A la ciutat de Miami li han volgut fer un homenatge a Ferràn Adrià, treient al carrer una de les seves idees: l'escuma.
Fixeu-vos, fixeu-vos com li agrada el delicat perfum i la textura volàtil al senyor de la samarreta blava i gorra de beisbol...
dissabte, 26 d’abril del 2008
dimarts, 22 d’abril del 2008
De oca a oca y number one porque me toca: 'El Bulli'.
Un any més, i ja en van tres, la revista Restaurant ha escollit 'El Bulli' com a number one de la llista mundial de restaurants.
Jo continuo pensant que Adrià és un visionari i que els que l'enfronten amb la cuina tradicional són els mateixos que van enfrontar Picasso amb Velazquez (o la platja amb la montanya, que no es tracta de si la cuina és art o no és art... aquesta vegada...).
Així que me n'alegro que un cop més surti reforçat en la seva posició.
Això si, la vessant comercial del muntatge, legítima i en part llógica, m'interessa molt poquet.
Més info aquí i aquí.
Salut.
diumenge, 20 d’abril del 2008
de nou la llaminera
Avui, el que ha resultat ser el meu tall de carn favorit.
Perque al cap i a la fí, tot i no decidir oficialment algunes coses, quan revisem l'estadística i revisem 'elqueenssurtdeprimeres' quan anem decidint plats i ingredients ... ens trovem amb la crua realitat: tenim favoritismes.
La llonza llaminera ha resultat premiada en el meu particular rànking de preferències i avui l'he fet en dues variants:
a- llonza llaminera de porc amb figues i reducció d'oporto sobre escuma d'anxoves.
b- llonza llaminera de porc amb figues i reducció d'oporto sobre purè de pastanaga.
La imatge correspon a la variant b, ja que la foto ha quedat millor i el color ho fà més maco:
Llaminera amb figues, oporto i crema:
Ingredients:
Una llonza llaminera bén llaminera.
Un pot de figues en almibar lleuger (jo les compro al mercadona).
Un got d'oporto.
Una anou de mantega.
Mig got d'aigua.
Per a la crema de pastanga:
Mig kilo de pastanagues.
Una mica de crema de llet.
sal, oli i pebre.
Per a l'escuma d'anxoves:
Pasta d'anxoves a discreció.
75 grs. aprox de purè de patata.
sal, oli i pebre.
Carrega de sifò.
Procediment:
Per una banda hem de fer el purè o l'escuma. El primer senzillament el fem bullint la pastanaga i passant per el vas americà o la turmix la mateixa. Acabem d'afegir aigua de cocció i crema de llet segons els nostres gustos. Salpebrem.
L'escuma també es ben senzilla, barrejem el purè de patata i la pasta d'anxoves. Ha de quedar un puré prou líquid per podero posar al sifó. Salpebrem i... al sifó.
A part, fem una reducció del got d'oporto, una mica del suc de les figues, una mica d'aigua, sal i pebre. Quan ho tenim reduit, jo li poso una mica de mantega per fer-ho més lluent i saborós.
Retirem la major part de reducció i sobre la mica que deixem passem a foc fort les figues tallades per la meitat. L'objectiu és que s'empapin una mica, s'escalfin i agafin gust. Però no s'han de desfer.
La llonza jo la preparo així:
Sobre la glassa de les figues, dauro a foc fort la llaminera. Aleshores la trec encara crua per dins i la poso al forn entre 8 i 10 mins a 170 graus. Al acabar, sal i pebre, no abans per a que no li surtin els suquets de dintre.
Finalment emplatem com més ens agradi i a gaudir del puntet de la carn, la dolçor de les figues amb reducció i una de les dues variants. Més dolçor de la pastanaga o més força de l'escuma d'anxoves.
Espero que us agradi i....
Saaaalut! (jeje)
Perque al cap i a la fí, tot i no decidir oficialment algunes coses, quan revisem l'estadística i revisem 'elqueenssurtdeprimeres' quan anem decidint plats i ingredients ... ens trovem amb la crua realitat: tenim favoritismes.
La llonza llaminera ha resultat premiada en el meu particular rànking de preferències i avui l'he fet en dues variants:
a- llonza llaminera de porc amb figues i reducció d'oporto sobre escuma d'anxoves.
b- llonza llaminera de porc amb figues i reducció d'oporto sobre purè de pastanaga.
La imatge correspon a la variant b, ja que la foto ha quedat millor i el color ho fà més maco:
Llaminera amb figues, oporto i crema:
Ingredients:
Una llonza llaminera bén llaminera.
Un pot de figues en almibar lleuger (jo les compro al mercadona).
Un got d'oporto.
Una anou de mantega.
Mig got d'aigua.
Per a la crema de pastanga:
Mig kilo de pastanagues.
Una mica de crema de llet.
sal, oli i pebre.
Per a l'escuma d'anxoves:
Pasta d'anxoves a discreció.
75 grs. aprox de purè de patata.
sal, oli i pebre.
Carrega de sifò.
Procediment:
Per una banda hem de fer el purè o l'escuma. El primer senzillament el fem bullint la pastanaga i passant per el vas americà o la turmix la mateixa. Acabem d'afegir aigua de cocció i crema de llet segons els nostres gustos. Salpebrem.
L'escuma també es ben senzilla, barrejem el purè de patata i la pasta d'anxoves. Ha de quedar un puré prou líquid per podero posar al sifó. Salpebrem i... al sifó.
A part, fem una reducció del got d'oporto, una mica del suc de les figues, una mica d'aigua, sal i pebre. Quan ho tenim reduit, jo li poso una mica de mantega per fer-ho més lluent i saborós.
Retirem la major part de reducció i sobre la mica que deixem passem a foc fort les figues tallades per la meitat. L'objectiu és que s'empapin una mica, s'escalfin i agafin gust. Però no s'han de desfer.
La llonza jo la preparo així:
Sobre la glassa de les figues, dauro a foc fort la llaminera. Aleshores la trec encara crua per dins i la poso al forn entre 8 i 10 mins a 170 graus. Al acabar, sal i pebre, no abans per a que no li surtin els suquets de dintre.
Finalment emplatem com més ens agradi i a gaudir del puntet de la carn, la dolçor de les figues amb reducció i una de les dues variants. Més dolçor de la pastanaga o més força de l'escuma d'anxoves.
Espero que us agradi i....
Saaaalut! (jeje)
dissabte, 19 d’abril del 2008
de vegades resucitem
Avui, a les cinc del matí tres bones notícies que donen més vida a aquest 'moribund'.
La primera, la tornada de l'isma (a sota està el post amb els detalls).
La segona, aquest post del irrepetible Manuel Allue.
La tercera, el somriure de la reina del meu cor. Sempre atenta a la jugada.
Me levanto temprano, moribundo:
La primera, la tornada de l'isma (a sota està el post amb els detalls).
La segona, aquest post del irrepetible Manuel Allue.
La tercera, el somriure de la reina del meu cor. Sempre atenta a la jugada.
Me levanto temprano, moribundo:
de tornada i per molt temps!!
Que torna l'Ismaaaaaaaaa!!
Extra!! Extra!!
Que torna l'Ismaaaaaa!!
Ja era hora, collons.
Segons apareix a vertele.com:
La televisión catalana TV3 estrena este fin de semana una nueva temporada del exitoso programa de cocina presentado por Isma Prados, "Cuina bé amb l’Isma" (Cocina bien con Isma). El espacio, producido por Lavínia-Productora ("13 anys... i un dia", "Sexes") y dirigido por Raimon Masllorens, se emitirá los sábados y domingos de 20:30 a 20:55 horas, informa TV3 en una nota.
Ahhh, quina estupenda notícia per començar el cap de setmana. Desconec si TV3 ha estat anunciant-ho i ho sabieu tots menys el que suscriu. Desconec si la notícia no és notícia per tothom sabuda i ni tant sols sé si L'Isma ha mossegat un gos.
El que tinc clar es que tot just després de desar a l'estanteria de la llibreria el nou llibre de L'Isma (no és això company, no és això) per fí torna el fill pròdig.
Ahhh, i en un horari que va de fàbula.
Ja era hora, collons.
dimecres, 16 d’abril del 2008
d'excursió marxem!
Excursió curta, molt curta.
Us explico, jo vaig neixer a Barcelona capital però per ordre del destí inmobiliari (se compra ande se pué) vaig anar a petar a Ripollet. On vaig creixer feliç i inconscient.
Actualment, per ordre del destí inmobiliari (se compra ande se pué) visc a Montcada i Reixac. Just enganxat a Ripollet.
Ripollet, que és on el diumege perpetren (m'ho temo) la XII trovada gastronòmica. Llegint el menú de la trovada penso que no trovaré precisament la cuina d'autor que tant m'interessa els dies senars. Però potser sí que trovi alguna cosa aprofitable per a la cuina de tota la vida que tant m'interessa els dies parells.
Per tant, aquest diumenge agafarem la carmanyola i anirèma voltar a veure com està el tema.
Més info aquí
Us explico, jo vaig neixer a Barcelona capital però per ordre del destí inmobiliari (se compra ande se pué) vaig anar a petar a Ripollet. On vaig creixer feliç i inconscient.
Actualment, per ordre del destí inmobiliari (se compra ande se pué) visc a Montcada i Reixac. Just enganxat a Ripollet.
Ripollet, que és on el diumege perpetren (m'ho temo) la XII trovada gastronòmica. Llegint el menú de la trovada penso que no trovaré precisament la cuina d'autor que tant m'interessa els dies senars. Però potser sí que trovi alguna cosa aprofitable per a la cuina de tota la vida que tant m'interessa els dies parells.
Per tant, aquest diumenge agafarem la carmanyola i anirèma voltar a veure com està el tema.
Més info aquí
dilluns, 14 d’abril del 2008
de panem et circenses...
Estem a la moda: La reina del meu cor m'ha aconseguit una panificadora. Desconeixo en quina reyerta s'ha jugat el físic per a fer-me feliç. Però les reines del cor és el que tenen: són encantadores.
Així que ara formo part del club panificador. Estem em fase de proves i de moment amb les farines del LIDL. Pan con pipas de girasol is our favourite flavour.
Quan trigarem en arrivar a la massa mare? I en fer pà directe al forn sense panificadora?Ahhhhhh, los emeritenses de la família ens porten avantatge....
Una salutació.
diumenge, 6 d’abril del 2008
de les darreres carxofes en treiem or...
Ja s'acaven les carxofes, ja s'acaven.
I la nostàlgia m'ha fet descongelar un llom de tonyina fresca que desava al congelador per a grans ocasions. He pensat que seríen bons companys de viatge.
Així que de fons sonor, aquesta cançó d'homenatge a les persones que lluiten i amb la llum de la tarda nit recuperada per la vida... ens hem encaminat cap al futur. Cap a la victoria. Sempre.
Tonyina amb mousse de carxofes
Ingredients:
Un llom de tonyina fresca.
Un kilo aprox. de carxofes.
Cuatre clares d'ou.
Mig got de crema de llet.
Sal, oli i pebre.
Procediment:
Per a fer la mousse, coem les carxofes (primer les pelem i partim en troços, of course) i les triturem.
Les triturem i barrejem amb la crema de llet, una mica de sal, un mitja mica d'oli i pebre.
Les barrejem amb les clares d'ou muntades a punt de neu.
Tres o quatre mins. al microones i ja tenim la mousse.
A part, fem filets gruixudets de la tonyina i els passem per la planxa sal-pebrant al final.
Muntem la tonyina amb la mouse en un parell o tres de pisos.
La foto bona ha dimitit, així que us poso la de l'emplatat de prova. Com diria en Bono, ejloqueai.
Espero que us resulti interessant.
Salut!!
I la nostàlgia m'ha fet descongelar un llom de tonyina fresca que desava al congelador per a grans ocasions. He pensat que seríen bons companys de viatge.
Així que de fons sonor, aquesta cançó d'homenatge a les persones que lluiten i amb la llum de la tarda nit recuperada per la vida... ens hem encaminat cap al futur. Cap a la victoria. Sempre.
Tonyina amb mousse de carxofes
Ingredients:
Un llom de tonyina fresca.
Un kilo aprox. de carxofes.
Cuatre clares d'ou.
Mig got de crema de llet.
Sal, oli i pebre.
Procediment:
Per a fer la mousse, coem les carxofes (primer les pelem i partim en troços, of course) i les triturem.
Les triturem i barrejem amb la crema de llet, una mica de sal, un mitja mica d'oli i pebre.
Les barrejem amb les clares d'ou muntades a punt de neu.
Tres o quatre mins. al microones i ja tenim la mousse.
A part, fem filets gruixudets de la tonyina i els passem per la planxa sal-pebrant al final.
Muntem la tonyina amb la mouse en un parell o tres de pisos.
La foto bona ha dimitit, així que us poso la de l'emplatat de prova. Com diria en Bono, ejloqueai.
Espero que us resulti interessant.
Salut!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)