de veritat que tenen raó

Aquí us deixo un link a un post dels glotónios amb el que em sento totalment identificat.

Res més a afegir (pa ké, pakagal.la?)

de fons fantàstic

Mentre sona de fons en Manu Guix que ha fet onze fantàstiques versions del Llach, fantàstiques.
Aprofito un kitkat dins de la marabunta laboral per inaugurar la secció de
'Menjar de Carmanyola' (Ahíva que chorrazo).

Avuiiiiii:

Rissotto ràpid de petxines del mercadona.

Ingredients:

Un paquet de carn de petxina congelada del Mercadona.
Una llauna de carbassó i ceba fregits. (a.k.a. Zarangollo).
Una llauna de fetge de bacallà.
Un pot de crema de llet o un parell de cullerades de mantega. A escollir.
Una herba aromàtica (estragò in my case).
Un rajolí de suc de llimona.
Formatge amb personalitat (no cal que sigui parmesà, però tampoc serveix un formatge titafluixa tendre de vaca genèticament modificada).
Arròs al gust (bomba, calasparra, el de tota la vida...)
Una mica de brou de pollastre o fumet.
Sal, oli, pebre.

Procediment:

El menjar de carmanyola es fa en quatre chiki pasos:

1. El empezamos: Posem en una cassola oli, la meitat de les petxines i el zarangollo. Ho daurem.
2. El doraíto: Afegim l'arròs i el daurem un minutet per a que quedi més 'sueltu'.
3. El cuece cuece: afegim el brou, aigua si cal, l'herba, la sal i el pebre. Couem l'arròs.
4. El mantecare: afegim la mantega i la meitat de petxines que quedaven.


Si, ja sé que no hi ha res mes fora de tendència que el Rodolfo, però m'ha sortit així.

Això si, el disc del Manu Guix és fan-tàs-tic.

de com aprofitar un pot de litxis

Anem per parts:

1. Jo els hi dic litxis perque jo ho valc.

2. Li donava voltes a com aprofitar els litxis de manera que servís també per si algú té un pot de litxis avorrit a l'armari...ehem ehem... i com que a mí els litxis em recorden el raim i com que el pollastre amb raim és un clàssic i com que havía de ser una recepta ràpida per portar a la carmanyola he decidit fer:

3. Cuixes de pollastre amb litxis i bambú.

Ingredients:

Cinc cuixes de pollastre.
Un pot de litxis en conserva.
Un pot de bambú.
200 grs de pèsols.
Una ceba tendra.
Uns pebrots de piquillo (opcional).
Mig got de brou de pollastre i mig got de crema de llet (llet de coco opcional).
Unes cullerades de salsa teriyaki.
Estragó, sal, oli i pebre.

Procediment:

Daurem les cuixes en un wok, reservem.
Tallem la ceba en brunoise petita i la daurem, quan està al punt translùcid hi afegim el bambú. Saltem tot uns minuts i li tornem a posar el pollastre.
Ho tenim a foc mig dos minuts i afegim els litxis (sense el líquid, of course).
Rectifiquem de sal i pebre, també afegim les herbes que volguem - estragó en el meu cas -.
Finalment afegim els líquids (brou, crema i salsa) i els pèsols.
Quan els pesols s'estoven ja està llest.

Com veiem, és una barreja de la tècnica de curry Thai amb ingredients del japò i la combinació clàssica de pollastre amb raïm del nostre racó del mòn.

En fin, no doy para más (i menys en aquestes setmanes).

Una salutació ben cordial.

de negocis i marketing

Porto uns dies aguantant-me perque al final, no deixa de ser donar-li bola i em sembla que al llarg dels posts la opinió que em mereix en Ferràn Adrià ja ha quedat clara.

Però donat que porto tot el dissabte currant, ara obro una mica la vàlvula de l'olla express i així allibero pressió.

Hi ha personatges que cauen bé i altres que cauen malament. Hi ha que cauen bé i cada cop van caient pitjor com és el cas de Santi Santamaria. Un troç de cuiner que em té fregit amb el seu marketing en negatiu i el seu tomatisme polèmic.

Promocionar-se posant a parir a algú ben famòs. Això ja està inventat Santi, és vell. És un truc publicitari sense estrelles Michelin i digne d'una bona salsa de tomàquet.

I si a sobre et dediques a donar lliçons d'ètica per vendre llibres o omplir taules, fes-ho desde la coherència.

En fí, no sòc crític gastronòmic, no sòc ni tinc ganes de ser ecuànime i no he anat mai a cap dels restaurants d'alta cuina. Però tampoc sòc borrego, Santi.

de vegades si fas cas...

Seguint en part la recomanació de la Mar de baixagastronomía, vem anar aquest diumenge a la fira BioCultura sobre alimentació natural, teràpies alternatives i altres temes colaterals.


La veritat es que anàvem sense saber ben bé que trovaríem i la sorpresa va ser agradable per que vam trovar molt stand dedicat al tema alimentari (el pavellò dedicat a massatges, astrología, teràpies diverses i altres no em va interessar, sincerament).

En el tema alimentari el que ja esperàvem: Tofu per un 'tubu' i variants de llet de soja a provar tant com vulguis (que si amb cacau, que si amb canyella i llimona, que si amb iogurt, que si...). Una vegada més la soja en su máximo esplendor.

També ens va sorprendre trovar un stand de caldos Aneto amb cinc dels caldets calentons del que em va resultar curiós sobretot el de pastanaga ecològica.

Els stands de xocolata amb degustaciò també els vem visitar amb cura, es clar.

Sobre les conferències, nosaltres vem anar diumenge al matí i en vam veure dues:

Eres lo que comes: La-men-ta-ble. Un senyor al que costava entendre el discurs inconexe teoritzant i aseverant com a veritats unes coses que em van posar la carn de gallina sobre com una espècie de filosofía extranya pot elmininar un verí que estigui en un menjar i tal. No soc Hugh Laurie, però costava no petar-se de riure. La sala: molt i molt plena.

Algamar: Algas silvestres de Galicia.
Vet-ho aquí que aquests senyors d'Algamar (va venir un dels dos germans que porten l'empresa) van projectar una conferència molt interessant sobre les algues, amb filmacions de la recollida i tractament i amb moltes dades d'una forma rigurosa i molt ben estructurada. Un gustazo gallego, afirmo.



En resum, que ens vem posar com a bacons saludables i ecològics amb tant de tast, vem aprendre molt sobre algues i vem passar un bon diumenge.

Fins aviat i... salut!!

de compres al LIDL

Aquesta setmana, productes orientals a bon preu al LIDL.

Jo ja tinc:

Salsa teriyaki.
Salsa de soja.
Lichis (leetchees? litxis? ...)
Bambú en tires.
Chutney de mango.
Sirope de litxi (per a fer un coulis o similar, maybe?)

N'hi ha força varietat, molta més que quan han fet setmana mexicana o setmana Thai, per exemple.

de dissabte o quasi.

Abans, els dissabtes eren dissabtes perque teníem temps d'anar a fer les excursions de safari a La Boquería o a qualsevol altra selva on capturar saborosos exemplars gastronòmics.

Actualment les obligacions laborals no m'ho permeten així que fa un temps que els dissabtes no són dissabtes tal i com jo entenc els dissabtes. Així són les coses.

Tot i això, de vegades un dissabte et sorprèn i et regala amb una mica de l'esperit que troves a faltar i aquest dissabte va ser un d'aquests. Tot i no anar d'excursiò, si vem tenir temps de planejar una petita maniobra llampec al mercat local per a capturar uns calamarsons i fer-los farçits d'esparrecs amb ceba. I de pas, rodejar-los en pinça amb una reducció de Pedro Ximenez i Oporto.

Total, que la maniobra va ser un èxit i a sobre vem capturar uns batuts de maduixa que ho van confessar tot -un cop van ser interrogats per el nostre minso servei d'inteligencia-.

Calamars farcits d'espàrrec amb reducció de Pedro Ximenez + Oporto.

Ingredients:

Cuatre calamarsons per persona.
Un bon manat (better two than one) d'esparrecs.
Una ceba de figueres.
Uns allets comprats a la gitana del mercat.
Una safata de xampinyons ben blanquets.
Julivert i romaní.
Pedro Ximenez i Oporto.
Oli, sal i pebre.

Procediment:

És tan senzill que fa cosa posar-ho. Però més val posar-se un cop vermell que cent cops ... amarillu?... bé:

Netejem bé els calamarsons i els hi donem la volta com un mitjó. Els passem per planxa ben roenta uns segonets (si ens passem queden durs com pedres, ull) i tampoco posem sal, que perden l'aigua i també queden durs.. Reservem.

Preparem la farsa (a.k.a rellenu) saltant els esparrecs tallats ben petits i daurant la ceba. Aquí li vem posar el romaní. Salpebrem i farçim els calamarsons.

A part, saltem els xampis (jo els tallo el peu per a que quedin plans i es facin uniformement, no vull que una part quedi massa feta i per tant tova per a que la temperatura arrivi al centre) i al final li posem all i julivert picat.

Finalment emplatarem amb la gracia -poca o molta- que la natura ens ha donat posant al costat la reducció que com el seu nom indica es fa posant a reduir Pedro Ximenez i Oporto. Es pot posar una mica de sal Maldon al calamar.

En fi, la gràcia és que no havíem fet mai calamars farçits d'espàrrec i com quasi sempre amb aquesta verdura gloriosa, estàven boníssims.


Bona setmana i salut!!!

de festa reivindicativa.

Aquesta festa del dia 1 de Maig està feta per a reivindicar el descans. El descans dels treballadors que implacàbles Sísifs realitzem dia a dia la feina sabent que demà hi tornarem perque la condemna s'acava amb la jubilació, la perpètua o la bono-loto.

Ara que la meva condemna em té en treballs forçats és el moment d'aprofitar la festa per a fer una revolta de salò, fa poc en parlava la Mar Calpena, que és la revolta a la que podem aspirar els que tenim alguna cosa a perdre, per poc que sigui.

Les revoltes de debó es fan sense res a perdre.


Total, que avui m'ha donat la gana de cuinar un plat proletari (basat en el pollastre), però proletari de festa (li posem uns llagostins del Mercadona). He pensat en algún altre ingredient que li anès bé i que em recordi als temps en que vem passar de cap de ratolí - proletariat humil - a cul de mico - burgesía hipotecada - i m'he trovat amb la pinya (aquesta que ens fotíem amb els pijamas d'en Cap-i-pota).

Així que aquí ho tenim:

Pollastre farcit de llagostí en salsa de sobrasada:

Ingredients:

Contracuixes de pollastre dessosades.
Un parell de llagostins per contracuixa.
Olives negres (I like the death Aragon ones).
Una mica de pasta d'anxova.
Unes rodanxes de pinya natural o en conserva al natural.
Unes cullerades de sobrassada.
Mig got de crema de llet.
Comí.
Sal, oli i pebre.

Procediment:

Primer saltem els llagostins perque no els donarà temps a fer-se dins del pollastre. També els podeu comprar bullits però com deia l'Alejandro: No es lo mismo.
Farcim el pollastre amb un o dos llagostins, una o dues olives dessosades i una mica de pasta d'anxova (una mica, molt mica, molt molt).
Ho lliguem per a que no es desfaci a la cocció.

Mentrestant fem una salsa desfent la sobrassada en una paella i afegint-li el comí matxucat en un morter (no volem trovar-nos el comí a lo bestia i també volem que deixi anar l'aroma). Quan la sobrassada està desfeta i una mica cuita afegim la crema de llet. Reservem.

Finalment passem per la paella el pollastre farcit daurant-lo per fora i ho acavem amb deu mins de forn suau. Mentres està al forn passem per la planxa la pinya.

And so, només ens queda emplatar posan la salsa, la pinya i el pollastre.


Hasta la victoria, siempre. I amb salut!