Perque tartazo? Perque no se com puc dir 'tarta' en català i que soni com si mig kilo de nata s'esclafes contra una cara somrient. Plof. Tartazo de tarta.
Aquí us poso la foto del pastís que vaig fer per a l'aniversari de la Cris (la dona de la meva vida) i justament a sobre de la taula preparada per al berenar-sacrifici:
Pastís d'aniversari:
Ingredients:
Per a la massa:
200 grs. de farina.
200 grs. de mantega.
200 grs. de sucre.
4 ous L.
sis cullerades de xocolata en pols.
Una mica d'aigua.
Per a la cobertura:
100 grs. de xocolata de cobertura.
100 grs. de mantega.
100 grs. de sucre glass. (Em mola dir-li impalpable com a sudamèrica)
Algun element decoratiu (avellana en troços, cireres,...)
Per al farcit:
200 ml. de nata per muntar.
Un pot de figues del mercadona.
Dues o tres cullerades de sucre.
El procediment:
Barrejem els ingredients de la massa (excepte la xocolata desfeta en aigua, en el meu cas era Paladin a la taza en polvo). S'ha de treballar bé i molt bé per a que no quedi cap grumoll. Hi afegim la xocolata desfeta en una tassa d'aigua, això hi posa el gust. Folrem un motllo de paper de form (jo faig servir paper d'alumini) i li passem una mica de mantega, no volem que s'enganxi.
Posem la massa al motllo i al forn precalentat a 180 graus. Aprox. 25 mins. Jo vagi provant i com sempre: si surt el ganivet net és que ja està.
Mentres es forneja, muntem la nata (a mi encara m'agrada muntar-la a mà i girar el bol sobre el cap un cop muntada. Oliver's style) i li afegim el sucre. Reservem a la nevera.
En bany maria desfem la xocolata, la mantega i el sucre per a fer la cobertura. Que servira -oh casualitats- per a cobrir el pastís. Abans però, haurèm tallat el pastís per la meitat i li haurèm posat la nata i les figues tallades a trocets.
Com a suggeriment, a mí m'agrada més si va una mica borratxo d'Oporto.
Aquí una versió previa que vaig fer com a prova:
3 comentaris:
Je, je, je, un tartazo de tant en tant no fa mal... i més si té una pinta com aquest!
A mi també m'agraden més una mica borratxos ;)
És un fet curiós venint d'un abstemi com jo :-).
Ara l'objectiu és donar-li un acabat més polit a la propera vegada.
mmmm... quina bona piiinta!
I per molts anys a la "homenajeada"!
Publica un comentari a l'entrada