De la de menjar, que no volem afegir més ítems a la llista de delictes que atesorem.
I aquesta setmana passada la Divina Providència (el misteri de la santíssima dualitat Cris-Laia) va proveir:
Així que ja tinc plans de fer-la servir per a la setmana que bé. Uns raviolis de cul de cava que se va a cagar la burra, amb perdò que la il.lusió 'me vence'.
Moltes gràcies!
Estarem atents a les teves obres amb aquesta màquina. Ves que no m'apunti la idea per regalar-li al meu home algun any. Per cert, quina enveja de sopar... això sí que és un senyor DINAR (o sopar): a part dels plats tota la infraestructura i els detalls... quin gustàs!
ResponEliminaostres tú... ja veuràs, com un cop tastis els raviolis amb farcit propi, no podràs menjar Buittonis ni leches.
ResponEliminaPer cert: genials tots els posts sobre la festa de nadal amb la familia. Genials!
Gràcies Ro, tinc ja diverses idees que em volten la testa. Ja anirè posant les receptes (i del nadal també).
ResponEliminaSara, gràcies també. Tinc la sensació d'entrar en una nova fase: my own pasta.
Els posts són divers, els genials són la familia (inserte aquí su pelooooooootaa :-P)