i alres plats.
Finalment, passem per la paella un parell de llesques de foie que estàn destinades a coronar la torreta.
i decorem amb uns grans de pebre rosa i llavors de sèsam negre.
Salut!!
Com que avui tenìem poca gana de carn, hem decidit aprofitar uns troços de bacallà dessalat del que venen congelat a les tendes BonÀrea (abans Àrea de Guissona) i que personalment ens encanta per la seva relació qualitat-preu.
Així que avui, en el viatge a la Boquería, hem comprat uns alvocats i bloc de foie per a acabar d'acompanyar el bacallà, que sinó es trova molt sol.
La idea del plat és ben senzilla: confitar el bacallà a baixa temperatura, esqueixar-lo i posar-lo dins un motlle a sobre de poma passada per la planxa. A sobre del bacallà foie amb maionesa d'alvocat i uns grans de pebre rosa i llavors de sèsam negre per decorar.
Torreta de bacallà amb foie:
Ingredients:
450 gr de bacallà dessalat
bloc de foie
Una poma granny-smith o similar
2-3 alvocats
dues cullerades grans de maionesa
200 ml de crema de llet
llet
oli d'oliva verge extra
pebre vermell i pebre negre
llavors de sèsam negre
El.laboració:
Primer confitem el bacallà en oli. Confitar, es a dir, cobrir el bacallà completament i cuinar a baixa temperatura fins que estigui tovet i es començín a separar les làmines de la carn de bacallà. L'oli no ha de bullir mai.
Es espectacular veure com la gelatina natural del bacallà surt en grans quantitats. Si volguessim fer un pil-pil ho tindríem ben fàcil amb aquest bacallà:
Un cop confitat, el treiem, desespinem i esqueixem. Reservar.
Pelem les pomes i les tallem en grills que passem un moment per la planxa. Jo faig servir una mica de l'oli de confitar el bacallà per a lubricar i donar un puntet de sabor:
Quan tenim el bacallà i la poma, muntem amb un motllo (jo he agafat un del mateix tamany que tindría la llesca de foie que posarem per sobre). A sota, la poma i a sobre el bacallà esqueixat. Per a amorosir-lo, li hem barrejat una mica miqueta de l'oli de confitat. Però sols una mica.
Per sobre del bacallà, li hem posat ja una mica de la salsa: maionesa d'alvocat.
Aquesta maiones es fa barrejant al minipimer dues o tres cullerades de maionesa (jo la utilitzo lleugera, no vull que tingui massa sabor), dos o tres alvocats i la quantitat de crema de llet i llet que ens agradi per a tenir la textura que volguem. També li hem afegit pebre negre acabat de moldre i sal.
La posem dins del biberó i ja la tenim llesta per anar salsant aquest i alres plats.
Finalment, passem per la paella un parell de llesques de foie que estàn destinades a coronar la torreta.
i decorem amb uns grans de pebre rosa i llavors de sèsam negre.Salut!!
De boquería
Desde fa bastant, els dissabtes que no estic a Coruña, agafo el cotxe, el cistell (una bossa d'aquestes blaves del IKEA, estupenda per a fer de cistell) i quedo amb la meva germana per anar al mercat de La Boquería.
Situat al bell mig de les rambles barcelonines, és tot un clàssic i per aixó mateix poc puc aportar a tots aquells que ja el coneixeu encara que sigui per haver-ne sentit a parlar.
A nosaltres ens encanta per diverses raons. La primera i principal, la gran quantitat i varietat de productes que hi trovem. No només n'hi ha de tot (o quasi) sinó que n'hi ha en quantitats industrials. Com que anem ben d'hora, a les 9 i poquet ja estem allà, les parades estàn plenes de gènero i sobretot són un goig visual les de fruita i verdura... quins colors!!
Com veieu la foto superior, hi ha parades especialitzades en productes d'altres llocs del mon i com veieu a la foto inferior, n'hi ha de dolços i fruita seca.
Obviament hem de defugir les parades situades just a l'entrada del mercat que dona a les Rambles, trampa per a turistes desprevinguts i les que més i millor espectacle visual donen. Aquí no només podem comprar fruita, sino batuts i sucs naturals conservats en uns vasos sobre gel. I també alguna fruita preparada per consumir, com aquesta meravellosa pithaya (que jo anomeno la fruita de la plastilina per la seva textura exterior i color rosat).
En fí, per als pocs que no coneixeu aquest temple gastronòmic (altres dies ja anirè posant més comentaris si s'escau) us deixo aquestes fotos preses avui mateix. I per als que ja la coneixeu...
Ens veiem a la boquería!!!
dimecres, 25 d’abril del 2007
El toque que li deuen haver donat....
... Al cuiner Ariel Rodriguez.
Ariel Rodriguez venía amb una tremenda aureola de gran revolució en els programes culinaris. De enfant terrible preparat per deixar al inefable Karlos a l'alçada d'un escolanet timid i fonediss.
I el que em vaig trovar va ser un programa masclista fins a extrems insorportables on un cuiner (hombre, por supuesto) ensenya a cuinar a una clase de dones (totes dones, ni un sol home en cap dels programes) i les tracta com ximpletes estúpides embelesades per la seva gràcia, simpatía i sobrenatural atractiu.
Si no fós tan trist, riuria (de fet, confesso que més d'una vegada vaig riure dels nervis) cada cop que després de la mes minúscula i senzilla operació el gran Ariel els preguntava a les seves dones-ximpletes
- Entendieroooooooooon???
- SIiiiiiiiiiiiiiiiiiii!! (si no contesten, els torna a preguntar).
Poc després sol treure el enorme i fàl.lic molinet de pebre (Capoccione l'anomena) i amb un somriure maliciós els hi pregunta:
- Les gusta mi capooccioneeeeeee??
- Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!
En fí, tot masclista i molt lamentable.
Afortunadament, em sembla que algú (el share, suposo) li ha donat un 'toque' i el 'payo' s'ha moderat una mica . Ara només tracta les dones com a ximpletes... posem un parell de cops per programa... molt millor, on va a parar.
Ànim Ariel, que tu puedes.
PD: I el més trist es que quan es posa a cuinar i a explicar els detalls tècnics de cocció i demés en sap un niu!
dilluns, 23 d’abril del 2007
Homenatge a Arzak (amb perdò i humil.litat)
Com a plat estrella del cap de setmana, vaig decidir fer servir una recepta amb la que el gran grandíssim ENORME Juan Mari Arzak va començar aquesta revolució que ens ha dut fins on som ara.
Fa molts anys ja que el Juan Mari ve decidir provar si es podía fer un flam de peix. Un pastís de cabratxo (escórpora per aquestes terres).
Aquesta forma de presentar el peix en una textura tan agradable sempre ha estat un dels meus plats favorits. Jo, però, el vaig fer amb lluç. No sé si perque som el que menjem o perque no hi havía cabratxo al mercat. Escolliu vosaltres mateixos...
Recordo haver-lo menjat a casa de petit (de estos polvos familiares tenemos estos lodos actuales, es clar) i no sé si era aquesta recepta de Arzak o una similar, pero ja era hora de recuperar-la.
Com a punt d'imaginació pròpia (ja, pecat tocar una recepta d'en Juan Mari, però es que sino no té tanta diversió) vaig fer dues variants. Una amb salsa de tomàquet (recepta original) i l'altra sense (recepta de l'Òscar, con un par).
També val a dir que els ous que vaig fer servir, son de gallina criada a casa amb blat de moro i retalls de l'hort única i exclusivament. Tot un luxe!!
Gràcies a la familia de la meva xicota, que són així d'autèntics.
Pastís de lluç en dos colors:
500 gr. de lluç
250 ml de crema de llet
150 ml de salsa de tomàquet (as casera as possible, thanks)
8 ous
Per a guarnir:
Un ou de guatlla bullit i tallat a la meitat
Un parell de pebrots del piquillo passats per la paella
Un parell de nespres en conserva
Per a la salsa
200 gr de pebrots del piquillo
mitja ceba de figueres
100 ml de vi blanc
dues cullerades de vinagre de xerés
dues cullerades de mel
sal
oli
pebre
El.laboració:
Marquem el peix a la paella amb molt poc oli. De manera que queda cuit i preparat per fer-lo miquetes i alhora agafa un agradable gustet a 'planxa'.
Un cop fet, el fem esqueixadet petit, però a mí m'agrada deixar algún troçet una mica més gran per trovar la textura de peix en el flam.
Barrejem el peix amb els ous i la crema de llet. Hi afegim sal i pebre i en aquest moment ja podem fer els primers flams. Jo faig servir motlles individuals de silicona, m'agraden més que els metàlics i són molt més fàcils de desmotllar.
Es posa al forn al bany maría fins que estiguin cuits. La tècnica de cocció és idèntica a la del flam, no volem que l'ou sobrepassi els 80 graus i quedi 'tallat', perdríem la textura untuosa.
Un cop fets els pastissets grocs, afegim salsa de tomàquet a la barreja i en coem els vermells.
En paral.lel fem la sàlsa:
Tallem la ceba i la posem en una paella calenta amb oli. Volem que quedi transparent, no cal que sigui torrada. Tot i que si tenim temps, també la podem torrar una mica. Però no busquem fer un sofregit.
Un cop la ceba està tendra, li afegim els pebrots del piquillo tallats a tires. Li donem dues voltes i quan són calents li afegim la mel. Tot seguit li afegim el ví i deixem reduir i finalment quan ja ha reduit el ví se li posa el puntet del vinagre de xerés.
Finalment es sala , li posem el pebre i ho passem per la trituradora i el col.lador.
Per muntar el plat, es posa un pastisset de cada color sobre una base de salsa i dos nespres passats un minut per la planxa amb mig ou de guatlla i un pebrot del piquillo.
Bon profit!!
Fa molts anys ja que el Juan Mari ve decidir provar si es podía fer un flam de peix. Un pastís de cabratxo (escórpora per aquestes terres).
Aquesta forma de presentar el peix en una textura tan agradable sempre ha estat un dels meus plats favorits. Jo, però, el vaig fer amb lluç. No sé si perque som el que menjem o perque no hi havía cabratxo al mercat. Escolliu vosaltres mateixos...
Recordo haver-lo menjat a casa de petit (de estos polvos familiares tenemos estos lodos actuales, es clar) i no sé si era aquesta recepta de Arzak o una similar, pero ja era hora de recuperar-la.
Com a punt d'imaginació pròpia (ja, pecat tocar una recepta d'en Juan Mari, però es que sino no té tanta diversió) vaig fer dues variants. Una amb salsa de tomàquet (recepta original) i l'altra sense (recepta de l'Òscar, con un par).
També val a dir que els ous que vaig fer servir, son de gallina criada a casa amb blat de moro i retalls de l'hort única i exclusivament. Tot un luxe!!
Gràcies a la familia de la meva xicota, que són així d'autèntics.
Pastís de lluç en dos colors:
500 gr. de lluç
250 ml de crema de llet
150 ml de salsa de tomàquet (as casera as possible, thanks)
8 ous
Per a guarnir:
Un ou de guatlla bullit i tallat a la meitat
Un parell de pebrots del piquillo passats per la paella
Un parell de nespres en conserva
Per a la salsa
200 gr de pebrots del piquillo
mitja ceba de figueres
100 ml de vi blanc
dues cullerades de vinagre de xerés
dues cullerades de mel
sal
oli
pebre
El.laboració:
Marquem el peix a la paella amb molt poc oli. De manera que queda cuit i preparat per fer-lo miquetes i alhora agafa un agradable gustet a 'planxa'.
Un cop fet, el fem esqueixadet petit, però a mí m'agrada deixar algún troçet una mica més gran per trovar la textura de peix en el flam.
Barrejem el peix amb els ous i la crema de llet. Hi afegim sal i pebre i en aquest moment ja podem fer els primers flams. Jo faig servir motlles individuals de silicona, m'agraden més que els metàlics i són molt més fàcils de desmotllar.
Es posa al forn al bany maría fins que estiguin cuits. La tècnica de cocció és idèntica a la del flam, no volem que l'ou sobrepassi els 80 graus i quedi 'tallat', perdríem la textura untuosa.
Un cop fets els pastissets grocs, afegim salsa de tomàquet a la barreja i en coem els vermells.
En paral.lel fem la sàlsa:
Tallem la ceba i la posem en una paella calenta amb oli. Volem que quedi transparent, no cal que sigui torrada. Tot i que si tenim temps, també la podem torrar una mica. Però no busquem fer un sofregit.
Un cop la ceba està tendra, li afegim els pebrots del piquillo tallats a tires. Li donem dues voltes i quan són calents li afegim la mel. Tot seguit li afegim el ví i deixem reduir i finalment quan ja ha reduit el ví se li posa el puntet del vinagre de xerés.
Finalment es sala , li posem el pebre i ho passem per la trituradora i el col.lador.
Per muntar el plat, es posa un pastisset de cada color sobre una base de salsa i dos nespres passats un minut per la planxa amb mig ou de guatlla i un pebrot del piquillo.
Bon profit!!
Un esmortzar potent
Quan ens vem aixecar el diumenge, i després de veure els programes de 'la Arguiñana' com coneixem a la germaníssima del Arguiñano... vem anar a esmortzar.
Teníem uns gofres amb una mica de xocolata preparats, però ens va semblar que quedaríen millor posar-hi unes maduixetes i fer veure que la cosa es, així, molt molt més sana ... je...
Bé, no és un brunch dels que estàn tant de moda. Però us asseguro que és un esmortzar potent. Vem tornar a fer la 'migdiada', obviament.
Que hay de nuevo viejoooooo???
Ostiaaaas, quant de temps.
Ja he tornat d'un gran cap de setmana passat a A Coruña amb la meva parella, la Cris.
En aquest cap de setmana hem tingut temps per cuinar, es clar. Així que ara us posarè alguna imatge i alguna recepta del que hem estat fent.
Per començar, una bonica crema (vem voler començar suavet el cap de setmana, que sino ja ens coneixem i ens empatxem abans d'hora...).
Una crema de base de pastanaga amb el complement del mascarpone (idea de La Cuina de l'Isma) però vaig voler donar-li una volta: ous de arengada. El caviar del modest.
Un toc salat que compensa la potser excesiva dolçor de la crema amb el mascarpone. Per cert, un dia dedicarè un tòpic a parlar d'aquesta meravella de formatge. Em sembla que no hi ha res mes suau en el mòn!
A part de la qnelle central, vaig disoldre una part del mascarpone a la crema per substituir la tradicional crema de llet. Tot i que finalment també li vaig posar una mica d'aquesta.
Per a que no perdès color taronja, vaig fer servir un suc de pastanaga envasat que em va permetre tornar a gaudir del color intens que tant m'agrada.
Crema de pastanaga amb mascarpone:
Ingredients:
Mig kilo de pastanagues.
150 gr. de formatge mascarpone.
100 ml de crema de llet.
Un pot de caviar d'arengada o similar.
Sal, oli i pebre.
El.laboració:
Coem les pastanagues en aigua (no molta, no volem treure gust a les pastanagues) fins que es puguin triturar.
Les triturem amb una part de l'aigua fins a formar un purè.
Hi barrejem la meitat del mascarpone i la crema de llet.
Com que perdrà color, jo hi afegeixo una mica de suc de pastanaga per recuperar.
Ho rectifiquem de sal i pebre.
Un rajolinet d'oli per arrodonir-ho.
Es presenta amb una qnelle de mascarpone i unes quants ous d'arengada.
Finalment li vaig posar una mica d'alfàbrega per sobre.
Salut!
Ja he tornat d'un gran cap de setmana passat a A Coruña amb la meva parella, la Cris.
En aquest cap de setmana hem tingut temps per cuinar, es clar. Així que ara us posarè alguna imatge i alguna recepta del que hem estat fent.
Per començar, una bonica crema (vem voler començar suavet el cap de setmana, que sino ja ens coneixem i ens empatxem abans d'hora...).
Una crema de base de pastanaga amb el complement del mascarpone (idea de La Cuina de l'Isma) però vaig voler donar-li una volta: ous de arengada. El caviar del modest.
Un toc salat que compensa la potser excesiva dolçor de la crema amb el mascarpone. Per cert, un dia dedicarè un tòpic a parlar d'aquesta meravella de formatge. Em sembla que no hi ha res mes suau en el mòn!
A part de la qnelle central, vaig disoldre una part del mascarpone a la crema per substituir la tradicional crema de llet. Tot i que finalment també li vaig posar una mica d'aquesta.
Per a que no perdès color taronja, vaig fer servir un suc de pastanaga envasat que em va permetre tornar a gaudir del color intens que tant m'agrada.
Crema de pastanaga amb mascarpone:
Ingredients:
Mig kilo de pastanagues.
150 gr. de formatge mascarpone.
100 ml de crema de llet.
Un pot de caviar d'arengada o similar.
Sal, oli i pebre.
El.laboració:
Coem les pastanagues en aigua (no molta, no volem treure gust a les pastanagues) fins que es puguin triturar.
Les triturem amb una part de l'aigua fins a formar un purè.
Hi barrejem la meitat del mascarpone i la crema de llet.
Com que perdrà color, jo hi afegeixo una mica de suc de pastanaga per recuperar.
Ho rectifiquem de sal i pebre.
Un rajolinet d'oli per arrodonir-ho.
Es presenta amb una qnelle de mascarpone i unes quants ous d'arengada.
Finalment li vaig posar una mica d'alfàbrega per sobre.
Salut!
dimecres, 18 d’abril del 2007
Que rul.li
Amb rul.lo de cabra i porro... no podía titular-ho de cap altra manera.
Agafant una de les receptes del fantàstic llibre d'en Rafa al blog Daddy's kitchen
vaig decidir fer una variant canviant la ceba per porro. La idea és barrejar el gust poderòs del formatge de cabra amb la dolçor d'un porro caramelitzat.
La salsa pesto serveix per unir aquests dos elements en un sol concepte.
Rul.lo de cabra amb caramelització de porro.
Ingredients:
Formatge rul.lo de cabra
salsa pesto
Porro (1 porro gran o dos petits)
Sucre (dues cullerades grans)
Mantega (50 Gr)
Vinagre de módena.
El.laboració:
Preparem la caramelització tallant el porro molt finet (jo vaig fer servir una mandolina).
El posem a la paella a daurar amb la mantega.
Quan ja està ben daurat, li afegim el sucre.
Esperem que caramelitzi ben caramelitzat i aleshores li afegim un raig de vinagre de módena i ho deixem reduir fins que queda un caramel ben fosc i amb una textura de salsa molt densa. Molt.
Tallem el formatge en llesques i li posem pesto per sobre.
A dalt de tot, una cullerada de la caramelització de Porro... i a disfrutar!
Es pot posar sobre una torrada, per exemple, i així li afegim una textura cruixent.
Salut!
Agafant una de les receptes del fantàstic llibre d'en Rafa al blog Daddy's kitchen
vaig decidir fer una variant canviant la ceba per porro. La idea és barrejar el gust poderòs del formatge de cabra amb la dolçor d'un porro caramelitzat.
La salsa pesto serveix per unir aquests dos elements en un sol concepte.
Rul.lo de cabra amb caramelització de porro.
Ingredients:
Formatge rul.lo de cabra
salsa pesto
Porro (1 porro gran o dos petits)
Sucre (dues cullerades grans)
Mantega (50 Gr)
Vinagre de módena.
El.laboració:
Preparem la caramelització tallant el porro molt finet (jo vaig fer servir una mandolina).
El posem a la paella a daurar amb la mantega.
Quan ja està ben daurat, li afegim el sucre.
Esperem que caramelitzi ben caramelitzat i aleshores li afegim un raig de vinagre de módena i ho deixem reduir fins que queda un caramel ben fosc i amb una textura de salsa molt densa. Molt.
Tallem el formatge en llesques i li posem pesto per sobre.
A dalt de tot, una cullerada de la caramelització de Porro... i a disfrutar!
Es pot posar sobre una torrada, per exemple, i així li afegim una textura cruixent.
Salut!
diumenge, 15 d’abril del 2007
Fals escabeche de gambes
Bé, ahir vem anar amb la meva germana a fer una visita a la Ban, el Miguel i el petit Adrià que té deu dies.
El càs es que quan vem arribar a casa ja era tard i necessitàvem fer un dinar ràpid abans de caure al terra desfets per la manca de energía. Tenìem pensat fer una amanida de gambes amb poma de primer i vem transformar el plat en un plat únic afegint-hi mongeta tendra cuita (d'aquesta fineta fineta de la marca bonduelle) i fent una vinagreta de curry i mostassa que un cop posada a plat, ens va recordar un escabeche de la iaia amb un punt ben diferent.
Aquest és el resultat.
Fals escabeche de gambes:
Ingredients:
250 gr. de gambes pelades.
1 pot de mongeta tendra de qualitat.
1 poma granny smith a ser possible.
1 cullerada de mostassa a l'antiga
curry
1 rovell d'ou
Vinagre de xerés
sal, oli i pebre.
El.laboració:
Coeu les gambes uns pocs segons per a que quedin ben sucoses. Reservem.
Talleu les mongetes en bastonets de mida assequible i els barregeu amb la poma tallada a brunoise, o sigui a dauets petits.
El.laboreu la salsa barrejant el rovell, la mostassa, el vinagre de xerés (molt poc, que la mostassa ja porta el seu vinagre), l'oli, la sal, el curry i el pebre negre. Jo finalment també li vaig afegir l'aigua que les gambes van deixar anar al fer-les a la planxa.
Ho poseu tot en un bol i a remenar.
Tot plegat no arriba als 10 mins. segur. I el plat... el plat es regalat per Lo Mónaco... a plato regalado no le mires el decorado...
Salut!
El càs es que quan vem arribar a casa ja era tard i necessitàvem fer un dinar ràpid abans de caure al terra desfets per la manca de energía. Tenìem pensat fer una amanida de gambes amb poma de primer i vem transformar el plat en un plat únic afegint-hi mongeta tendra cuita (d'aquesta fineta fineta de la marca bonduelle) i fent una vinagreta de curry i mostassa que un cop posada a plat, ens va recordar un escabeche de la iaia amb un punt ben diferent.
Aquest és el resultat.
Fals escabeche de gambes:
Ingredients:
250 gr. de gambes pelades.
1 pot de mongeta tendra de qualitat.
1 poma granny smith a ser possible.
1 cullerada de mostassa a l'antiga
curry
1 rovell d'ou
Vinagre de xerés
sal, oli i pebre.
El.laboració:
Coeu les gambes uns pocs segons per a que quedin ben sucoses. Reservem.
Talleu les mongetes en bastonets de mida assequible i els barregeu amb la poma tallada a brunoise, o sigui a dauets petits.
El.laboreu la salsa barrejant el rovell, la mostassa, el vinagre de xerés (molt poc, que la mostassa ja porta el seu vinagre), l'oli, la sal, el curry i el pebre negre. Jo finalment també li vaig afegir l'aigua que les gambes van deixar anar al fer-les a la planxa.
Ho poseu tot en un bol i a remenar.
Tot plegat no arriba als 10 mins. segur. I el plat... el plat es regalat per Lo Mónaco... a plato regalado no le mires el decorado...
Salut!
dissabte, 14 d’abril del 2007
Ferran Adrià vs ferràn adrià
I seguint amb els vídeos, aquesta perla del programa Polònia de TV3:
Que Ferran Adrià sàpiga riure's del seu propi personatge public demostra el que sospito des de fa temps veient tota la seva trajectoria. No sols es un genial cuiner (la seva filosofìa és la que més em fa brillar els ulls) sino que també es una estupenda persona.
L'humor, sobre tot de un mateix, és síntoma innegable d'inteligència.
Que Ferran Adrià sàpiga riure's del seu propi personatge public demostra el que sospito des de fa temps veient tota la seva trajectoria. No sols es un genial cuiner (la seva filosofìa és la que més em fa brillar els ulls) sino que també es una estupenda persona.
L'humor, sobre tot de un mateix, és síntoma innegable d'inteligència.
Pa pa pa, pa parmesano ....
He descobert en aquest fantàstic blog: baixa gastronomía uns víideoos (no pronunciar com la Vanessa de TV3, si-us-plau) de promoció del formatge parmesà.
He de dir que inmediatament he decidit sopar avui pasta fresca amb parmesà i vainilla ( consell de Ferràn Adrià per a quan no tenim gairebé res a la nevera).
He de dir que inmediatament he decidit sopar avui pasta fresca amb parmesà i vainilla ( consell de Ferràn Adrià per a quan no tenim gairebé res a la nevera).
Amanida de solucions enginyoses.
Aquest nadal quan amb la meva germana estàvem confeccionant el menú per a la família, volíem trovar una amanida que ens servís de acompanyament al segon plat (tres en ratlla d'ànec amb trompetes de la mort) i després de donar-li moltes voltes vem arrivar a aquesta recepta de amanida que nosaltres vem anomenar de solucions enginyoses per que buscàvem un equilibri entre els factors dolços (mango, pebrot escalivat i magrana) amb els factors més tradicionals (anxova, xampinyó i vinagreta de xerés).
Aquest va ser el resultat del nostre enginy.
Amanida de solucions enginyoses.
Ingredients:
Pebrot vermell
Magrana
Xampinyons
Anxoves
Mango madur
Oli
Vinagre de xerès.
Procediment :
Escalibem els pebrots i els tallem a tires
En un motllo posem els pebrots rodejant les parets, ens faràn de límit i contenidor de la resta d’ingredients.
Tallem en brunoise els xampinyons, el mango pelat i ho barregem amb les anxoves tallades a boçin i la magrana ben pelada i neta.
Ho barregem i aboquem dintre del motllo.
Treiem el motllo i just abans de servir li posem la vinagreta. Si la posem massa d’hora ens sortirà per sota del contenidor de pebrot i quedarà lletja.
dilluns, 9 d’abril del 2007
Arròs amb zamburinyes
Bé, jo no sabía el que eren les zamburinyes (zamburiñas) fins que Cris, la reina del meu corasson, em va portar de A Coruña una empanada de zamburiñas.
Zamburiña:
f. Molusco bivalvo marino comestible de concha formada por dos valvas abombadas, parecida a la vieira pero más pequeña.En resúm, una delícia més del mar Atlàntic i de les que tenen a Galícia.
En aquesta ocasió la vaig fer amb un arrosset que em venía molt de gust. Per a donar-li una millor preséncia cromàtica al plat, vaig decidir apartar el pebrot vermell i la pastanaga tallada molt fina per a formar una capa vermella sobre la torre d'arrós.
Arrós amb zamburiñas.
Ingredients:
Arrós basmati
Zamburiñas (aprox 300 grams de carn de zamburiña)
Porro
Ceba tendra
Xampinyons
Pebrot verd
All tendre
Sal, pebre, alfàbrega.
Elaboració.
Vaig començar fent la bresa de cocció, posant a sofregir porro i ceba tendra tallats molt finament amb la mandolina. Molt finet. Una mica de sal ajuda a que deixi anar l'aigua més depressa.
Després vaig posar en una altra paella la pastanaga tallada en monedes d'un mm d'ample i també el pebrot vermell. Salpebrat. Un cop estovadet vaig reservar la meitat per a fer la capa vermella de decoració al plat.
Vaig afegir el pebrot verd talladeta a bocins petits al porro i la ceba i finalment els xampinyons i la meitat de la pastanaga i pebrot vermell.
En paralel es fan les zamburiñes al vapor (molt, molt, molt poc, només per obrir-les) i reservem la carn de les mateixes i el brou que deixen anar.
Quan ja està la base de verduretes ben feta, li aboquem l'arrós i el torrem una mica amb l'objectiu de que el midó superficial quedi torrat i al final del plat els grans no s'enganxin entre ells. Un cop una mica torrat, aboquem el brou de les zamburiñes ben calent i la meitat de les mateixes. Rectifiquem de sal i pebre.
Fem l'arròs. Al final queda poquet brou (el basmati necessita aprox el mateix volum de brou que d'arrós, jo li poso una mica més) i la ideia es que quedi una mica com quan fem un rissotto però no li posem ni crema de llet ni formatge. Volem el sabor pur de les zamburiñes.
Un cop cuit muntem el plat, amb un cercol d'emplatar(també anomenat àru, heh) posem l'arrós (capa blanca) a sobre la capa de pebrot vermell i pastanaga (capa vermella) i ho acabem amb algunes de les zamburiñes que havíem reservat.
Salut!
Carpaccio de mango
Fàcil fàcil i senzill, una solució per a un sopar lleuger un dia que s'ha fet tard i no volem cuinar.
Carpaccio de mango.
Ingredients.
Mango
Formatge fresc tipus burgos (Dia rules!)
Oli d'oliva verge extra
Vinagre de xerés
Sal maldon
Pebre
Orenga
Elaboració.
Laminem finament el mango amb la mandolína (jo personalment amb ganivet ni de blas).
Ho disposem sobre el plat.
Fem una vinagreta amb oli d'oliva i vinàgre de xerés, la posem en spray (un altre dia poso la foto del spray per vinagretes que he adquirit) sobre el mango.
En comptes de posar-hi formatge parmesà ratllat amb el microplane li vaig posar formatge fresc tipus burgos (el de la marca Dia em resulta particularment irressistible!) tallat molt fí amb la mandolina.
Sal maldon per sobre del formatge (no sobre el mango, sino sobre el formatge)
Finalment, un puntet de pebre negre i orenga per sobre... i a sopar.
Ànec amb bolets i compota de poma
Una senzilla solució per a fer un plat gustós, deliciós i en pocs minuts. Tant sols necessitem tenir a mà una llauna de confit d'ànec.
Aquesta cocció lenta de l'ànec en el seu propi greix (es una caramelització, sempre per sota del punt d'ebullició del greix en que es cou, per a que aquest no es saturi i es degradi) dona com a resultat una carn molt i molt tendre i encara més gustosa!!
Tant sols una precisió: es recomana posar uns minutets l'ànec confitat dins del forn fort, per a conseguir torrar lleugerament la part exterior... deliciós.
Ànec amb bolets i compota de poma.
Ingredients:
Una llauna de confit d'ànec
Ceba
All
Una bossa de saltejat de bolets (jo he fet servir una bossa de la marca Hacendado que la venen al Mercadona a la part dels congelats)
Unes quantes pomes Granny Smith (per donar-li un puntet àcid a la compota)
Sal
Pebre
Elaboració:
Treiem l'ànec de la llauna (una llauna, dues persones) i el posem dins del forn mig alt durant uns minuts. Un cop estigui lleugerament torrat ho treiem i ho reservem per emplatar.
Fem la compota:
Alhora pelem i tallem les pomes en daus, les posem en un recipient amb una mica d'aigua i un parell de cullerades de sucre. Ho posem al foc i anem remenant fins que la poma es quedi desfeta en purè. Jo personalment li afegeixo pebre, una mica del greix de l'ànec i un puntet de sal.
Fem el saltejat de bolets:
Piquem finament la ceba i la sofregim lleugerament en una mica de greix d'ànec i oli de girasol. També se li posa un dent d'all per aromatitzar aquest oli.
Hi saltejem a foc fort els bolets, posant-hi sal per a que deixin anar ràpidament l'aigua.
Finalment emplatem posant un fons de compota, la pota d'ànec i els bolets per sobre.
bon profit.
Bacallà amb mel i mandarina
Aquest plat el vem fer per primera vegada la meva germana i jo en el dinar de nadal del 2.005. Ens va agradar tant (el dinar amb la familia) que desde aquell any ho repetim cada vegada disfrutant més.
La recepta també va sortir bona. Heh.
Bacallà a la mel amb mandarina.
Ingredients:
Lloms de bacallà dessalat de la millor qualitat que sigui accessible.
Mandarines
Ceba
Porro
All
Pebre
Farina
Pinyons
Panses
Pebre vermell
Elaboració:
Enfarineu els lloms de bacallà prèviament dessalats.
Fregiu-los en abundant oli ben calent. Reserveu-los en un plat.
Elaboració de la salsa.
Peleu i talleu les cebes i els porros finament.
Coeu-les en una cassola amb un rajolí d'oli sense deixar que agafin color.
Afegiu una cullerada de farina, una cullerada petita de pebre vermell, la mel i el got d'aigua. Remeneu-ho.
Peleu les mandarines i en traieu els grills, talleu alguns dels grills de les mandarines a dauets per a tenir dues textures, una petita en dauets i l'altra amb el grill sencer.
Afegiu-hi un grapat de pinyons, panses i les mandarines.
Col·loqueu-hi el bacallà i deixeu-lo coure uns minuts.
Et voilà!
El menú de la setmana santa
Bé, ja sóc aquí.
Després de una setmana santa de bon temps i alegría pasada a A Coruña al costat de la reina del meu cor, torno en part recuperat i en part més descansat... al taju.
Aquests dies he pogut fer unes quantes receptes i sense tenir una ideia prèvia determinada, me n'adono que al final he estat cuinant fent servir la fruita dins dels plats del menú. No em refereixo als postres, em refereixo als plats.
Hem cuinat
-Bacallà amb mel i mandarina. -Ànec amb bolets i compota de poma. -Estofat de porc amb orellots, prunes i figues. -Carpaccio de mango. -'Rulu' de cabra amb pesto i porro caramelitzat. - Arrós de zamburiñas.
- Queixo das nieves portugués amb mermelada / mel.
Us anirè posant les receptes d'aquests plats, suposo que demà, darrer dia de treva vacacional i a sobre aquesta vegada tinc foto de quasi bé tots els plats excepte de l'estofat.
Després de una setmana santa de bon temps i alegría pasada a A Coruña al costat de la reina del meu cor, torno en part recuperat i en part més descansat... al taju.
Aquests dies he pogut fer unes quantes receptes i sense tenir una ideia prèvia determinada, me n'adono que al final he estat cuinant fent servir la fruita dins dels plats del menú. No em refereixo als postres, em refereixo als plats.
Hem cuinat
-Bacallà amb mel i mandarina. -Ànec amb bolets i compota de poma. -Estofat de porc amb orellots, prunes i figues. -Carpaccio de mango. -'Rulu' de cabra amb pesto i porro caramelitzat. - Arrós de zamburiñas.
- Queixo das nieves portugués amb mermelada / mel.
Us anirè posant les receptes d'aquests plats, suposo que demà, darrer dia de treva vacacional i a sobre aquesta vegada tinc foto de quasi bé tots els plats excepte de l'estofat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)