Una de les coses que més m'agrada del Ferràn Adrià és l'us de la simplicitat per a obtenir resultats extraordinaris.
És cert que de vegades la simplicitat en el nombre d'ingredients està contrarestada per una complexitat en la el.laboració (medicions, quantitats, temperatures, emulsions, coccions d'hores a baixa temperatura, ingredients alquímics).
Però no és el càs del sopar d'avui. Extret del volum 1 de la colecció 'La cocina fàcil de Ferràn Adrià': Pasta amb vainilla i parmesà.
Sen-zi-lla-ment:
Bullim pasta fresca.
Buidem les llavors d'una vainilla natural (no vainillina de pot, obviament)en un bol i li posem tres o quatre cullerades de l'aigua de coure la pasta.
Ratllem amb el microplane parmesà i ho barrejem fins a obtenir una espècie de parmesà liquid.
Afegim unes quantes cullerades d'oli per a obtenir una 'vinagreta de vainilla' (Purista, inserti aquí el seu comentari irònic).
I llestos. Tot plegat no arriva a 6 minuts.
Senzillament espectacular. Una potència de plat.
11 comentaris:
Et confeso que m'agrada el teu blog, però el que no m'agrada tant és que li posis nom i cognom a un estri que no deixa de ser un ratllador. Ja sabem que dir microplane "mola", però li dona al text un toc presumptuós que li sobra, pensa que tenir-ne un ja no és una cosa d'uns quants. Sort!.
Mira, ja sé què dinaré demà...
Benvolgut anónimo,
Gràcies per llegir el blog.
I gràcies per dir que t'agrada.
Respecte al tema del ratllador amb arbre genealógic. No se si a tú et "mola" molt. A mi em mola el ratllador. no el nom.
En efecte tots els 'microplanes' són ratlladors.
Es clar que no tots els ratlladors són 'microplane'.
El resultat final no és el mateix i jo faig servir ratlladors diferents per a processos diferents.
Dels diferents ratlladors del tipus microplane (o 'de tall' en comptes dels clàssics 'de pressió'. Sincerament no se com dir-ne, sempre els anomeno per el nom comercial) uns van millor per unes coses que per a altres.
Presumptuós no ho vull ser. Mai.
Exacte i amb un cert estil sí que ho intento.
Una abraçada i gràcies per la opinió!
PD: No sé, igual algún dia fins i tot en una recepta concreta poso la mida del tamany de tall que jo considero la millor per obtenir un resultat concret.
Mar,
No te'n penediràs. Sembla mentida com una bona vainilla i un bon oli poden donar tant de joc.
M'agrada aquesta vinagreta-vainilleta, de debó.
Però, em podries explicar els "repápalos" extremenys que li deies a la Mar al seu blog?. Quina és exactament la barreja prèvia?
Cada pic aprenc més coses amb tú, a mi m'encanten les teves elaboracions ( ja se q axo es den Ferrà) xro no tothom ho exposa tan bé.
El blog de la meva classe ( duu poc temps en marxa ;) )
Manuel:
Farè un post especial repápalos. Amb dedicatoria.
Xavi:
Home, gràcies.
Veig que ets estudiant de cuina!!
Veure't es com veure venir un ferrari per el carril del costat: Saps que t'avançarà a tota llet, sino en aquest kilómetre en el següent.
Molta sort en els fogons!
Nen, molt bona la pasta! Ara, única pega (digue'm torra******): Amb el preu de la vainilla i el que engreixa la quantitat de parmesà que porta segons la recepta "oficial", més val deixar-lo pels dies de festa. Ara, bó, el que és diu bó, ho és un munt.
Subscric la moció dels "repápalos". I al tanto amb el blog del Xavi, que hi ha continguts molt interessants i links útils. Estic pensant en el dels talls de carn, per exemple, però n'hi ha més. Quina enveja, aquest xicotet.
Mar,
me'n alegro que t'hagi agradat.
Jo també suscric la utilitat del blog de 2º de cocina. Links molt pràctics.
Anoto el tema repàpalos. Queueing.
Els divendres per la nit, especialment aquests que declino qualsevol proposta de juerga, i em ve de gust una peli, sofa, i potser, copeta preparada pel meu "barman" particular, sempre toca pasta... i aquesta proposta que ens poses, l'aprofito per al proper "divendres tranquil". Ja us explicaré com surt la cosa... i sobre el "microplane"... bé, ja està bé que les coses tinguin un nom concret... que així és més fàcil portarles a casa si no les coneixes!!
Abraçades!
Estic contentísim que vos agradi el meu blog, pero sense la feina dels meus companys siria dificil. Fa poc vaig proposar la idea a la classe, i cada setmana a lescola feim un "pase", servim a clients amb un menu preu de cost. Intent fer moltes fotos, i tot acaba de començar,estic segur que d'aquí un parell de mesos tindrem un bon blog.
Grasis starbase x posarme al teu llistat de blogs i gràcis mar pels teus " alagos" xD
Publica un comentari a l'entrada