Bé, el burro simpàtic m'ha portar una còpia del documental Decoding Ferràn Adrià de l'Anthony Bourdain.
Una bona manera d'entendre per qué en Ferràn és diferent i una bona manera de no entendre als que contraposen la cuina d'en Ferràn a uns bons llamàntols a la planxa: el final del documental és una visita conjunta al restaurant Can Rafa de Roses, un dels favorits d'en Ferràn i on es cuina 'senzillament' peix del dia en receptes directes i saboroses.
No per menjar cuina de vanguarda has de deixar de menjar la meravellosa cuina de tota la vida!
The best of both worlds.
El speech final d'en Bourdain assegut devant de la catedral de Barcelona on aparentment improvisa una conclusió sobre la cuina d'El bulli també és destacable.
L'Anthony Bourdain ha estat seduit per en Ferràn (mireu el reportatge sencer i digueu-me si no és exàctament una seducció el que hi apareix). Aquest vídeo es 'porno-gastronomía' escolti!!
divendres, 29 de febrer del 2008
diumenge, 24 de febrer del 2008
d'espaguetis al minut i una estona
Ahir dissabte em va tocar treballar i per tant no vaig gaudir de temps per a preparar una recepta de les que demanen temps, preparació i carinyo.
Parlant amb la meva germana vem decidir fer una versió de una recepta d'en Bruno Oteiza que es fa en poc tems i que per tant requereix poc temps, poca preparació però igualment carinyo.
Espagueti amb ceba, panses, olivada i pinyons.
Ingredients:
Pasta fresca.
Ceba tendra.
Panses.
Pinyons.
Olives negres (també val olivada).
Oli d'oliva.
Una tassa de brou de pollastre o similar.
Un rovell d'ou.
Oli, sal, pebre.
Alfàbrega.
Procediment:
Els hi dic espagueti al minut i una estona perque tota la preparació és quasi bé de cinc minuts excepte la caramelització de la ceba. Peeeeero, com que la ceba caramelitzada es pot tenir feta previament i congelada en petites porcions llestes per a fer-se servir... a nosaltres sí que ens va resultar una preparació de no arriva a deu minuts.
La gracia és tallar la ceba en juliana i caramelitzar-la (puntet de sal i pebre) fins que queda ben fosca. En aquest moment se li posa uns quants pinyons, unes quantes panses, unes quantes olives negres sense pinyol (o també pasta d'olivada, as our case) i mitja tassa de brou de pollastre.
Com a complement es pot posar alguna herba aromàtica tipus alfàbrega o similar.
Es cou cinc minutets fins que redueix i ja tenim una salsa perfecta per a la pasta fresca que hem fet alhora (3 mins de cocció en les tallarines que comprem al Bon Àrea).
El truc que vaig aprendre amb en Bruno va ser barrejar un rovell d'ou amb la pasta en comptes de posar-hi una mica de mantega o d'oli. Li dona un altre gustet.
I com no, ratllem-li una mica de parmesà per sobre!!
La foto es de Cocina con Bruno, però ja es veu quin fantàstic resultat tenim en deu minuts!!
Parlant amb la meva germana vem decidir fer una versió de una recepta d'en Bruno Oteiza que es fa en poc tems i que per tant requereix poc temps, poca preparació però igualment carinyo.
Espagueti amb ceba, panses, olivada i pinyons.
Ingredients:
Pasta fresca.
Ceba tendra.
Panses.
Pinyons.
Olives negres (també val olivada).
Oli d'oliva.
Una tassa de brou de pollastre o similar.
Un rovell d'ou.
Oli, sal, pebre.
Alfàbrega.
Procediment:
Els hi dic espagueti al minut i una estona perque tota la preparació és quasi bé de cinc minuts excepte la caramelització de la ceba. Peeeeero, com que la ceba caramelitzada es pot tenir feta previament i congelada en petites porcions llestes per a fer-se servir... a nosaltres sí que ens va resultar una preparació de no arriva a deu minuts.
La gracia és tallar la ceba en juliana i caramelitzar-la (puntet de sal i pebre) fins que queda ben fosca. En aquest moment se li posa uns quants pinyons, unes quantes panses, unes quantes olives negres sense pinyol (o també pasta d'olivada, as our case) i mitja tassa de brou de pollastre.
Com a complement es pot posar alguna herba aromàtica tipus alfàbrega o similar.
Es cou cinc minutets fins que redueix i ja tenim una salsa perfecta per a la pasta fresca que hem fet alhora (3 mins de cocció en les tallarines que comprem al Bon Àrea).
El truc que vaig aprendre amb en Bruno va ser barrejar un rovell d'ou amb la pasta en comptes de posar-hi una mica de mantega o d'oli. Li dona un altre gustet.
I com no, ratllem-li una mica de parmesà per sobre!!
La foto es de Cocina con Bruno, però ja es veu quin fantàstic resultat tenim en deu minuts!!
dissabte, 16 de febrer del 2008
de pebrots
Avui, per fí, hem pogut tornar a fer la nostra excursió matinal a la Boquería. I a sobre he estrenat el carro de compra verd fosforito que em van regalar per nadal.
Tot un plaer retrobat que ens ha permés disfrutar d'una gran oferta (com sempre) de productes vegetals. Molt bé el preu de les carxofes, espectacular veure a febrer tanta cirera (D'on vindràn?), bon preu dels tomàquets i la única pega ha estat no trovar escaroles com fa un parell de mesos.
Això si, una escarola mitjaneta + un enciam full de roure = 1.50 euros.
Bé, la oferta estrella que hem trovat han estat uns pebrots grocs a un preu irrefusable: 2 kg per 1,20 euros. No és la meva intenció fer un llistat de preus de la compra, però no em negareu que era irrefusable!!
Així que allà mateix hem decidit farcir-los d'arròs cremòs amb bacallà i espàrrecs. Dit i fet.
Pebrots farcits d'arròs cremòs de bacallà i espàrrecs sobre salsa de piquillos i Torta del Casar. (Amb el nom ja no sé si cal posar la recepta, juas).
Ingredients:
Uns pebrots grocs ben macos.
200 grs. d'arròs integral.
500 grs. de bacallà dessalat.
Un manat d'espàrrecs.
Una ceba.
Dues dents d'all.
Anet (eneldo).
125 grs. de mantega.
Una mica de crema de llet.
Sal, oli i pebre.
Per a la salsa:
Mig pot de pebrots del piquillo.
dues cullerades grans de torta del Casar.
Crema de llet.
Procediment:
Primer tallem la ceba en brunoise, també posem l'all (jo ho he posat sense tallar, només esclafat perque he volgut retirar-ho abans de farcir els pebrots) i ho daurem tot fins que està transparent.
En aquest moment afegim els espàrrecs tallats en trocets de mig centímetre.
Ho saltem tot, posem la sal i el pebre.
Mentrestant tallem el bacallà en troços (si volem, reservem alguns per afegir-los al final per a que 'es trobin' ja que durant la cocció es desfà). Important: tot el 'suquillo' que desprèn el bacallà ha d'acabar en l'aigua de cocció de l'arros. No fotem.
Posem l'arròs a l'estil risotto per torrar-lo una mica i que al final quedi més suelto. Quan s'està torrant li posem el bacallà i acte seguit remenem i li posem l'aigua. Com que és arròs integral, triga molt en coure i per tant se li ha de posar més aigua que normalment. Com us dic, jo he anat afegint al l'estil risotto.
Acavem de rectificar de sal i també li hem posat una mica d'anet picat.
Alhora, hem posat els pebrots al forn amb un raig d'oli i sal. Quan començen a estovar-se es treuen. Els necessitem 'al dente' per a que tinguin estructura.
Quan l'arròs es cuit, farcim els pebrots.
Per altra banda, hem preparat una salsa trituran els piquillos i afegint una mica de Torta del Casar i crema de llet. No ha fet falta sal.
Per a emplatar no ens hem complicat (ja era tard). Base de salsa i a sobre els pebrots calentets.
Ha sortit molt bó!!
I de postre, sopa de maduixot (també en un bon moment de temporada) amb una bola de gelat de pastís de formatge del mercadona:
Tot un plaer retrobat que ens ha permés disfrutar d'una gran oferta (com sempre) de productes vegetals. Molt bé el preu de les carxofes, espectacular veure a febrer tanta cirera (D'on vindràn?), bon preu dels tomàquets i la única pega ha estat no trovar escaroles com fa un parell de mesos.
Això si, una escarola mitjaneta + un enciam full de roure = 1.50 euros.
Bé, la oferta estrella que hem trovat han estat uns pebrots grocs a un preu irrefusable: 2 kg per 1,20 euros. No és la meva intenció fer un llistat de preus de la compra, però no em negareu que era irrefusable!!
Així que allà mateix hem decidit farcir-los d'arròs cremòs amb bacallà i espàrrecs. Dit i fet.
Pebrots farcits d'arròs cremòs de bacallà i espàrrecs sobre salsa de piquillos i Torta del Casar. (Amb el nom ja no sé si cal posar la recepta, juas).
Ingredients:
Uns pebrots grocs ben macos.
200 grs. d'arròs integral.
500 grs. de bacallà dessalat.
Un manat d'espàrrecs.
Una ceba.
Dues dents d'all.
Anet (eneldo).
125 grs. de mantega.
Una mica de crema de llet.
Sal, oli i pebre.
Per a la salsa:
Mig pot de pebrots del piquillo.
dues cullerades grans de torta del Casar.
Crema de llet.
Procediment:
Primer tallem la ceba en brunoise, també posem l'all (jo ho he posat sense tallar, només esclafat perque he volgut retirar-ho abans de farcir els pebrots) i ho daurem tot fins que està transparent.
En aquest moment afegim els espàrrecs tallats en trocets de mig centímetre.
Ho saltem tot, posem la sal i el pebre.
Mentrestant tallem el bacallà en troços (si volem, reservem alguns per afegir-los al final per a que 'es trobin' ja que durant la cocció es desfà). Important: tot el 'suquillo' que desprèn el bacallà ha d'acabar en l'aigua de cocció de l'arros. No fotem.
Posem l'arròs a l'estil risotto per torrar-lo una mica i que al final quedi més suelto. Quan s'està torrant li posem el bacallà i acte seguit remenem i li posem l'aigua. Com que és arròs integral, triga molt en coure i per tant se li ha de posar més aigua que normalment. Com us dic, jo he anat afegint al l'estil risotto.
Acavem de rectificar de sal i també li hem posat una mica d'anet picat.
Alhora, hem posat els pebrots al forn amb un raig d'oli i sal. Quan començen a estovar-se es treuen. Els necessitem 'al dente' per a que tinguin estructura.
Quan l'arròs es cuit, farcim els pebrots.
Per altra banda, hem preparat una salsa trituran els piquillos i afegint una mica de Torta del Casar i crema de llet. No ha fet falta sal.
Per a emplatar no ens hem complicat (ja era tard). Base de salsa i a sobre els pebrots calentets.
Ha sortit molt bó!!
I de postre, sopa de maduixot (també en un bon moment de temporada) amb una bola de gelat de pastís de formatge del mercadona:
divendres, 15 de febrer del 2008
de cine
Dues notícies de cinema gastronómic.
La primera, presència a la Berlinale amb la pel.lícula El pollo, el pez y el cangrejo real. Un desafortunadíssim titol fet amb els ingredients que el chef Jesús Almagro ha de incloure a les receptres que prepara per al premi mi Bocuse D'Or. Un reportatge que no em penso perdre.
Més info aquí.
La segona, un altre documental : Decoding Ferràn Adrià. I qui dirieu que és el director? Anthony Burdain!!
Extracte d'una entrevista a Ferràn Adrià:
--Decoding Ferran Adrià lo dirige Anthony Bourdain, que fue el chef de Les Halles en Manhattan y que actualmente escribe libros sobre gastronomía que han sido bastante críticos con su cocina.
--Era escéptico. No me dejó bien parado. Llamó. Quería conocerme. Le dije: ¿Estás seguro? Al final le invité a conocer mi taller. Allí quedó fascinado con nuestra seriedad.
La entrevista complerta aquí.
La tercera pel.lícula, El Bulli història d'un somni. M'interessa menys que aquestes dues primeres. Tot i que segur que acava caient...
Saut!!
PD: La Gemma de La Cuina de casa ens ha facilitat el link fins al trailer:
Gràcies Gemma.
La primera, presència a la Berlinale amb la pel.lícula El pollo, el pez y el cangrejo real. Un desafortunadíssim titol fet amb els ingredients que el chef Jesús Almagro ha de incloure a les receptres que prepara per al premi mi Bocuse D'Or. Un reportatge que no em penso perdre.
Més info aquí.La segona, un altre documental : Decoding Ferràn Adrià. I qui dirieu que és el director? Anthony Burdain!!
Extracte d'una entrevista a Ferràn Adrià:
--Decoding Ferran Adrià lo dirige Anthony Bourdain, que fue el chef de Les Halles en Manhattan y que actualmente escribe libros sobre gastronomía que han sido bastante críticos con su cocina.
--Era escéptico. No me dejó bien parado. Llamó. Quería conocerme. Le dije: ¿Estás seguro? Al final le invité a conocer mi taller. Allí quedó fascinado con nuestra seriedad.
La entrevista complerta aquí.
La tercera pel.lícula, El Bulli història d'un somni. M'interessa menys que aquestes dues primeres. Tot i que segur que acava caient...
Saut!!
PD: La Gemma de La Cuina de casa ens ha facilitat el link fins al trailer:
Gràcies Gemma.
dijous, 14 de febrer del 2008
de commercial
I per a exemplificar la filosofía del programa Jamie at home que he comentat en el post anterior, aquí un internauta, aquí un anunci:
No conflict.
No drama.
Just recipes.
Que bueno eres cabronazo.
No conflict.
No drama.
Just recipes.
Que bueno eres cabronazo.
de my world
Aquest paio esfilagarssat i esparracat és l'autor de la sintonía del programa Jamie At Home. On en Jamie ens ensenya a disfrutar amb els aliments naturals i ens fa venir ganes de tenir gallines, cols i maduixes. Un dels millos programes de cuina que mai he vist i no només per les receptes. És una filosofía d'això de mastegar amb plaer.
I la cancó hi encaixa molt amb aquesta filosofía:
En Jamie és el batería de la gravació. Y SE NOTA EHHHHHH, VAYA SI SE NOTAAAAA.
:-p
I la cancó hi encaixa molt amb aquesta filosofía:
En Jamie és el batería de la gravació. Y SE NOTA EHHHHHH, VAYA SI SE NOTAAAAA.
:-p
de rita rouge: la mini-crònica.
Fa uns dies comentava que vem anar a dinar al restaurant Rita Rouge, just al darrere de la boquería. Dedueixo que té dues entrades :Carme, 33. Plaça de la Gardunya, 6.
M'han arrivat les imatges, als migdies només fan un menú a preu assequible (12 euros si no recordo malament) amb un ambient 'jovenívol' (ejem, ejem vull dir fins a 35-40 anys i la majoría entre 25 i 35 anys) i força curiós.
El primer van ser unes fajitas de xampinyons amb espinacs i brie:
El segón bó -el que vaig triar jo, of course- era una hamburguesa en salsa d'oporto, cebetes confitades i purè de carbassa.
Alguns van triar un peix sobre arròs melòs que no estava malament, però es van equivocar.
Els postres no els poso, massa corrents i ni els hi vem treure una foto.
Com a resum, un lloc recomanable per a menjar amb un toc modernet i bé de preu. Per les nits es converteix en bar musical... tot una declaració d'intencions. Oi?
Salut!!
M'han arrivat les imatges, als migdies només fan un menú a preu assequible (12 euros si no recordo malament) amb un ambient 'jovenívol' (ejem, ejem vull dir fins a 35-40 anys i la majoría entre 25 i 35 anys) i força curiós.
El primer van ser unes fajitas de xampinyons amb espinacs i brie:
El segón bó -el que vaig triar jo, of course- era una hamburguesa en salsa d'oporto, cebetes confitades i purè de carbassa.
Alguns van triar un peix sobre arròs melòs que no estava malament, però es van equivocar.
Els postres no els poso, massa corrents i ni els hi vem treure una foto.
Com a resum, un lloc recomanable per a menjar amb un toc modernet i bé de preu. Per les nits es converteix en bar musical... tot una declaració d'intencions. Oi?
Salut!!
dissabte, 9 de febrer del 2008
de la llei del pèndol
Així com un dia van ser el 'no va más', ara ja són víctima de pública mofa. Els cuiners creatius ja han arrivat al punt més baix? Si és el cas, a partir d'ara només queda tornar a pujar.
Ja ens ho diuen a Telecinco cada dissabte: la vida es una noria.
Ja ens ho diuen a Telecinco cada dissabte: la vida es una noria.
dimecres, 6 de febrer del 2008
de llaminera curiosa.
Fa temps en tenía, de temps. Ara no en tinc gaire i per això aprofito uns minuts del migdia per escriure un parell de posts massa presurosos. Manca temps.
Aquesta llaminera la vaig preparar el dissabte en honor de les visites galegues del cap de setmana:
Senzillament es tracta de fer la llaminera un parell de minuts en la paella per daurar-la per fora i posar-la a 150 graus al forn per a que es faci per dins suaument.
La salsa clara és una salsa de ceba+all+pinyons+anxoves+crema de llet+alfàbrega.
La salsa fosca és la mateixa amb carn de nyora afegida.
No en tinc més, de temps.
Una salutació!
Aquesta llaminera la vaig preparar el dissabte en honor de les visites galegues del cap de setmana:
Senzillament es tracta de fer la llaminera un parell de minuts en la paella per daurar-la per fora i posar-la a 150 graus al forn per a que es faci per dins suaument.
La salsa clara és una salsa de ceba+all+pinyons+anxoves+crema de llet+alfàbrega.
La salsa fosca és la mateixa amb carn de nyora afegida.
No en tinc més, de temps.
Una salutació!
de festa Thai al Lidl
Aquesta setmana, el senyor Lidl ha tingut l'amabilitat de preparar-nos una petita selecció de productes Thailandesos a molt bon preu.
Jo a l'excursió he picat en una salsa de prunes i una salsa de mango. I també unes llaunes de llet de coco per a fer currys variats.
Encara no les he tastat, però quan han portat d'altres paisos i les he comprades sempre m'han sortit bones. Us recomano una volteta per el Lidl més proper.
Aquí un cuiner, aquí un curry (es repe, però és en Jamie Oliver, es curry i m'encanta!)
Salut!!
Jo a l'excursió he picat en una salsa de prunes i una salsa de mango. I també unes llaunes de llet de coco per a fer currys variats.Encara no les he tastat, però quan han portat d'altres paisos i les he comprades sempre m'han sortit bones. Us recomano una volteta per el Lidl més proper.
Aquí un cuiner, aquí un curry (es repe, però és en Jamie Oliver, es curry i m'encanta!)
Salut!!
diumenge, 3 de febrer del 2008
de Rita Rouge
Bé, al final hem escollit de la llarga llista de restaurants que ens havíen proposat:
el Rita Rouge i L'Olivè.
Per la zona i pressupost, hem anat al Rita Rouge, al costadet del mercat de La Boquería.
La crónica ja la posarè quan tingui disponibles les fotos, però en general tot correcte.
(+ info aquí)
Ara m'en vaig a dormir, que porto dos dies esgotadors de cicerone. Pero ja aviso, ahir vaig tenir concert d'Ismael Serrano amb cadira a la fila 1. Els que em coneixeu una mica ja imagineu que vaig haver de portar pitet.
Però això, com dic, tindrà tot la seva crónica.
Una salutació!!