de repápalos

Veins.
Com a alcalde vostre que sòc, us dec un post. I aquest post que us dec us el vaig a pagar.
Com a alcalde vostre que sòc, us dec un post. I aquest post que us dec us el vaig a pagar.


Fa uns anys, en una galàxia prop dels fogons de casa meva un petit rebel començava una lenta pero imparable trajectoria d'acostament al costat salat de la vida.
Una tarda, assegut a la cadira prop de la taula de Tatooine, la Paqui-jedai-master va voler transmetre-li una antiga recepta dels jedai de la branka de extremadura-jedai: Los repápalos.

-¿Que son los repápalos, mestre?
- Los repápalos son l'aprofitament del pà per a fer un plat humil però saboròs, jove padwana.
- Ah, pero això son cocretes de pobre, mestre.
- Jove padwana, nomès si mires més enllà de la superfície copsaràs la realitat de la vida.

I aixì va ser com li vaig agafar certa estimaciò a aquest plat extremeny que consisteix en fer servir el pà (de fet, nosaltres feiem servir el pa ratllat que ens quedaba després d'arrebossar altres coses) per a fabricar unes petites mandonguilles (qnelles si voleu un toque xic) que passades per la paella desprès es poden menjar dins una sopa, amb una salsa o fins i tot soles - inserti aquí la cara arrufada de la meva germana Leia starbasewalker-.

Us poso la recepta del llibre Nuestra Cocina: Extremadura. És una recepta més totalment vàlida, tot i que sabem que aquestas plats d'enginy popular es fan diferents a cada replà de l'escala:

Repápalos:

Ingredients:

6 ous
1 ceba
2 dents d'all
la molla de 4 llesques de pà
1 full de llorer
2 cullerades de julivert
pebre, sal, oli.
3 tasses d'aigua.

Procediment:

Batem els ous amb una mica de sal. Afegim el julivert picat i un all picat.
Afegim la molla de pa esmicolada i trevallem la barreja.
Acabarem tenint una massa que permet fer boles. Les fem i les fregim en oli abundant.

Deixem una mica de l'oli de fregr els repápalos i sofregim la ceba i l'all -tot ben finet-. Li posem julivert i seguidament dues o tres tasses d'aigua.

Posem els repápalos en una cassola, li posem el sofregit per sobre i ho coem durant 15 mins. Recitificar de sal i pebre abans de servir.

Nota: segons si el pa és mes o menys sec i la seva consistència ens farà falta més o mens quantitat per obtenir una massa que permeti fer boles.

Una salutació desde el costat salat de la força.

de butifarra amb mongetes.

Avui, un petit experiment.

Perqué mai havia posat botifarra amb mongetes en un pica-pica?
M'egrada moltíssim la combinació tradicional d'aquest plat. Així que avui he provat a construir un petit 'canapè' que em permeti oferir-ho als convidats quan convingui.

La idea és muntar una mousse de mongeta sobre una base de botifarra. D'aquesta manera, tot plegat es pot posar de forma assequible a una mossegada.

Com a detall, he volgut provar a posar un cruixent de porro en alguns i una goteta de reducció de módena i mel en els altres.

Tot plegat s'ha de servir tèbi i com a mínim m'ha resultat ben divertit l'experiment.

Bombonet de butifarra:

Per a la mousse de mongeta seca:

Un pot de mongeta seca cuita.
Un tall petit de cansalada.
Mitja dent d'all sense la part central.
Un parell de cullerades grans de crema de llet.
Sal, oli i pebre.

Procediment:

En una paella saltem l'all sense la part central (per treure-li força i que no repeteixi). Quan està lleugerament daurat afegim una mica de cansalada tallada a troços i quan la cansalada està torradeta li afegim les mongetes. Ho salpebrem, cuinem un parell de minuts i finalment triturem amb la crema de llet.

Jo ho he posat al sifó, però també es pot deixar afegir una mica de agar-agar i fer-ho amb textura més compacte.

Quan ho tenim preparat, el posem a sobre de 'llesques' de butifarra (jo faig servir la butifarra de porc amb pebrot vermell que venen a les botigues BonÀrea).

Com a complements, ja ho veieu: porro, reduccions, potser una salsa de piquillos, unes ratlladures de parmesà,...

La reina del meu cor diu que li semblen bombonets. D'aquí el nom.
Salut!!

de pizza casolana

I per a acabar el dia d'avui. Per sopar, una pizza feta a casa amb l'estil Jamie Oliver.

Aquest estil inclou posar la farina 'a ull', fer la massa directament sobre el marbre, fer servir llevat natural i no químic, remenar el volcanet de farina amb una forquilla i molta energía ...i sobretot una naturalitat en la cuina que fa que la mozzarella vagi partida en pessics en comptes de talladeta amb el ganivet 8i mira que tenint la 'fusta de tallar' plàstica que s'assembla tant a la de L'Isma).

Com deien a Karakia la setmana passada, cuinar amb les mans transfereix una energía especial al menjar.



Com deia en Juan Tamariz al que vem tenir la sort de veure al teatre fa uns mesos:
QUE ES PARA DIVERTIRSEEEEE HOMBREEEEE.

(Chaaaaa-chaaaaaaa-chaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaannnnnnnnn)

de jornada gastronòmica

A qualsevol cosa li diuen trovada o jornada gastronòmica.

Avui hem anat a la trovada gastronòmica de Cerdanyola del Vallès. La veritat és que no m'esperava gaire cosa. I he trovat exactament això: res o gairebé res.

Una carpa amb 10 stands de diferents establiments de Cerdanyola i un stand de venda de tiquets (5 euros un plat + vi). La quantitat normalment va separada de la qualitat i en aquest cas no anava separada: poca quantitat i poca qualitat.

Servir plats amb pinta de ranxo quan els que anem fem cua d'empeus com si fos un ranxo. Servir plats amb pinta de ranxo quan es fan servir plats de plàstic només vàlids per servir ranxo i haver de recalentar plats perque no hi ha espai per muntar una cuina de debó acava fent que tot sigui aixó: un RANXO.

Trovada potser. Gastronòmica segur que no.

En tot cas, destacar que dels 21 plats oferts un 25% eren gallecs. Em sembla que associar el polvo a feira i l'empanada amb el ranxo és un mal favor que no es mereixen ni els polvos ni els gallecs.



En fí, solet i passejada hem tingut. La gastronomía l'hem posat nosaltres fent un arrosset de mar per dinar.

Salut!

de carbassó amb ànec

Ahir vem tenir convidats a casa. Tot i que per el matí vem estar treballant i per tant no hi va haver visita a La Boquería, vem voler fer algún platillu curiós per als convidats (L'Agusti, L'Isabel i el Gabi).

Vem fer algunes proves per al menú nadalenc de les quals no direm res encara donat el secret de sumari que porta el tema. Però si que vem fer uns divertits 'entrepans de carbassó' que porten patè d'ànec al mig (la recepta original és amb foie, però ni en teníem ni teníem temps d'anar-lo a buscar). Això si, com que la recepta original que vem veure al programa de Eva Arguiñano de Hoy cocinas tú ens semblava una mica sosa, vem decidir acompanyar amb una salsa de porros que estava boníssima. Tot un encert, com també daurar una mica els carbassons i no deixar-los amb pinta de bullits.



El métode es tant senzil com tallar el carbassó en rodaixes gruixudes que blanquejem durant un parell o tres de minuts en aigua bullent.
Els treiem, deixem refredar una mica i farçim de patè dànec. Els passem per la planxa i ja tenim les bases.

La salsa, ja us dic, era de porro (un porro suat en oli d'oliva, mitja ceba i una mica d'all. Tot ben translucid, amb un puntet de pebre, sal i alfàbrega. Triturem i colem.

A la foto es veu l'amanida, que també estava bona (escarola, canonges, poma, magrana, anous i una vinagreta de mango).

Salut!!

de Carvalho (II)

Carmela repitió tripa y se contentó con una rodaja de atún mechado.

- ¿Cada dia guisas así?
- Sherlock Holmes tocaba el violín.
Yo cocino.

(Asesinato en el comité central. Manuel Vazquez Montalbán.)

de sopar a galicia

Bé, un cop arrivats de la mudança de la reina del meu cor, us puc dir que han estat uns dies de feina i més aviat poca gastronomía.

Tot i això vem anar a sopar el dissabte a un restaurant de Carballo que s'anomena La Estancia.
El vem escollir després d'haver estat buscant per internet alguna proposta interessant a nivell de cuina d'autor gallega.

Mes info aquí
Aquí
i aquí (la música ratllant es pot fer callar, afortunadament).

Erem tres (la meva parella, el seu germà i un servidor) i els plats que vém menjar van ser:

De primer, tots tres -diguen's originals- vem escollir uns ravioli de bou amb crema de boletus:


De segòn, un bacallà al pil pil de bonica presentació:


I també un rossinyols (cantarelos) amb perdiu:


El millor, els postres. COULANT.
No ho he dit prou alt: COULANT.


El gelat és de llimona, i molt necessari per a equilibrar aquest postre.
Sincerament, en Michel Bras es va sortir cuan el va inventar (o descobrir, com a estudiant de física un mai sap si s'inventa o es descobreix).

Un bon sopar que jo esperava més d'autor, però en tot cas bons plats, un preu ajustat i molt bon servei (serveix directament en Rafael Lema, membre del grup gastronòmic Nove).