Per laborals circunstàncies, avui m'ha tocat fer un particular viatge espai-temporal posem uns vint anys enrere.
-Ejem, ejem.
Diguem uns vint i cinc anys enrere.
Millor, continuo. Resulta que avui he estat reinstal.lant un aula d'informàtica sencera desde el servidor fins a la resta d'ordinadors. No us aborrirè amb la tediositat d'una feina com aquesta. Però el punt gastronòmicament interessant ha vingut perque no cada dia tenim l'oportunitat de tornar a disfrutar d'un dinar de cole de monjes.
Quan eren quasi les cuatre i veient que no parava a fer el dinar, m'ha posat un plat de llenties i uns San Jacobos. De postre fruita natural. Es a dir, el menú del menjador.
No m'enganyo, probablement no les fan les monjes a l'escola i ho porta una empresa de càtering. Però si que tenen exactament el gust de llenties d'escola que teníen les llenties de fa vint i cinc anys enerere. Serà el mateix cuiner? Els fan amb motllo aquests cuiners / cuineres d'escola? Anirìeu a un restaurant on preparessin els menús del menjador del cole?
4 comentaris:
Diuen que ara els menús dels coles estan bé, però la gent trentanyera diu pestes dels menús d'abans. Jo no hi vaig anar però tu quin record en guardes? les de la fotu fan molt bona pinta
Si en aquest restaurant-de-menús-del-cole em donesin fideus amb costella una mica sucosos hi aniria un cop a l'any (i procuraria oblidar-me després de la olor de monja i mandarina).
Ro, jo al cole menjava bé o malament segons el dia. Tenía un parell de plats ben atravessats però amb perspectiva només un dels dos (un peix arrebossat de mala manera, amb una clofa tova i rehumida per les estades en grans safates) realment era 'dolent'.
Les llentíes de la imatge no són les que vaig menjar realment, no teníen ni xoriço ni res similar. Però estaven ben bones!
Manuel, jo hi aniria com a mínim dos cops a l'any. I una de les vegades per a menjar patates amb mongeta verda(no monjeta verda, oju) sal i oli. És curiós com encara m'agrada i em porta aquesta sensació tant 'especial' quan en menjo.
Jo SI que hi aniria. Sempre, des de petita, he sigut una fan dels "menjadors", suposo que una mica perquè no m'hi quedaba mai a dinar...
Publica un comentari a l'entrada