dimarts, 1 de gener del 2008

d'arròs ennegrit

Fa unes setmanes vaig fer un plat amb trompeta de la mort i vaig guardar el 'brou' resultat de la breu infusió dels bolets.

Aquest brou, ben fosc i amb l'aroma de la trompeta, no es podía desaprofitar. El vaig congelar per a una millor ocasió.

Avui, dia mandròs i trompeta final que anuncía el final dels dies festius ha estat aquesta ocasió.

Arròs ennegrit divino de la muette:

Ingredients:

Una ceba tendra grossa.
Tres dents d'all.
Un gotet de ví blanc.
Mig porro.
Brou fet infusionant trompeta de la mort.
Anet (eneldo).
Arrós.
Sal, oli i pebre.
Una mica de romesco (opcional)

Procediment:

Tallem en fina brunoise la ceba i la daurem una mica en l'oli d'oliva.
Quan està toveta, afegim l'all tallat en làmines i també el porro ben finet.
Al final, l'anet picadet i li donem unes voltes.
Quan ho hem tingut uns minutets, hi afegim l'arròs i li donem unes voltes més.
La idea és començar com si fòs un rissotto o un arrossejat, torrant el midó superficial de l'arròs per a que desprès quedi més 'suelto'.
Afegim el gotet de ví blanc i quan s'ha evaporat l'alcohol afegim el brou de trompeta.
Salpebrem i ho deixem coure fins que l'arròs està cuit.

Finalment, jo avui ho he emplatat posant una mica de romesco, però personalment pensó que ha estat un error i que és millor gaudir del suau però potent fondo de la trompeta de la mort sense aquesta salsa.

Una bona manera d'aprofitar, no?

Salut!!

PD: A la Cris també li sembla millor el plat sense el romesco. I si ho diu la Cris... ja no hi ha discusió possible: ho he cuinat per a ella!!

4 comentaris:

  1. És cert que el romesco, que de per si és bastant fort, pot arribar a matar el sabor dels bolets... De tota manera té molt bona pinta aquest arròs negre alternatiu..

    ResponElimina
  2. Gràcies. Quan aprofito retalls de la nevera es quan més 'm'agrado'...X-D

    ResponElimina
  3. Com a lleial recol.lectora (I consumidora, ja siguin seques, en conserva, o naturals) t'haig de dir que, tot i que aquest any no n'he agafat gaires (tant el Montnegre com el Montseny estaven molt sécs: que plogui una mica siusplaaau!) haig de dir que... AQUEST PLAT EL MITIFICARÉ! que bo! Se m'ha fet la boca aigua només imaginar-m'ho!

    Una abraçada i bon any!!!

    ResponElimina
  4. I té un punt graciós que sigui un arròs negre amb gust de muntanya.

    Es clar que no ho he posat com a comentari, però si a més del brou trompetero tens alguna trompeta de debó lliure per posar... encara millor!

    ResponElimina