diumenge, 9 de març del 2008

d'arròs de bacallà, bolets i scamorza.


Quan vaig acabar ahir dissabte de treballar, encara em duraven les ganes de cuinar desde el sopar del divendres. Així que vaig voler improvisar algúna recepta que no fós molt el.laborada però que donés un resultat esplèndid.

Sota aquestes premises un dels meus ingredients fetitx és el bacallà. Un peix versàtil i saboròs que sempre respòn devant dels reptes. I si a sobre està 3x2 al Carreful, aleshores ja no hi a discusió.
La meva intenció inicial era maridarlo en recepta amb un Idiazabal. Trovo que després de la Torta del Casar aquest formatge norteny és el que més m'agrada per al bacallà.

Com que no tenía disponible Idiazabal, vaig comprar un formatge italià: Scamorza. És interessant perque el ser un formatge fumat li dona un aroma que recorda a la salsitxa de frankfurt i té una textura compacta que provaré en altres preparacións (planxa, forn, ...)

Arrós de bacallà, bolets, scamorza i mouse de piquillos:

Ingredients:

Arrós de qualitat.
600 - 800 grs. de bacallà dessalat (jo n'hi poso 800 grs, que sóc molt 'fans')
Un parell de grapats de bolets variats (si no és temporada, una bossa de la barreja del Mercadona pot fer el fet).
Quatre tomàquest dessecats (orellanes de tomàquet).
Una ceba grossa.
Un got de ví blanc.
100 grs. de formatge scamorza.
Dos o tres gots de brou suau.
dues anous de mantega (si es vol 'arrissotar').

Procediment:

És molt directe: Tallem la ceba en brunoise i la posem a l'olla amb oli. La fem transparent. En aquest moment afegim els bolets que saltarem fins que estiguin 'tovets pero no fets del tot'. Mentrestant tallem el bacallà en troços d'un 1 cm aprox i GUARDEM TOTA L'AIGUA QUE DEIXA ANAR.

Quan tenim la ceba i els bolets, hi afegim els tomàquets tallats a tires fines (els haurem remullat primer, es clar) i li posem el got de ví blanc i l'evaporem.
Aboquem l'arròs i el saltem una mica per a torrar el midó exterior i que no s'enganxin els grans entre ells. Quan ja ho tenim, aboquem l'aigua del bacallà.

Arrivats en aquest punt, podem optar per posar-hi el brou i fer l'arròs com tota la vida o bé podem fer-ho posant el brou de mica en mica conforme ho va necessitant. Aquest és el meu cas.
A mitja cocció vaig afegir els dauets de formatge scamorza.

Quan l'arrós ja es al dente (amb perdó de la llicència) li posem la mantega i ho rememen.
Ja ho tenim llest.

Per a emplatar, vaig fer servir una mouse de piquillos que li quedaba de puta mare com a complement/salsa.

Salut!!!

2 comentaris:

Sara ha dit...

T'ho han dit mai que ets un mestre dels arrossos???

I amb Scamorza... m'has acabat de convèncer! És d'aquells formatges, que tenen un toc tant personal, que poden canviar diametralment un plat (fins i tot, segons com, espatllar-lo), oi?

starbase ha dit...

Doncs no m'ho han dit mai fins avui. Gràcies! Però encara em falta molt per a arrivar a 'maestro shaolín' dels arrossos.

I si que és personal l'scamorza si. Li dono periodicitat trimestral, més sovint crec que em saturaría amb aquest gust tan fumat.