de catalanish coffee

Al fòrum de La cuina de l'Isma he trovat un link a aquesta curiositat, que treient-li tota pretensió ideológica (que en porta bastant, certament) , em continúa semblant curiós:

http://www.catalanishcoffee.com (Encara no se perqué, continúen sense funcionar bé els links del blog)

Jó, que soc abstemi, recordo l'aroma del cafè irlandès a les sobretaules dels meus pares. I que voleu que us digui, una versió amb crema catalana m'ha despertat la curiositat.

Ho provarem, encara que sigui una mica.

de trofeu

Ahir a la boquería ens vem passar 45 mins. veient tallar carn de la nostra parada de carn favorita. A la que dedicarè el post corresponent.

El més destacat d'ahir van ser els trofeus en forma de llibre que ens hem portat cap a casa. La culpa, de la Mar Calpena, que ens va contestar que al Happy books veníen la col.leció de cuines del món molt barateta.
Ale, ja està dit, culpa teva.

Aquests són els resultats:

Caça menor:

- Alemania.
- Xina.
- Madrid.
(de la col.leció a la que ja vem dedicar aquest post).

- Maresme i la Selva.
- Baix Penedès i Tarragonès.
(de la col.leció Guies gastronìmiques de Catalunya).

Caça major:

Carvalho gastronòmico.
Manual imprescindible de la cultura gastronómica española.
de Manuel Vazquez Montalban.


Un llibre meravellòs, del que anirè posant les cites Carvalhístiques (porque yo lo valgo) que més m'agradin.

La primera:

Sobre los sibaritas, de 'La soledad del mánager'

Tengo cinco mil botellas en mi bodega del Ampurdán y unas dos mil en la de Barcelona. Muy seleccionado todo. Las mejores cosechas de vinos franceses. Poco español. Algunos blancos porque a veces me apetece un vino verde gallego muy frío, en verano o cuando tengo sed.
Mañana me voy a París, a cenar en la Tour d'Argent, y al día siguiente voy por carretera a Lyón a comer en el Paul Bocuse. Es un viaje de rearme moral gastronómico.
¿Lo ve? ¿Cree usted que me he equivocado de sistema de vida? Grotesco.
Vivo de puta madre, ¡de puta madre!

de matinada musical

Avui anem a negociar amb el carnisser el tall per al menú nadalenc. Així que si quan portem plans acavem fent el que ens rota per dinar... avui que no portem cap plà pot passar qualsevol cosa.

Estic pensant en fer un 'arrós vermell'... però de moment sols es una idea.



Uau, Niña de papa + Fascinado.
¿No us sembla una bona cançó per anar ben d'hora a la boquería?

de simplicitat meravellosa

Una de les coses que més m'agrada del Ferràn Adrià és l'us de la simplicitat per a obtenir resultats extraordinaris.

És cert que de vegades la simplicitat en el nombre d'ingredients està contrarestada per una complexitat en la el.laboració (medicions, quantitats, temperatures, emulsions, coccions d'hores a baixa temperatura, ingredients alquímics).

Però no és el càs del sopar d'avui. Extret del volum 1 de la colecció 'La cocina fàcil de Ferràn Adrià': Pasta amb vainilla i parmesà.

Sen-zi-lla-ment:

Bullim pasta fresca.
Buidem les llavors d'una vainilla natural (no vainillina de pot, obviament)en un bol i li posem tres o quatre cullerades de l'aigua de coure la pasta.
Ratllem amb el microplane parmesà i ho barrejem fins a obtenir una espècie de parmesà liquid.
Afegim unes quantes cullerades d'oli per a obtenir una 'vinagreta de vainilla' (Purista, inserti aquí el seu comentari irònic).

I llestos. Tot plegat no arriva a 6 minuts.
Senzillament espectacular. Una potència de plat.

de diversió, de Jamie

M'encanta en Jamie Oliver. Que a partir d'avui està inclós en els links d'aquesta pàgina.

És divertit.
És fresc.
És simpàtic.
És autèntic.



A part d'aquesta intervenció dins del Tour en directe que va fer fa uns anys, a l'episodi 'The session' de la serie Oliver's Twist fa una analogía ben interessant entre cuinar i gravar música (ell és o era batería d'un grup de música). De fet en la acutal sintonía de Jamie at Home ell es el que toca la batería.

Si voleu sentir aquesta fantàstica cançò de super bón rotllo (la titulada My World):

d'arròs de colors (volcanet vegetal)

Avui m'he llevat escolant aquesta parella:



I mentre preparava l'excursió d'avui a la Boquería (ordenant idees per poder-les saltar desprès: 'Para poder ser caótico primero hay que ser ordenado' diu l'ex-profeta Adrià) m'he enrecordat d'aquesta recepta que en el seu moment no vaig pujar al blog.

Es tracta d'una arròs de colors. Un plat vegetarià i ben colorit que vaig improvisar una nit de poca gana, poca sòn i moltes ganes de provar. Algú amb bon criteri em podría preguntar perqué faig un arròs de color groc en un plat vegetal on cap vegetal es de color groc.

Es clar que pensar que tinc una raó consistent sería pensar que jo en tinc, de criteri. I en tinc, però aquesta vegada poc consistent: perque volía que fós ben llempant i cridaner.



Arròs de colors:

Ingredients:

Arròs (bomba si pot ser)
Caldo de verduretes (fet a casa si pot ser)
safrà en bona quantitat
Ceba tendra i all tendre
Carbassa i pastanaga
Una mica de crema de llet
sal, oli i pebre.

Procediment:

Tallem en brunoise la ceba tendra i l'all tendre. Els passem una mica per la paella amb oli sense que arrivin a torrar-se (volem un sabor fresc vegetal, sense torrats). Un cop perden la força inicial, hi aboquem l'arròs i li donem unes voltes.
Si es vol se li pot posar mig got de ví blanc. A gustos.

Fins aquí és un inici clàssic de rissotto.

Un cop l'arròs s'ha fregit un minut hi aboquem el safrà i en dos o tres segons (que no es cremi, please) hi afegim un parell de cullerots de caldo.
Si tot ha anat bé, cuinem l'arròs afegint brou quan es va necessitant i tot anirà quedant ben groc.

D'altra banda, fem una crema de carbassa amb pastanaga bullint-les juntes, triturant amb una mica de crema de llet, sal, oli i pebre.

finalment emplatem posant l'arròs en forma de volcanet i la crema taronja ens fa de lava del mateix.
Uns grans de pebre vermell i de ciboulet seràn les víctimes del nostre petit volcà.

de codonyat de poma

Rebuscant 30 segons al google:

http://www.paisvasco.net/recetas/membrillo.html (no se que passssa que no va el enlace)

Si ets vasc, en fas de 5 kg en 5 kg...juer!

de mudança

Aquest cap de setmana he viatjat fins A Coruña entre altres coses per preparar la futura mudança (es diu mudança en català. Posem que si) de la meva galeguiña cap a terres catalanes.
Com diríen els meus estimats Chili Peppers: Hey oh!.



Obviament, hi ha nervis, hi ha ilusió i també hi ha feina.

Així que no he tingut neurones per recordar-me de la càmera de fotos i tampoc he tingut gaire temps per a fer plats que no fòssin preparacions de 20 minutets.
Aquest ha sigut el menú del cap de setmana:

Papillote de Lubina amb alls tendres, mongeta seca, crema de llet, vi blanc, sal i pebre. Tot en papillote teòricament 20 mins a 200 graus (jo ho vaig posar 15 mins, no m'agrada el peix passat tot i que en aquest cas no queda sec per estar dins la papillote).

Cuixes de pollastre dessosades (també conegudes com a 'jamoncitos de pollo' que en pais del pernil em sona a disbarat total) passades per la planxa, xampinyons a la planxa amb julivert i amb una salsa de mongetes seques amb crema de llet.

Codonyat de poma (si, ja ho se que és contradictori però era 'dulce de membrillo hecho con manzana casero') sobre un llit de mató, amb nous i mel per sobre. Un clàssic revisitat.

Gelat de pastís de formatge i maduixes en sopa tèbia de xocolata blanca i canyella.


I la inevitable hamburguesa 'pa llevar' del bar d'hamburgueses de la calle Barcelona. Un clàssic personal per a nosaltres amb molta implicació emocional (molta més que no pas gustaviva, val a dir).


Total, plats de factura ràpida que van sortir prou bons donades les circunstàncies.

de pasta machine

Lo estoy diciendo porque es la verdad...Tu sitio está con starbase...Si esa receta se hace y tú no estás en esto, te arrepentirás.

Tal vez no hoy, ni mañana tampoco quizá, pero pronto, y para el resto de tu vida...

No se me da bien ser un cocinero organizado, pero no hay que esforzarse mucho para ver que los problemas de unos raviolis insignificantes no cuentan demasiado en esta cocina tan loca..

de tres en ratlla

Tres en ratlla d’ànec amb gambes i trompetes de la mort.

Ingredients:

Trompetes de la mort

Un pollastre a l’ast

Cuixes d’ànec en confit

Patates

Llagostins

Tomàquets cirerols de diferents colors

Pinyons

Mató

Pebrot escalivat

Crema de llet

Sal

Oli

Pebre

Procediment:

Netejem molt bé les trompetes de la mort

Les infusionem en aigua tèbia, com a objectiu tenim estovar-les una mica i obtenir un brou amb l’aroma dels bolets. Tallem les trompetes en bocins petits i reservem.

Desossem i treiem la pell del pollastre a l’ast. Amb la carn fem una esqueixada de pollastre i amb els ossos i pells fem un brou que tindrà tots els aromes torrats de la pell a l’ast.La carn del pollastre la reservem per a fer croquètes un altre dia.

Fem un brou amb el cap dels llagostins i els tallem ben petits un cop nets, pelats i netejats al seu interior.

Esqueixem també l’ànec en bocins petits.

Al final el que obtenim son tres brous diferents (trompetes, pollastre torrat i llagostins) i tres elements tallats a bocins.

Posem en una olla baixa una mica d’oli, saltejem amb all les trompetes de la mort, també li podem afegir una mica de porro picat.

Li afegim la carn d’ànec i els llagostins i ho anem coent amb els tres brous.

A part, tallem amb un motlle rodanxes de patata ben rodonetes i les confitem. Quan estàn confitades,li fem un cop més fort d’oli per a que quedin cruixents per fora. Reservem.

Per a muntar el plat posem en el motlle una capa de patata, una capa del farçit que hem preparat abans, una altra de patata, farçit i patata.

Fem tres apilaments.

Al costat posem els tomàquets cirerols farcits de mató i amb uns quants pinyons torrats. En el matò posem sal i oli i si podem una mica del oli de confitar les carxofes.

Fem amb el pebrot vermell una salsa de pebrot escalivat amb crema de llet.

Muntem els tres apliaments, i a banda i banda els tomaquets i una línia de salsa.

de nadal

Aquest és la 'carta' del menú nadalenc que vem preparar l'any passat.

Entrants

-Amanida de síndria amb llavors de tomàquet

-Cor de carxofa amb brandada de bacallà i xip de carxofa

-Piquillo farcit de pernil i Camembert

-Vièira coberta de mozzarella

sobre crema de suquet

-Ous de guatlla en el niu de xampinyò

-Enfilada de rap amb llagostí

-Prueba de cerdo 'como en el pueblo'

Primer

-Sopa d’escudella de Nadal amb

broqueta de carn d’olla.

Segón

-Tres en ratlla d’ànec amb gambes

i trompetes de la mort

-Amanida de solucions enginyoses

Postre

-Púding de poma àcida amb nous

en sopeta de gelat amb galetes

Un dessig: a veure si aquesta temporada aconseguim superar-ho...

deNadal

De matinada, sota la pluja de notes d'Elegía (que grande eres Ismael) vaig donant-li voltes al menú nadalenc.

Si si, nadalenc.

La nit de nadal està reservadíssima per a casa del Tito Diego i la Tita Mari. Uns mestres de la hospitalitat. Uns mestres.

Així que durant mesos ens dediquem a pensar i dissenyar un menú per a demostrar a la família la nostra estima en el dinar que preparem una setmaneta abans del començament oficial de les festes.

Tanta és la nostra afició que ens hi dediquem durant tot l'any a pensar-hi i és així que ja tenim idees per al nadal del 2008.

Malalts? Potser, però també en Carlos Pumares feia en els feliços temps de la radio de matinada un especial 'villancicos' cada mes d'Agost. 'En navidad no tiene mérito' deia.

Tot aquest rotllo de matinada és per dir-vos que aneu amb compte, que ja no falta res i el clima ens enganya. Que demà JA ÉS NADAL. I això son bones notícies per a la gastronomía.

De moment no puc compartir amb vosaltres el menú ja que no vull que cap convidat sàpiga res del que menjarà.

No sigui que s'ho repensi.