de nacionalistes extremenys

Què és un nacionalista extremeny? Doncs algú que s'estima molt la seva terra extremenya.

Jo, que soc extremeny per adopció parental (els meus pares hi viuen i hi viuen feliços) també me l'estimo. Per tant soc una mica nacionalista extremeny. O no?

En tot cas, aquí una bandera extremenya comestible:


Menjar-se una bandera es nacionalcanibalisme? No ho sé, avui no hi estic tot.
Però el que si se és que son uns bons aperitius:

Una base d'olivada, mascarpone a sobre i finalment una mica de pebrot verd fregit.

Salut!!

De postre, Extremoduro. Sempre m'han estat simpàtics tot i que no formen part del menú habitual:

de Dario Barrio

Pulvis es et in pulverem reverteris

O sigui, aquí hi ha cuiners de disseny i tal. Però també menjen, i menjen calent.
Per tant, de jove abanderat de cadena post-moderna a venedor de TurboChef -yo a mis amigos les cocino con TurboChef pero no se lo digo-. Cuanto cabrón, díselo Dario. Total lo van a ver por la tele.

(dientes, dientes, que es lo que les jode)

A mí m'hagués agradat més que fossis capaç de continuar la línia de Todos contra el Xef i que no la caguessis fent-te el guapíssim encantat de coneixe's amb allò que vas fer en els programes del matí. Patètic.

Això si, em sembla que aquesta versió del Thermomix deu estar força bé (quien la pillara) i que dins hi ha un bon taló.
Que ho disfrutis Dario. A veure si algún dia tornes a fer cuina 'de debó'.

PD: Aquesta gent de Di4 podría com a mínim currar-se l'anunci al youtube. Que no cal fer una campanya viral pero estar al youtube és un mínim.¿No?

d'escudella i carn d'olla.

Les fotos de l'escudella i carn d'olla d'avui:


De fet son fotos de la 'carn d'olla'. De l'escudella o sopa de galets no n'he fet, tot i que potser en faci per deixar el tema més complert.

M'en vaig anar a dormir a les 5 del matí i ben content a les 9h ja estva en marxa. Com disfruto amb aquest plat nadalenc!!


Molt bones festes!!

d'evoluciò del postre tradicional.

Per al dinar nadalenc, volíem tenir un postre que fos refrescant i lleuger. Alhora ho volem tot el més original possible i, evidentment, el més bó de la capa de la terra.

Després de diverses proves, que inclouen orellots d'albercocs farcits de praliné de galeta saltats en mantega, ens vem decidir per aquesta recepta d'en Jordi Roca:

Mousse de mató, taronja i safrà.

Ingredients:

200 gr. de mató.
150 ml. de nata.
50 gr. de sucre.
1 full de gelatina de 2 gr.

100 ml de suc de taronja.
50 gr. de sucre.
1gr. d'agar agar en pols.
Un pessic de safrà.

Procediment:

1. Fem una mousse escalfant una part del mató al microones i desfent-hi la gelatina. Incorporem el sucre i la resta de mató.
Muntem la nata i ho barregem tot amb compte de que quedi ben 'aeri'.
Ho quallem tot a la nevera.

2. Fem una confitura de taronja i safrà: bullim el suc, el sucre i l'agar-agar. Afegim el safrà i ho infusionem 5 mins. Un cop fred i quallat, ho passem per la batedora.

Per emplatar vem fer servir mitjes taronjes buidades i congelades.

La recepta original tenía una galeta de mel (75 gr. de mel, 25 ml de llet i 50 gr. de farina) que nosaltres vem substituir per una neula coberta de xocolata. Així doncs, no deixa de ser un 'mel i mató' una mica sofisticat.

Espero que us hagi agradat, i..... Salut!!

de suau escalivada

He dit més d'un cop que m'encanta cuinar amb fruita i que de fet és un dels trets característics de la meva forma de cuinar.

Per això aquest plat és tan t especial per a mi. No pretenc que aquesta escalivada superi la original (de fet, si haig d'escollir quina de les dues 'm'emporto a una illa deserta' escullo la tradicional).

El senyor Jordi Roca d'El Celler de Can Roca té un llibre fantàstic (Dolces sensacions - Ed. aratv) on explica que es pot fer una escalivada de fruites i servir-la com a entrant.

En la meva opinió, el truc és la vinagreta que es faci servir i també les fruites. No convè que siguin molt dolces ja que sino estarem tenint la sensació de menjar un postre. I no és això companys, no és això.

Suau escalivada:

Ingredients:

Uns quants litxis.
Un parell o tres de peres tipus Williams.
Uns quants maduixots.
Sal, oli, vinagre, mostassa.
Pebre.

Procediment:

Pelem i treiem el pinyol dels litxis.
Tallem la pera amb pell en tires.
Tallem els maduixots en quarts.

Els posem al forn 7 -8 mins. a 220º C.

Fem una vinagreta (en aquest càs de mostassa), salpebrem i amanim.

Nosaltres la vem fer el dia anterior i la vem menjar tèbia al dia seguent. Boníssima.

PD: Avui, de música sona:
Sembla mentida el que han creat entre Calamaro i Rot. Brutal.

d'amanida simplificada

Quan t'enfrontes a la tasca de fer un menú nadalenc per a la família, sovint comences a fer llistes de plats i idees diverses. Totes estupendes i meravelloses.

Quan anàvem per Octubre tenía la tèrbola sensació de que allò no era una llista, era una Odisea (també em valdría una Ilíada). En tot cas, una de les coses que vem simplificar va ser l'amanida d'acompanyament al plat principal.

Per motius de temps no va poder ser un cruixent de tomàquet amb enciam a juliana per sobre. Tot arrivarà i el que avisa no és traidor.

Finalment vem decidir-nos per aquesta:

Amanida simplificada:

Ingredients

Poma Granny-Smith.
Mozzarella.
Cecina de vedella.
Sal, oli, pebre, mostassa i vinagre.
Alguna herba aromàtica com per exemple anet (enéldo).
Mantega.

Procediment:

Tallem la poma en llesques de 4 a 6 mm i les daurem a la planxa sobre la mantega.
Situem un tall de poma com a base, a sobre una llesca de mozzarella.
Finalment un tall de cecina.
Ho amanim tot amb la vinagreta.

Et voilà:



Salut!!

de demo nadal_07

BubbleShare: Share photos - Print Christmas Coloring Pages.


Aquí fent proves de diapositives amb les fotos del Nadal_07

Recepta:

Nòrdic sota flassada de xantilly:

Ingredients:

150 gr. de salmó fumat.
ous de truita.
1 ceba tendra.
1 cullerada de mostassa de Dijon.
125 ml. de crema de llet.
vinagre de sidra.
oli d'oliva.
pebre i cristalls de sal.
ciboulet.

Procediment:

Per al tartar:
Piquem en brunoise fina el salmó i el barregem amb la ceba tendra picada també molt fina. Afegim sal i pebre, una mica d'oli i vinagre i una part del ciboulet picat.

Per al xantilly:
Muntem la nata en un punt fort però que no arrivi a estar fins al punt de màxima duresa (així m'agrada més, ho trovo més amorosit). Hi barrejem la mostassa i el ciboulet picat barrejant amb compte.

Muntem posant el tartar a baix (el nòrdic), a sobre la flassada de xantilly (un altre nòrdic?) i finalment coronem amb els ous de truita.


Quan vem decidir-nos per aquest plat (el vem veure en un programa del Bruno Oteiza) buscàvem fer un joc de paraules enginyós. Al final vem arrivar al Nòrdic sota nòrdic que va esdevenir un nòrdic sota flassada.
No donem per a més.

Aixó si, estava bonísssssim!!

de regal d'aniversari.

Fa uns mesos em vaig demanar a la divina providencia una màquina de fer pasta.


De la de menjar, que no volem afegir més ítems a la llista de delictes que atesorem.

I aquesta setmana passada la Divina Providència (el misteri de la santíssima dualitat Cris-Laia) va proveir:



Així que ja tinc plans de fer-la servir per a la setmana que bé. Uns raviolis de cul de cava que se va a cagar la burra, amb perdò que la il.lusió 'me vence'.

Moltes gràcies!

de detall per als convidats.

A cada convidat li vem preparar un petit flascó de vidre on hi vem posar la carta (retallada en tarjes per grups de plats) i un imàn amb un personatge que nosaltres considerem que el descriu.

A la meva familia són tots genials, tots (ho esteu llegint oi? heh) i entre els personatges hi havía:

Un Durruti.
Un Emiliano Zapata.
Una Clara Campoamor.
Una Marie Curie.
Un Sr. Curie.
Una Frida Kahlo.
Una Icíar Bollaín.
Una Mónica Geller.
Una Carme Ruscalleda.
Una Dolores Ibarruri.
Un Sigmund Freud.
Tres bessones.

I finalment em vaig adjudicar l'imàn amb la imatge del Ferràn Adrià (¿Que ha creado el xef para hoyyyyyyyyyyyy?)

Com veieu, la meva família no és precisament una família poc esquerranosa, tot s'ha de dir. Fill d'anarquistes com sóc em trovo com a peix dins de l'aigua o com a patata dins d'estofat.

Aquí teniu la foto del pot i la foto de les tarjes amb un dels imans.

de distraccions de l'ambaixada.

El senyor ambaixador es distreu durant les festes amb aquests petits entreteniments:



Distracció de truita fumada:

Picar en tartar truita fumada i dauets de meló.
Barrejar-ho amb mascarpone.
Posar en tartaletes.

Distracció d'alvocat:

Fem una maionesa d'ou i li barrejem dos o tres alvocats. Triturem.
Hi afegim ceba tendra tallada en brunoise.
Ho dipositem en tartaletes i decorem amb un tallet de tomàquet deshidratat (re-hidratat) o bé del que bé conservat en oli.

defesta Nadal07

Bueeeeeeeenuuuuuu.

I've survived my Crhistmas family dinner.

Una gran festa familiar amb un bon àpat. Tot el que demanàvem la Cris, ma germana i un servidor acomplert.

Com que vaig encara mig zombie (vem cuinar divendres fins les 2 de la matinada i el dia d'ahir també va ser currat) de moment us poso la carta:

d'assaig general

Avui dissabte tenim assaig general del dinar nadalenc que farem el proper dia 15.

No estem nerviosos perque no tenim temps d'estar nerviosos perque no arrivem.
Que no arrivem us dic.

Al final arrivarem, això si, perque no tenim cap més remei que arrivar.

de solidaritat

EL logo l'he agafat del magnífic blog desde mi cocina
Amb el teu permís, Manuel.

de timbal de verdures

Avui tinc ganes de Blues, jo sé perque i algú altre també ho sap:


Avui també tenía ganes d'improvisar alguna salsa per a acompanyar un timbalet fet amb esbargínia i carbassó: Una salsa senzilla i eficaç de blat de moro i llima.
Senzillament un matrimoni descomunal.



Timbal de verdures i salsa de blat de moro amb llima:

Ingredients:

Un carbassó.
Una esbargínia.
Una llauna de blat de moro.
200 ml de crema de llet.
Tres dents d'all.
Uns xampinyons per a acompanyar.
Sal, oli, llavors de coriandre i pebre.

Procediment:

Posem en un wok l'oli i els alls (els alls esclafats per a que regalin l'aroma però amb la pell per a que no es puguin cremar).
Quan tenim l'oli perfumat, afegim la verdura tallada a daus.
Primer he posat l'esbergínia i al cap d'un parell de minuts he afegit el carbassó. La intenció es que el carbassó quedi més al dente i no perdi el color verd.
Un cop els tenim a la paella, posem sal, un pessic de llavors de coriandre (matxucades al morter), pebre i ho saltem tot.

Quan ja tenim el punt de cocció que volem, ho retirem i posem els xampinyons (només el barret). Els daurem una mica amb sal i pebre.

Finalment a la paella hi aboquem el blat de moro, sal, pebre i els tres alls que teníem a la verdura(els treiem la pell), ho saltem una mica i li afegim la crema de llet. Uns segons de cocció (la crema de llet s'ha de coure sempre) i ho triturem i colem. Afegim ratlladura de pell de llima i el suc de mitja llima. Rectifiquem de sal i pebre.

Finalment emplatem. I si pot ser, disfrutem.

Un emplatat alternatiu (a mí m'agrada més l'anterior)

Saaaalut!!