de gaspatxo extremeny.

En el post anterior, Manuel Allue em recomanava fer una ullada al gaspatxo extremeny sense pebrot ni cogombre. M'hi acosto en el concepte ja que es un gaspatxo i és extremeny, però aquest no porta tampoc ni tomàquet, ni cal altra dels ingredients tradicionals excepte el pa i l'aigua.

Aquesta recepta, que jo anomeno gaspatxo de espàrrec és de la zona de Montanchez. Allà li diuen senzillament gazpacho de Montanchez, quines coses :-)

Personalment m'agrada tant o més que el gaspatxo tradicional, però es clar, jo sóc un mega fan de l'esparrec.

Gaspatxo d'esparrec:

Ingredients:

Un manat d'esparrecs.
4 ous.
Una mica de pa d'ahir.
sal, oli i pebre.

Procediment:

Coem durant un parell de minuts els espàrrecs (sense la part més dura del final) en un cassó amb molt poca aigua (la mínima). Es a dir, els blanquejem.
Els treiem del foc i en separem algunes puntes per decorar.
Reservem el caldo de la cocció.

Fem els 4 ous durs, en separem el rovell.

Posem a la trituradora els rovells, el pà, els espàrrecs i el caldo dels espàrrecs. Triturem i li anirem afegint aigua fins a obtenir una textura de gaspatxo.
Sal, oli i pebre. Tornem a batre per emulsionar.

Ho refredem.
Per guarnir li posem la clara de l'ou dur talladeta en brunoise i un parell de puntes d'espàrrecs.

Us ho he dit que està boníssim????
Salut!!

Bacallà amb torta del Casar (vacances IV)

Doncs si, anar a Mérida de vacances i no fer-se amb una Torta del Casar sería un pecat dins d'un hipotètic llistat de manaments gastronómics.

Aquest formatge que ha esdevingut el més car dels produits a Espanya i que es fá curant 60 dies una llet d'ovella merina que s'ha fet fermentar amb flor de card (que auténtico el detalle, muchachos) és si no el meu favorit, el primer que em surt quan penso en grans formatges.

I el valor sentimental associat a les vacances familiars li dona un afegitó no menyspreable.

Aquest any, l'he volgut associar amb el bacallà en una recepta meravellosa:

Bacallà gratinat amb Torta del Casar, concassé enriquit i coulis de piquillo:

Ingredients:

aprox. 1,2 Kg de bacallà dessalat de qualitat.
Un kilo de patates.
Torta del cassar.
Dos quilos de tomàquet.
Un carbassó gran.
Una ceba tendra gran.
Tres o quatre dents d'all.
Una llauna de pebrots del piquillo o pebrots escalivats a la llenya.
150 ml. d'aigua.
40 grs de sucre.
Sal, oli i pebre.

Procediment:

Per al concassé:

Posem els alls pelats i tallats en oli en una paella, els daurem lleugerament, afegim la ceba tendra picada fina i posteriorment el carbassó. Afegim el tomaquet tallat en daus petits (brunoise)i sense les llavors. Ho deixem coure lentament molta estona i finalment rectifiquem de sal i pebre. El concassé tradicional que només té tomàquet i all porta una mica de sucre, jo no li he posat per a que el coulís de piquillo tingui més contrast en el plat.

Per al coluís de piquillo:

Fem un almíbar lleuger amb l'aigua i sucre i li posem els piquillos tallats. Triturem i reservem.

Les patates:

Tallem les patates en llesques fines d'aprox. mig cm i les fem al microones amb oli, sal i pebre. Uns 7-8 mins. per cada costat en el meu microones és suficient. Reservem.

El bacallà:

El confitem en oli de girasol durant tres minutets, el deixem refredar i el tallem en llesques.

Fem el plat:

Posem en una safata les patates i per sobre posem el concassé. Sobre el concassé posem el bacallà tallat en llesques i sobre el bacallà posem capes de Torta del Casar. Ho posem a gratinar un moment i ho servim sobre el coulís de piquillos (opcional deixar anar una mica de pimentón de la vera sobre el plat al moment de servir).


Espero que us agradi. Salut!

de vacances (III) i figues (Again)

Amanida de figues amb mozzarella:

Dos paquets de mozzarella del Carrefú de la que ja ve en boletes (adecuada de per a cuiners indolents vacacionals).
Mig quilo de figues ben madures.
Una bossa de rúcula de quarta gamma (més indolència, escolti)
Un alvocat al punt.
Llimona (o llima).
Una cullerada de mermelada casolana de tomàquet.
Sal, oli i pebre.

S'agafa la mozzarella i es fracciona en dos cada boleta (o sigui, no del tot indolent, el cuiner).
Es tallen les figues per la meitat.
La rúca en troços raonables.
L'alvocat en troços similars a les tres línies anteriors.
Es fa una vinagreta amb oli, llimona, sal, pebre i la mermelada de tomàquet.

Es posa en una font i es disfruta d'un dinar amb els pares (que viuen a 1.000 km) i la xicota.

Salut!!

de vacances (II)

Arròs blanc amb llagostins.

Fugint de la meva habitual tendéncia a cuinar (i menjar-me) risottos (per cert llibre nou: RISOTTO de Maxine Clark. Una pila de risotto de verdures, de carn, de marisc i oh sorpresa... de postres!!) aquest dissabte vaig voler aprofitar uns 600 grms de llagostins que ens havíem de repartir entre trés persones (ma germana, la meva xicota i un servidor).

Així que vaig proposar que en comptes de fer el tipic ajillo que ja em té molt aburrit, fessim una salsa amb els caps i les clofes dels llagostins i ens fessim un arrosset basmati blanc per acompanyar.

La festa va ser la xerrada mentre cuinàvem, la veritat es que aquest cop el plat és ben poc original, però la salsa estava boníssima i la companyía encara millor.

Salsa de llagostins, carbassó i porro:

Tallem en boçins el porro i el carbassó sofregim fins que es dauri amb un parell de dents d'all.
Treiem la substància del cap dels llagostins i posem les closques i caps a daurar amb el porro.
Quan està rostat, afegim aigua i un got de vi blanc.
Si es vól, un punt d'alfàbrega li va 'estupendu'.

Ho deixem coure i reduir (mai més de 25 minuts, que amarga). Colem, triturem i jo vaig reservar uns quants troços de porro per a guarnir. La substància que es treu dels caps, jo l'afegeixo en aquest punt, quan ja tenim la salsa cuita perque li dona molt més aroma.

Alhora unes patatetes tallades en llesca de aprox. 5 mm i fetes al microones amb puntet de sal i pebre també serveixen per guarnir.

L'arrós basmati posat al plat amb uns tupperwares donats la volta, i tot una mica presentat (no li dic emplatar, d'això jeje) i ale. A continuar de la conversa de repàs de les vacances passades amb els pares, la família i la decoraciò del menjador nou de la meva germana (tota la setmana pintant, netejant i muntant mobles, escolti).



Una salutació!

Nota: el got de color verd és sòpa de pèsols. Boníssimaaaaaaaaaaaaaa!

deVacances (I)

Hola a tots,

Durant uns dies farè recull de les receptes i plats que he pogut cuinar i tastar aquestes vacances. Que no han sigut molts (Quan ho són?) però si que han estat força bé en general.

Per començar a desoxidar els dits, una recepta ben senzilla que vaig preparar als meus papis i a la meva parella fa uns quants dies:

Pasta de sèpia amb salsa de tomàquet confitat.


Ingredients:

Un paquet de pàsta negra de sèpia (500 grs per 4 persones ha estat bé :) )
Dos porros.
Dues cebes tendres.
Cinc o sis alls tendres.
Pebrots vermells.
Sis tomàquets mitjans ben madurs.
Alfàbrega.
Romaní.
Sucre.
Sal i pebre.

Procediment.

Dividim el procediment en tres seccions:

1- El.laboració del tomàquet confitat (gentilesa de Paqui - copyriht)

Tallem en dues meitat sels tomàquets (hem fet servir els tipus pera) un cop pelats. Els treiem les llavors.
Els posem sobre un plat i els hi posem per sobre una mica de sucre, alfàbrega i romaní. Oli d'oliva del bó per sobre (que n'hi hagi).
Els posem al microones durant 30 mins a mínima potència. L'objectiu és deshidratar-los i courel's lentament. Al final queda un tomàquet dolç, suau i aromàtic que nosaltres de vegades fem servir com a aperitiu.

2 - El.laboració de la salsa:

Tallem la ceba tendra i la posem en una paella a suar. Suau, no volem daurar-la per a fer un sofregit.
Tallem en juliana el porro i l'afegim a la ceba. Quan porta uns minuts i comença a estovar-se, hi afeguim la meitat dels alls tendres també talladets.

Alhora escalivem els pebrots vermells (o també podem obrir una llauna de bons pebrots escalivats com a alternativa).

Quan tenim les verduretes ja toves, sal i pebrades i amb una part dels pebrots vermells li posem un got de ví (jo vaig posar un ví extremeny que es diu Lar de Barros). Reduim i finalment afegim els tomàquets confitats al microones i crema de llet per amorosir-ho tot (ja, potser massa estil frances, I know but I like it) .
Triturarem i passarem per el colador.

3- Cocció de la pasta:

Coure la pasta amb puntet de sal i oli.
No té més.

finalment muntem el plat posant la pasta amb la salsa i una mica dels alls tendres i els pebrots per a decorar. Tambe es pot posar un dels tomàquets, però no va ser el nostre cas.

Salut!!



Quan