de nacionalistes extremenys

Què és un nacionalista extremeny? Doncs algú que s'estima molt la seva terra extremenya.

Jo, que soc extremeny per adopció parental (els meus pares hi viuen i hi viuen feliços) també me l'estimo. Per tant soc una mica nacionalista extremeny. O no?

En tot cas, aquí una bandera extremenya comestible:


Menjar-se una bandera es nacionalcanibalisme? No ho sé, avui no hi estic tot.
Però el que si se és que son uns bons aperitius:

Una base d'olivada, mascarpone a sobre i finalment una mica de pebrot verd fregit.

Salut!!

De postre, Extremoduro. Sempre m'han estat simpàtics tot i que no formen part del menú habitual:

de Dario Barrio

Pulvis es et in pulverem reverteris

O sigui, aquí hi ha cuiners de disseny i tal. Però també menjen, i menjen calent.
Per tant, de jove abanderat de cadena post-moderna a venedor de TurboChef -yo a mis amigos les cocino con TurboChef pero no se lo digo-. Cuanto cabrón, díselo Dario. Total lo van a ver por la tele.

(dientes, dientes, que es lo que les jode)

A mí m'hagués agradat més que fossis capaç de continuar la línia de Todos contra el Xef i que no la caguessis fent-te el guapíssim encantat de coneixe's amb allò que vas fer en els programes del matí. Patètic.

Això si, em sembla que aquesta versió del Thermomix deu estar força bé (quien la pillara) i que dins hi ha un bon taló.
Que ho disfrutis Dario. A veure si algún dia tornes a fer cuina 'de debó'.

PD: Aquesta gent de Di4 podría com a mínim currar-se l'anunci al youtube. Que no cal fer una campanya viral pero estar al youtube és un mínim.¿No?

d'escudella i carn d'olla.

Les fotos de l'escudella i carn d'olla d'avui:


De fet son fotos de la 'carn d'olla'. De l'escudella o sopa de galets no n'he fet, tot i que potser en faci per deixar el tema més complert.

M'en vaig anar a dormir a les 5 del matí i ben content a les 9h ja estva en marxa. Com disfruto amb aquest plat nadalenc!!


Molt bones festes!!

d'evoluciò del postre tradicional.

Per al dinar nadalenc, volíem tenir un postre que fos refrescant i lleuger. Alhora ho volem tot el més original possible i, evidentment, el més bó de la capa de la terra.

Després de diverses proves, que inclouen orellots d'albercocs farcits de praliné de galeta saltats en mantega, ens vem decidir per aquesta recepta d'en Jordi Roca:

Mousse de mató, taronja i safrà.

Ingredients:

200 gr. de mató.
150 ml. de nata.
50 gr. de sucre.
1 full de gelatina de 2 gr.

100 ml de suc de taronja.
50 gr. de sucre.
1gr. d'agar agar en pols.
Un pessic de safrà.

Procediment:

1. Fem una mousse escalfant una part del mató al microones i desfent-hi la gelatina. Incorporem el sucre i la resta de mató.
Muntem la nata i ho barregem tot amb compte de que quedi ben 'aeri'.
Ho quallem tot a la nevera.

2. Fem una confitura de taronja i safrà: bullim el suc, el sucre i l'agar-agar. Afegim el safrà i ho infusionem 5 mins. Un cop fred i quallat, ho passem per la batedora.

Per emplatar vem fer servir mitjes taronjes buidades i congelades.

La recepta original tenía una galeta de mel (75 gr. de mel, 25 ml de llet i 50 gr. de farina) que nosaltres vem substituir per una neula coberta de xocolata. Així doncs, no deixa de ser un 'mel i mató' una mica sofisticat.

Espero que us hagi agradat, i..... Salut!!

de suau escalivada

He dit més d'un cop que m'encanta cuinar amb fruita i que de fet és un dels trets característics de la meva forma de cuinar.

Per això aquest plat és tan t especial per a mi. No pretenc que aquesta escalivada superi la original (de fet, si haig d'escollir quina de les dues 'm'emporto a una illa deserta' escullo la tradicional).

El senyor Jordi Roca d'El Celler de Can Roca té un llibre fantàstic (Dolces sensacions - Ed. aratv) on explica que es pot fer una escalivada de fruites i servir-la com a entrant.

En la meva opinió, el truc és la vinagreta que es faci servir i també les fruites. No convè que siguin molt dolces ja que sino estarem tenint la sensació de menjar un postre. I no és això companys, no és això.

Suau escalivada:

Ingredients:

Uns quants litxis.
Un parell o tres de peres tipus Williams.
Uns quants maduixots.
Sal, oli, vinagre, mostassa.
Pebre.

Procediment:

Pelem i treiem el pinyol dels litxis.
Tallem la pera amb pell en tires.
Tallem els maduixots en quarts.

Els posem al forn 7 -8 mins. a 220º C.

Fem una vinagreta (en aquest càs de mostassa), salpebrem i amanim.

Nosaltres la vem fer el dia anterior i la vem menjar tèbia al dia seguent. Boníssima.

PD: Avui, de música sona:
Sembla mentida el que han creat entre Calamaro i Rot. Brutal.

d'amanida simplificada

Quan t'enfrontes a la tasca de fer un menú nadalenc per a la família, sovint comences a fer llistes de plats i idees diverses. Totes estupendes i meravelloses.

Quan anàvem per Octubre tenía la tèrbola sensació de que allò no era una llista, era una Odisea (també em valdría una Ilíada). En tot cas, una de les coses que vem simplificar va ser l'amanida d'acompanyament al plat principal.

Per motius de temps no va poder ser un cruixent de tomàquet amb enciam a juliana per sobre. Tot arrivarà i el que avisa no és traidor.

Finalment vem decidir-nos per aquesta:

Amanida simplificada:

Ingredients

Poma Granny-Smith.
Mozzarella.
Cecina de vedella.
Sal, oli, pebre, mostassa i vinagre.
Alguna herba aromàtica com per exemple anet (enéldo).
Mantega.

Procediment:

Tallem la poma en llesques de 4 a 6 mm i les daurem a la planxa sobre la mantega.
Situem un tall de poma com a base, a sobre una llesca de mozzarella.
Finalment un tall de cecina.
Ho amanim tot amb la vinagreta.

Et voilà:



Salut!!

de demo nadal_07

BubbleShare: Share photos - Print Christmas Coloring Pages.


Aquí fent proves de diapositives amb les fotos del Nadal_07

Recepta:

Nòrdic sota flassada de xantilly:

Ingredients:

150 gr. de salmó fumat.
ous de truita.
1 ceba tendra.
1 cullerada de mostassa de Dijon.
125 ml. de crema de llet.
vinagre de sidra.
oli d'oliva.
pebre i cristalls de sal.
ciboulet.

Procediment:

Per al tartar:
Piquem en brunoise fina el salmó i el barregem amb la ceba tendra picada també molt fina. Afegim sal i pebre, una mica d'oli i vinagre i una part del ciboulet picat.

Per al xantilly:
Muntem la nata en un punt fort però que no arrivi a estar fins al punt de màxima duresa (així m'agrada més, ho trovo més amorosit). Hi barrejem la mostassa i el ciboulet picat barrejant amb compte.

Muntem posant el tartar a baix (el nòrdic), a sobre la flassada de xantilly (un altre nòrdic?) i finalment coronem amb els ous de truita.


Quan vem decidir-nos per aquest plat (el vem veure en un programa del Bruno Oteiza) buscàvem fer un joc de paraules enginyós. Al final vem arrivar al Nòrdic sota nòrdic que va esdevenir un nòrdic sota flassada.
No donem per a més.

Aixó si, estava bonísssssim!!

de regal d'aniversari.

Fa uns mesos em vaig demanar a la divina providencia una màquina de fer pasta.


De la de menjar, que no volem afegir més ítems a la llista de delictes que atesorem.

I aquesta setmana passada la Divina Providència (el misteri de la santíssima dualitat Cris-Laia) va proveir:



Així que ja tinc plans de fer-la servir per a la setmana que bé. Uns raviolis de cul de cava que se va a cagar la burra, amb perdò que la il.lusió 'me vence'.

Moltes gràcies!

de detall per als convidats.

A cada convidat li vem preparar un petit flascó de vidre on hi vem posar la carta (retallada en tarjes per grups de plats) i un imàn amb un personatge que nosaltres considerem que el descriu.

A la meva familia són tots genials, tots (ho esteu llegint oi? heh) i entre els personatges hi havía:

Un Durruti.
Un Emiliano Zapata.
Una Clara Campoamor.
Una Marie Curie.
Un Sr. Curie.
Una Frida Kahlo.
Una Icíar Bollaín.
Una Mónica Geller.
Una Carme Ruscalleda.
Una Dolores Ibarruri.
Un Sigmund Freud.
Tres bessones.

I finalment em vaig adjudicar l'imàn amb la imatge del Ferràn Adrià (¿Que ha creado el xef para hoyyyyyyyyyyyy?)

Com veieu, la meva família no és precisament una família poc esquerranosa, tot s'ha de dir. Fill d'anarquistes com sóc em trovo com a peix dins de l'aigua o com a patata dins d'estofat.

Aquí teniu la foto del pot i la foto de les tarjes amb un dels imans.

de distraccions de l'ambaixada.

El senyor ambaixador es distreu durant les festes amb aquests petits entreteniments:



Distracció de truita fumada:

Picar en tartar truita fumada i dauets de meló.
Barrejar-ho amb mascarpone.
Posar en tartaletes.

Distracció d'alvocat:

Fem una maionesa d'ou i li barrejem dos o tres alvocats. Triturem.
Hi afegim ceba tendra tallada en brunoise.
Ho dipositem en tartaletes i decorem amb un tallet de tomàquet deshidratat (re-hidratat) o bé del que bé conservat en oli.

defesta Nadal07

Bueeeeeeeenuuuuuu.

I've survived my Crhistmas family dinner.

Una gran festa familiar amb un bon àpat. Tot el que demanàvem la Cris, ma germana i un servidor acomplert.

Com que vaig encara mig zombie (vem cuinar divendres fins les 2 de la matinada i el dia d'ahir també va ser currat) de moment us poso la carta:

d'assaig general

Avui dissabte tenim assaig general del dinar nadalenc que farem el proper dia 15.

No estem nerviosos perque no tenim temps d'estar nerviosos perque no arrivem.
Que no arrivem us dic.

Al final arrivarem, això si, perque no tenim cap més remei que arrivar.

de solidaritat

EL logo l'he agafat del magnífic blog desde mi cocina
Amb el teu permís, Manuel.

de timbal de verdures

Avui tinc ganes de Blues, jo sé perque i algú altre també ho sap:


Avui també tenía ganes d'improvisar alguna salsa per a acompanyar un timbalet fet amb esbargínia i carbassó: Una salsa senzilla i eficaç de blat de moro i llima.
Senzillament un matrimoni descomunal.



Timbal de verdures i salsa de blat de moro amb llima:

Ingredients:

Un carbassó.
Una esbargínia.
Una llauna de blat de moro.
200 ml de crema de llet.
Tres dents d'all.
Uns xampinyons per a acompanyar.
Sal, oli, llavors de coriandre i pebre.

Procediment:

Posem en un wok l'oli i els alls (els alls esclafats per a que regalin l'aroma però amb la pell per a que no es puguin cremar).
Quan tenim l'oli perfumat, afegim la verdura tallada a daus.
Primer he posat l'esbergínia i al cap d'un parell de minuts he afegit el carbassó. La intenció es que el carbassó quedi més al dente i no perdi el color verd.
Un cop els tenim a la paella, posem sal, un pessic de llavors de coriandre (matxucades al morter), pebre i ho saltem tot.

Quan ja tenim el punt de cocció que volem, ho retirem i posem els xampinyons (només el barret). Els daurem una mica amb sal i pebre.

Finalment a la paella hi aboquem el blat de moro, sal, pebre i els tres alls que teníem a la verdura(els treiem la pell), ho saltem una mica i li afegim la crema de llet. Uns segons de cocció (la crema de llet s'ha de coure sempre) i ho triturem i colem. Afegim ratlladura de pell de llima i el suc de mitja llima. Rectifiquem de sal i pebre.

Finalment emplatem. I si pot ser, disfrutem.

Un emplatat alternatiu (a mí m'agrada més l'anterior)

Saaaalut!!

de repápalos

Veins.
Com a alcalde vostre que sòc, us dec un post. I aquest post que us dec us el vaig a pagar.
Com a alcalde vostre que sòc, us dec un post. I aquest post que us dec us el vaig a pagar.


Fa uns anys, en una galàxia prop dels fogons de casa meva un petit rebel començava una lenta pero imparable trajectoria d'acostament al costat salat de la vida.
Una tarda, assegut a la cadira prop de la taula de Tatooine, la Paqui-jedai-master va voler transmetre-li una antiga recepta dels jedai de la branka de extremadura-jedai: Los repápalos.

-¿Que son los repápalos, mestre?
- Los repápalos son l'aprofitament del pà per a fer un plat humil però saboròs, jove padwana.
- Ah, pero això son cocretes de pobre, mestre.
- Jove padwana, nomès si mires més enllà de la superfície copsaràs la realitat de la vida.

I aixì va ser com li vaig agafar certa estimaciò a aquest plat extremeny que consisteix en fer servir el pà (de fet, nosaltres feiem servir el pa ratllat que ens quedaba després d'arrebossar altres coses) per a fabricar unes petites mandonguilles (qnelles si voleu un toque xic) que passades per la paella desprès es poden menjar dins una sopa, amb una salsa o fins i tot soles - inserti aquí la cara arrufada de la meva germana Leia starbasewalker-.

Us poso la recepta del llibre Nuestra Cocina: Extremadura. És una recepta més totalment vàlida, tot i que sabem que aquestas plats d'enginy popular es fan diferents a cada replà de l'escala:

Repápalos:

Ingredients:

6 ous
1 ceba
2 dents d'all
la molla de 4 llesques de pà
1 full de llorer
2 cullerades de julivert
pebre, sal, oli.
3 tasses d'aigua.

Procediment:

Batem els ous amb una mica de sal. Afegim el julivert picat i un all picat.
Afegim la molla de pa esmicolada i trevallem la barreja.
Acabarem tenint una massa que permet fer boles. Les fem i les fregim en oli abundant.

Deixem una mica de l'oli de fregr els repápalos i sofregim la ceba i l'all -tot ben finet-. Li posem julivert i seguidament dues o tres tasses d'aigua.

Posem els repápalos en una cassola, li posem el sofregit per sobre i ho coem durant 15 mins. Recitificar de sal i pebre abans de servir.

Nota: segons si el pa és mes o menys sec i la seva consistència ens farà falta més o mens quantitat per obtenir una massa que permeti fer boles.

Una salutació desde el costat salat de la força.

de butifarra amb mongetes.

Avui, un petit experiment.

Perqué mai havia posat botifarra amb mongetes en un pica-pica?
M'egrada moltíssim la combinació tradicional d'aquest plat. Així que avui he provat a construir un petit 'canapè' que em permeti oferir-ho als convidats quan convingui.

La idea és muntar una mousse de mongeta sobre una base de botifarra. D'aquesta manera, tot plegat es pot posar de forma assequible a una mossegada.

Com a detall, he volgut provar a posar un cruixent de porro en alguns i una goteta de reducció de módena i mel en els altres.

Tot plegat s'ha de servir tèbi i com a mínim m'ha resultat ben divertit l'experiment.

Bombonet de butifarra:

Per a la mousse de mongeta seca:

Un pot de mongeta seca cuita.
Un tall petit de cansalada.
Mitja dent d'all sense la part central.
Un parell de cullerades grans de crema de llet.
Sal, oli i pebre.

Procediment:

En una paella saltem l'all sense la part central (per treure-li força i que no repeteixi). Quan està lleugerament daurat afegim una mica de cansalada tallada a troços i quan la cansalada està torradeta li afegim les mongetes. Ho salpebrem, cuinem un parell de minuts i finalment triturem amb la crema de llet.

Jo ho he posat al sifó, però també es pot deixar afegir una mica de agar-agar i fer-ho amb textura més compacte.

Quan ho tenim preparat, el posem a sobre de 'llesques' de butifarra (jo faig servir la butifarra de porc amb pebrot vermell que venen a les botigues BonÀrea).

Com a complements, ja ho veieu: porro, reduccions, potser una salsa de piquillos, unes ratlladures de parmesà,...

La reina del meu cor diu que li semblen bombonets. D'aquí el nom.
Salut!!

de pizza casolana

I per a acabar el dia d'avui. Per sopar, una pizza feta a casa amb l'estil Jamie Oliver.

Aquest estil inclou posar la farina 'a ull', fer la massa directament sobre el marbre, fer servir llevat natural i no químic, remenar el volcanet de farina amb una forquilla i molta energía ...i sobretot una naturalitat en la cuina que fa que la mozzarella vagi partida en pessics en comptes de talladeta amb el ganivet 8i mira que tenint la 'fusta de tallar' plàstica que s'assembla tant a la de L'Isma).

Com deien a Karakia la setmana passada, cuinar amb les mans transfereix una energía especial al menjar.



Com deia en Juan Tamariz al que vem tenir la sort de veure al teatre fa uns mesos:
QUE ES PARA DIVERTIRSEEEEE HOMBREEEEE.

(Chaaaaa-chaaaaaaa-chaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaannnnnnnnn)

de jornada gastronòmica

A qualsevol cosa li diuen trovada o jornada gastronòmica.

Avui hem anat a la trovada gastronòmica de Cerdanyola del Vallès. La veritat és que no m'esperava gaire cosa. I he trovat exactament això: res o gairebé res.

Una carpa amb 10 stands de diferents establiments de Cerdanyola i un stand de venda de tiquets (5 euros un plat + vi). La quantitat normalment va separada de la qualitat i en aquest cas no anava separada: poca quantitat i poca qualitat.

Servir plats amb pinta de ranxo quan els que anem fem cua d'empeus com si fos un ranxo. Servir plats amb pinta de ranxo quan es fan servir plats de plàstic només vàlids per servir ranxo i haver de recalentar plats perque no hi ha espai per muntar una cuina de debó acava fent que tot sigui aixó: un RANXO.

Trovada potser. Gastronòmica segur que no.

En tot cas, destacar que dels 21 plats oferts un 25% eren gallecs. Em sembla que associar el polvo a feira i l'empanada amb el ranxo és un mal favor que no es mereixen ni els polvos ni els gallecs.



En fí, solet i passejada hem tingut. La gastronomía l'hem posat nosaltres fent un arrosset de mar per dinar.

Salut!

de carbassó amb ànec

Ahir vem tenir convidats a casa. Tot i que per el matí vem estar treballant i per tant no hi va haver visita a La Boquería, vem voler fer algún platillu curiós per als convidats (L'Agusti, L'Isabel i el Gabi).

Vem fer algunes proves per al menú nadalenc de les quals no direm res encara donat el secret de sumari que porta el tema. Però si que vem fer uns divertits 'entrepans de carbassó' que porten patè d'ànec al mig (la recepta original és amb foie, però ni en teníem ni teníem temps d'anar-lo a buscar). Això si, com que la recepta original que vem veure al programa de Eva Arguiñano de Hoy cocinas tú ens semblava una mica sosa, vem decidir acompanyar amb una salsa de porros que estava boníssima. Tot un encert, com també daurar una mica els carbassons i no deixar-los amb pinta de bullits.



El métode es tant senzil com tallar el carbassó en rodaixes gruixudes que blanquejem durant un parell o tres de minuts en aigua bullent.
Els treiem, deixem refredar una mica i farçim de patè dànec. Els passem per la planxa i ja tenim les bases.

La salsa, ja us dic, era de porro (un porro suat en oli d'oliva, mitja ceba i una mica d'all. Tot ben translucid, amb un puntet de pebre, sal i alfàbrega. Triturem i colem.

A la foto es veu l'amanida, que també estava bona (escarola, canonges, poma, magrana, anous i una vinagreta de mango).

Salut!!

de Carvalho (II)

Carmela repitió tripa y se contentó con una rodaja de atún mechado.

- ¿Cada dia guisas así?
- Sherlock Holmes tocaba el violín.
Yo cocino.

(Asesinato en el comité central. Manuel Vazquez Montalbán.)

de sopar a galicia

Bé, un cop arrivats de la mudança de la reina del meu cor, us puc dir que han estat uns dies de feina i més aviat poca gastronomía.

Tot i això vem anar a sopar el dissabte a un restaurant de Carballo que s'anomena La Estancia.
El vem escollir després d'haver estat buscant per internet alguna proposta interessant a nivell de cuina d'autor gallega.

Mes info aquí
Aquí
i aquí (la música ratllant es pot fer callar, afortunadament).

Erem tres (la meva parella, el seu germà i un servidor) i els plats que vém menjar van ser:

De primer, tots tres -diguen's originals- vem escollir uns ravioli de bou amb crema de boletus:


De segòn, un bacallà al pil pil de bonica presentació:


I també un rossinyols (cantarelos) amb perdiu:


El millor, els postres. COULANT.
No ho he dit prou alt: COULANT.


El gelat és de llimona, i molt necessari per a equilibrar aquest postre.
Sincerament, en Michel Bras es va sortir cuan el va inventar (o descobrir, com a estudiant de física un mai sap si s'inventa o es descobreix).

Un bon sopar que jo esperava més d'autor, però en tot cas bons plats, un preu ajustat i molt bon servei (serveix directament en Rafael Lema, membre del grup gastronòmic Nove).

de catalanish coffee

Al fòrum de La cuina de l'Isma he trovat un link a aquesta curiositat, que treient-li tota pretensió ideológica (que en porta bastant, certament) , em continúa semblant curiós:

http://www.catalanishcoffee.com (Encara no se perqué, continúen sense funcionar bé els links del blog)

Jó, que soc abstemi, recordo l'aroma del cafè irlandès a les sobretaules dels meus pares. I que voleu que us digui, una versió amb crema catalana m'ha despertat la curiositat.

Ho provarem, encara que sigui una mica.

de trofeu

Ahir a la boquería ens vem passar 45 mins. veient tallar carn de la nostra parada de carn favorita. A la que dedicarè el post corresponent.

El més destacat d'ahir van ser els trofeus en forma de llibre que ens hem portat cap a casa. La culpa, de la Mar Calpena, que ens va contestar que al Happy books veníen la col.leció de cuines del món molt barateta.
Ale, ja està dit, culpa teva.

Aquests són els resultats:

Caça menor:

- Alemania.
- Xina.
- Madrid.
(de la col.leció a la que ja vem dedicar aquest post).

- Maresme i la Selva.
- Baix Penedès i Tarragonès.
(de la col.leció Guies gastronìmiques de Catalunya).

Caça major:

Carvalho gastronòmico.
Manual imprescindible de la cultura gastronómica española.
de Manuel Vazquez Montalban.


Un llibre meravellòs, del que anirè posant les cites Carvalhístiques (porque yo lo valgo) que més m'agradin.

La primera:

Sobre los sibaritas, de 'La soledad del mánager'

Tengo cinco mil botellas en mi bodega del Ampurdán y unas dos mil en la de Barcelona. Muy seleccionado todo. Las mejores cosechas de vinos franceses. Poco español. Algunos blancos porque a veces me apetece un vino verde gallego muy frío, en verano o cuando tengo sed.
Mañana me voy a París, a cenar en la Tour d'Argent, y al día siguiente voy por carretera a Lyón a comer en el Paul Bocuse. Es un viaje de rearme moral gastronómico.
¿Lo ve? ¿Cree usted que me he equivocado de sistema de vida? Grotesco.
Vivo de puta madre, ¡de puta madre!

de matinada musical

Avui anem a negociar amb el carnisser el tall per al menú nadalenc. Així que si quan portem plans acavem fent el que ens rota per dinar... avui que no portem cap plà pot passar qualsevol cosa.

Estic pensant en fer un 'arrós vermell'... però de moment sols es una idea.



Uau, Niña de papa + Fascinado.
¿No us sembla una bona cançó per anar ben d'hora a la boquería?

de simplicitat meravellosa

Una de les coses que més m'agrada del Ferràn Adrià és l'us de la simplicitat per a obtenir resultats extraordinaris.

És cert que de vegades la simplicitat en el nombre d'ingredients està contrarestada per una complexitat en la el.laboració (medicions, quantitats, temperatures, emulsions, coccions d'hores a baixa temperatura, ingredients alquímics).

Però no és el càs del sopar d'avui. Extret del volum 1 de la colecció 'La cocina fàcil de Ferràn Adrià': Pasta amb vainilla i parmesà.

Sen-zi-lla-ment:

Bullim pasta fresca.
Buidem les llavors d'una vainilla natural (no vainillina de pot, obviament)en un bol i li posem tres o quatre cullerades de l'aigua de coure la pasta.
Ratllem amb el microplane parmesà i ho barrejem fins a obtenir una espècie de parmesà liquid.
Afegim unes quantes cullerades d'oli per a obtenir una 'vinagreta de vainilla' (Purista, inserti aquí el seu comentari irònic).

I llestos. Tot plegat no arriva a 6 minuts.
Senzillament espectacular. Una potència de plat.

de diversió, de Jamie

M'encanta en Jamie Oliver. Que a partir d'avui està inclós en els links d'aquesta pàgina.

És divertit.
És fresc.
És simpàtic.
És autèntic.



A part d'aquesta intervenció dins del Tour en directe que va fer fa uns anys, a l'episodi 'The session' de la serie Oliver's Twist fa una analogía ben interessant entre cuinar i gravar música (ell és o era batería d'un grup de música). De fet en la acutal sintonía de Jamie at Home ell es el que toca la batería.

Si voleu sentir aquesta fantàstica cançò de super bón rotllo (la titulada My World):

d'arròs de colors (volcanet vegetal)

Avui m'he llevat escolant aquesta parella:



I mentre preparava l'excursió d'avui a la Boquería (ordenant idees per poder-les saltar desprès: 'Para poder ser caótico primero hay que ser ordenado' diu l'ex-profeta Adrià) m'he enrecordat d'aquesta recepta que en el seu moment no vaig pujar al blog.

Es tracta d'una arròs de colors. Un plat vegetarià i ben colorit que vaig improvisar una nit de poca gana, poca sòn i moltes ganes de provar. Algú amb bon criteri em podría preguntar perqué faig un arròs de color groc en un plat vegetal on cap vegetal es de color groc.

Es clar que pensar que tinc una raó consistent sería pensar que jo en tinc, de criteri. I en tinc, però aquesta vegada poc consistent: perque volía que fós ben llempant i cridaner.



Arròs de colors:

Ingredients:

Arròs (bomba si pot ser)
Caldo de verduretes (fet a casa si pot ser)
safrà en bona quantitat
Ceba tendra i all tendre
Carbassa i pastanaga
Una mica de crema de llet
sal, oli i pebre.

Procediment:

Tallem en brunoise la ceba tendra i l'all tendre. Els passem una mica per la paella amb oli sense que arrivin a torrar-se (volem un sabor fresc vegetal, sense torrats). Un cop perden la força inicial, hi aboquem l'arròs i li donem unes voltes.
Si es vol se li pot posar mig got de ví blanc. A gustos.

Fins aquí és un inici clàssic de rissotto.

Un cop l'arròs s'ha fregit un minut hi aboquem el safrà i en dos o tres segons (que no es cremi, please) hi afegim un parell de cullerots de caldo.
Si tot ha anat bé, cuinem l'arròs afegint brou quan es va necessitant i tot anirà quedant ben groc.

D'altra banda, fem una crema de carbassa amb pastanaga bullint-les juntes, triturant amb una mica de crema de llet, sal, oli i pebre.

finalment emplatem posant l'arròs en forma de volcanet i la crema taronja ens fa de lava del mateix.
Uns grans de pebre vermell i de ciboulet seràn les víctimes del nostre petit volcà.

de codonyat de poma

Rebuscant 30 segons al google:

http://www.paisvasco.net/recetas/membrillo.html (no se que passssa que no va el enlace)

Si ets vasc, en fas de 5 kg en 5 kg...juer!

de mudança

Aquest cap de setmana he viatjat fins A Coruña entre altres coses per preparar la futura mudança (es diu mudança en català. Posem que si) de la meva galeguiña cap a terres catalanes.
Com diríen els meus estimats Chili Peppers: Hey oh!.



Obviament, hi ha nervis, hi ha ilusió i també hi ha feina.

Així que no he tingut neurones per recordar-me de la càmera de fotos i tampoc he tingut gaire temps per a fer plats que no fòssin preparacions de 20 minutets.
Aquest ha sigut el menú del cap de setmana:

Papillote de Lubina amb alls tendres, mongeta seca, crema de llet, vi blanc, sal i pebre. Tot en papillote teòricament 20 mins a 200 graus (jo ho vaig posar 15 mins, no m'agrada el peix passat tot i que en aquest cas no queda sec per estar dins la papillote).

Cuixes de pollastre dessosades (també conegudes com a 'jamoncitos de pollo' que en pais del pernil em sona a disbarat total) passades per la planxa, xampinyons a la planxa amb julivert i amb una salsa de mongetes seques amb crema de llet.

Codonyat de poma (si, ja ho se que és contradictori però era 'dulce de membrillo hecho con manzana casero') sobre un llit de mató, amb nous i mel per sobre. Un clàssic revisitat.

Gelat de pastís de formatge i maduixes en sopa tèbia de xocolata blanca i canyella.


I la inevitable hamburguesa 'pa llevar' del bar d'hamburgueses de la calle Barcelona. Un clàssic personal per a nosaltres amb molta implicació emocional (molta més que no pas gustaviva, val a dir).


Total, plats de factura ràpida que van sortir prou bons donades les circunstàncies.

de pasta machine

Lo estoy diciendo porque es la verdad...Tu sitio está con starbase...Si esa receta se hace y tú no estás en esto, te arrepentirás.

Tal vez no hoy, ni mañana tampoco quizá, pero pronto, y para el resto de tu vida...

No se me da bien ser un cocinero organizado, pero no hay que esforzarse mucho para ver que los problemas de unos raviolis insignificantes no cuentan demasiado en esta cocina tan loca..

de tres en ratlla

Tres en ratlla d’ànec amb gambes i trompetes de la mort.

Ingredients:

Trompetes de la mort

Un pollastre a l’ast

Cuixes d’ànec en confit

Patates

Llagostins

Tomàquets cirerols de diferents colors

Pinyons

Mató

Pebrot escalivat

Crema de llet

Sal

Oli

Pebre

Procediment:

Netejem molt bé les trompetes de la mort

Les infusionem en aigua tèbia, com a objectiu tenim estovar-les una mica i obtenir un brou amb l’aroma dels bolets. Tallem les trompetes en bocins petits i reservem.

Desossem i treiem la pell del pollastre a l’ast. Amb la carn fem una esqueixada de pollastre i amb els ossos i pells fem un brou que tindrà tots els aromes torrats de la pell a l’ast.La carn del pollastre la reservem per a fer croquètes un altre dia.

Fem un brou amb el cap dels llagostins i els tallem ben petits un cop nets, pelats i netejats al seu interior.

Esqueixem també l’ànec en bocins petits.

Al final el que obtenim son tres brous diferents (trompetes, pollastre torrat i llagostins) i tres elements tallats a bocins.

Posem en una olla baixa una mica d’oli, saltejem amb all les trompetes de la mort, també li podem afegir una mica de porro picat.

Li afegim la carn d’ànec i els llagostins i ho anem coent amb els tres brous.

A part, tallem amb un motlle rodanxes de patata ben rodonetes i les confitem. Quan estàn confitades,li fem un cop més fort d’oli per a que quedin cruixents per fora. Reservem.

Per a muntar el plat posem en el motlle una capa de patata, una capa del farçit que hem preparat abans, una altra de patata, farçit i patata.

Fem tres apilaments.

Al costat posem els tomàquets cirerols farcits de mató i amb uns quants pinyons torrats. En el matò posem sal i oli i si podem una mica del oli de confitar les carxofes.

Fem amb el pebrot vermell una salsa de pebrot escalivat amb crema de llet.

Muntem els tres apliaments, i a banda i banda els tomaquets i una línia de salsa.

de nadal

Aquest és la 'carta' del menú nadalenc que vem preparar l'any passat.

Entrants

-Amanida de síndria amb llavors de tomàquet

-Cor de carxofa amb brandada de bacallà i xip de carxofa

-Piquillo farcit de pernil i Camembert

-Vièira coberta de mozzarella

sobre crema de suquet

-Ous de guatlla en el niu de xampinyò

-Enfilada de rap amb llagostí

-Prueba de cerdo 'como en el pueblo'

Primer

-Sopa d’escudella de Nadal amb

broqueta de carn d’olla.

Segón

-Tres en ratlla d’ànec amb gambes

i trompetes de la mort

-Amanida de solucions enginyoses

Postre

-Púding de poma àcida amb nous

en sopeta de gelat amb galetes

Un dessig: a veure si aquesta temporada aconseguim superar-ho...

deNadal

De matinada, sota la pluja de notes d'Elegía (que grande eres Ismael) vaig donant-li voltes al menú nadalenc.

Si si, nadalenc.

La nit de nadal està reservadíssima per a casa del Tito Diego i la Tita Mari. Uns mestres de la hospitalitat. Uns mestres.

Així que durant mesos ens dediquem a pensar i dissenyar un menú per a demostrar a la família la nostra estima en el dinar que preparem una setmaneta abans del començament oficial de les festes.

Tanta és la nostra afició que ens hi dediquem durant tot l'any a pensar-hi i és així que ja tenim idees per al nadal del 2008.

Malalts? Potser, però també en Carlos Pumares feia en els feliços temps de la radio de matinada un especial 'villancicos' cada mes d'Agost. 'En navidad no tiene mérito' deia.

Tot aquest rotllo de matinada és per dir-vos que aneu amb compte, que ja no falta res i el clima ens enganya. Que demà JA ÉS NADAL. I això son bones notícies per a la gastronomía.

De moment no puc compartir amb vosaltres el menú ja que no vull que cap convidat sàpiga res del que menjarà.

No sigui que s'ho repensi.

de llibres

Una recomanació ràpida:

Al Carrefour tenen a la venda una col.leció de llibres de la editorial Ciro ediciones.
Tots tenen un preu de 3.95 euros i fan un repàs a la cuina de les diferents autonomies (també hi ha una col.leció de cuines del mòn).
Fotos molt correctes i una edició adequada (cosida i no només enganxada a la americana).

Jo m'he 'pillat' els d'Extremadura, Galicia, Pais Vasc, Navarra i Amèrica del Sud.

El punt que més m'agrada és que cada llibre està dividit en una meitat de receptes clàssiques i una segona meitat de cuina d'autor (realment son de gastronomía avançada -sifóns, gelatines, paelles dolçes, i mucho más) totes les receptes d'autor amb pare conegut.

Finalment apareix un resum dels productes propis de cada zona i una petita glossa dels restaurants de la zona m'ha permés descobrir un parell de llocs molt interessants tant a Extremadura com a Galicia...

Per aquest preu, francament una trovalla.

de blog action day

El proper dia 15 d'Octubre es celebra el blog aciton day.

És una invitacio a que tots els bloggers que ho desitgin i ho comparteixin, facin una anotació relacionada amb l'escalfament global.

No és aquest blog el lloc més adequat per a una discussió sobre el tema, tot i que com tothom jo en tinc una opinió:
El resum de la mateixa és que amb el ritme de despesa energètica actual i el ritme de destrucció de natura actual el sistema no es pot sostenir indefinidament.

Per tant, m'afegirè el dia 15 a la crida d'alerta i convido a tothom que hi trovi alguna cosa positiva en aquest moviment a que hi faci alguna cosa, la que sigui i consideri per a afavorir-ho.

No canviarem el mòn de cop, però tampoc és el que busquem ¿Oi?

de pollastre farcit a l'estil Oliver

Durant aquesta setmana he tingut una inmersió en els capitols del cuiner Jamie Oliver.

La veritat es que jo estic més acostumat a veure cuines no tant directes (entre els DVD del Ferràn Adrià, L'isma, en Bruno Oteiza,...) però l'esperit jove i fresc de la primera i segona temporada del Jamie m'ha agradat tant que he decidit encomanar-me una mica d'aquest estil.

En aquestes dues primeres temporades el programa es deia The Naked Chef (per la voluntat de mostrar que es poden cuinar plats divertits, simples i gustosos sense necessitat de ingredients cars ni de gadgets de cuina refinats).

Avui ens hem emportat de La Boquería un paquet de carn de cèrvol. Teníem la voluntat de provar de cuinar-lo de forma ràpida -després veurem que anàvem equivocats- en aromes de romaní, pera i porro.

Ja ho sospitàvem, però era la primera vegada que volíem cuinar cèrvol. Com dic ja ho sospitavem però ho hem volgut provar: El cèrvol, com el porc-senglar i la caça en general no es adequat per a coccions curtes. El rotllo planxa no va amb aquests productes.
Així que després de una petita prova hem decidit que guardem el cèrvol per a fer un estofat amb fons de xocolata i anous.

Així que hem hagut d'anar a l'Àrea de Guissona: unes cuixes de pollastre, una mica de mató i una sobrassada han sigut els trofeus. I aquest és el resultat:

Cuixes de pollastre farcides a l'estil Jamie.

Ingredients:

Unes cuixes de pollastre.
mig kilo de peres 'erculínes'
Dos porros mitjans.
Una ceba tendra.
Uns dents d'all.
Un got de ví blanc.
Una llimona gran.
Romaní.
Mató.
Sobrassada.
Oli, sal, pebre.

Procediment:

Agafem el romaní i el posem en un morter amb l'all i un bon raig d'oli. Ho piquem i matxaquem bé per a que surtin els olis essencials del romaní i perfumin l'oli. Li posem també el suc de la llimona.

Desossem les cuixes i les posem a marinar amb la picada anterior. Entre mitja hora i una horeta i mitja.

Preparem a la paella la ceba tendra tallada a troços, un cop porta uns minuts al foc afegim el porro i finalment una mica d'all. Sobre aquesta base hi posem el got de ví i ho reduim. Tallem la pera a trocets d'un cm i mig. L'afegim a la paella i la cuinem uns minuts fins que està toveta.

Preparem una barreja de mató amb sobrassada i amb aquesta pasta farcim les cuixes. Que 'enrotllarem' i agafem amb uns escuradents (no tenía fil de cuinar).

Treiem la pera de la paella i sobre aquesta glassa daurem les cuixes.
Un cop daurades, les posem en una safata de forn i al forn 180 graus uns 15-20 mins fins que estiguin fetes per dintre. Es normal que el greix de la sobrassada surti i és per aixó que ho barregem amb el mató: permet 'retenir' part de la sobrassada i en canvi perdem el greix de la mateixa.

Acavem el plat triturant una part de la pera guisada amb el liquid de la marinada. Ho reduim una mica per donar textura de salsa.

Per emplatar posem un llit de la pera amb porro. A sobre una de les cuixes farcides i podem napar-ho si volem amb la salsa.


Espero que us agradi la idea i feu les vostres variacions....salut!!

PD: Que perqué li dic a l'estil Oliver? Perque en Jamie fa servir molt les marinades amb herbes aromàtiques i llimona. Preparades amb el seu estil particular (on sovint talla les coses amb les mans en comptes del clàssic ganivet-que bé i ràpid- que -tallo.

de TV3: LA RESPOSTA

Avui, ben cortesment (això si que ho tenen: te la foten amb estil) m'arriva la resposta de TV3 al meu missatge:

Gràcies pel seu missatge. La irregularitat en l'emissió d'aquest programa no significa cap menysteniment envers els espectadors. Com que la programació de la segona hora de les tardes està formada per pel·lícules, és impossible ajustar un horari d'acabament fix per a cadascuna d'elles, ja que tenen totes durades diferents. Així, La cuina de l'Isma no es pot emetre quan la durada del film precedent abasta fins al Telenotícies Vespre.

Ens sap greu que això l'hagi molestat tant. Insistim, però, que no es tracta de cap falta de respecte als espectadors sinó una mesura de programació obligada per les presents circumstàncies.

Atentament,

Televisió de Catalunya

Servei d'Atenció a l'Espectador

Hi insiteixen, no sigui càs que jo, tonto de mí, no ho entengui:
La actual programació de La cuina de l'Isma no és cap menysteniment!!!!

És només que La cuina de l'Isma és un programa de 'rellenu' que es posa si hi ha forat. I punto.

Ahhhhhhhh (mode Monegal) Ahhhhhhhhhhhh.
I això no és un menysteniment?
I això de posar programes refregits sense dir-ho no és un menysteniment?
I tenir una web oberta on posa una hora d'emisió que se la passen per el microones no és un menysteniment?
I haver d'estar pendent de si n'hi hà o no, no és un menysteniment?

En fí, quedi clar la meva posició: ja vaig per el desé episodi de Jamie... i a sobre aprenc anglés.



PD: Una salutació als membres del equip del programa, no crec que mai m'arrivin a llegir, però entenc que no es culpa seva (el comentari de la Mar encara m'ho reforça)