diumenge, 30 de març del 2008
de tradició familiar va la cosa...
Una de les receptes més recordades per la meva germana i per mí (crec que ara també per la reina del meu cor, atèsos els resultats d'ahir) són les costelles de porc fetes amb prèssec en llauna.
De petits, és una de les receptes que més recordo jutament amb un lluç en papillote amb verdures que només vem fer tres o quatre vegades. Però va quedar, així són les coses.
En homenatge a aquest inici de camí ahir vem tornar a fer-nos les costelles afegint-li altres fruites (orellanes, prunes, pera i alguna més). El resultat va ser sensacional.
Costelles a la tradició:
Ingredients:
Un bon grapat de costelles (que no faaaalten, payo) de les més grosses que pugueu aconseguir. Trigaràn més però el resultat final és millor. A mí m'agrada la costella ben gruixuda.
Una 'cabeça' d'alls.
Dues cebes tendres.
Una llauna grossa de prèssecs i si voleu alguna altra fruita doncs també.
Herbes aromàtiques ( farigola, romaní, provença,... les que us agradin).
Un gotet de ví d'oporto.
Sal, oli i pebre.
Procediment:
Es simple com una cançó eurovisiva:
Posem en una safata de forn les costelles, salpebrem i li posem les herbes.
Posem també els alls (jo de vegades els poso dent a dent i altres vegades la 'cabeça' tallada per la meitat).
També les cebes amb uns talls per a que surti millor l'aroma (amb les dues hores de forn surt igual, però bé).
Foc mitjà i les anem rementant. Sempre tapades amb un paper d'alumini per a que no s'assequin. Fins que els hi falti mitja hora. En aquest moment, el got d'oporto i els prèssecs.
Ho fem un quartet d'hora encara tapat i finalment destapem per a que la carn es dauri per fora.
Han de quedar que es desfacin a la boca, sino .... Fracaso absolutoooooo Flipy... fracaso absolutoooo.
Són potents de sabor i van de conya amb algún ví negre de gust complexe i pronunciat.
En fín, un plat de tradició que va directe a la cartutxera.
Salut!!
recepta perfecte, de poc embrutar la cuina i......com t'has de quedar després de dinar.
ResponEliminafelicitats
Agfh... és recepta de dissabte per alló de disposar de temps per a la migdiada.
ResponEliminaI perqué no diumenge?
També, però dissabte mola més ja que encara queda el diumenge.
Mmmm... la faré, fa venir saliva a la boca.
ResponEliminaJo també, Sara Maria (deu ser cosas de les Sares, això de babejar amb aquest plat??).
ResponEliminaAbraçades.
Estimades Sara i Sara:
ResponEliminaBen fet que fareu!
Jo encara diria més:
Ben fet que fareu!
:-) una abraçada.
PD: I gràcies a les dues per la opiniò favorable.
ResponElimina