de glotonía a la tele. Camino a la fama porcina.

Un dels nostres admirats glotònia s'estrena a la Tele.

Més detalls aquí.

Amb programa propi, escolti!!!


Es broma... per una vegada.

de S

Resulta que ara Nintendo ha posat al mercat un 'joc' per cuinar. De fet és un receptari interactiu per a la seva consola DS (d'aquí el títol, puffff).

Quan ho vaig sentir vaig pensar 'ostia quina gran idea'.
Desprès quan vaig veure que nomès porta unes dues-centes receptes em va decebre.
I quan vaig veure que la foto del joc a Espanya és una paella (aixì com al FIFA ens posen el Ronaldinho, aquí ens posen el nostre crack local) vaig riure.

Per cert, si volen promocionar-ho dient que aprendràs plats internacionals, no sé que fan colocant-me la paella com a foto. Coses del marketing.

Nintendo cocina conmigo

Ara ja només falta que li posin GPS i així pugui tenir controlat on està el colador gran, que fa dies que el busco i no el trovooooo.

de trobada i jo sense saber-ho

Visitant (per fí) els blocs que tinc taaaant atrassats em trovo amb la sorpresa:

Està proposat desde el blog el café de nit: http://elcafedenit.blogspot.com/2008/07/trobada-de-blocaires.html. Blog que afegeixo a la llista de blogs amb interès gastronòmic.

Trobada blocaire a la que de moment he demanat poder apuntar-me. Coneixer altres blocaires ( a alguns ja els conec en persona, però a la majoría no) i fer-ho visitant Alicia sería una molt bona cosa. ¿O no?

detapas, taller.

Poca novetat estival de moment.

A l'absència d'ADSL i per tant major dificultat per posar posts es suma la voràgime de clorofila en la que em trovo (dieta mediante) i tambè la manca de temps.

Una de les cosetes que ens hem permès va ser una volta per la meravellosa (la més meravellosa esglèsia de Barcelona en la meva opiniò) Santa María del Mar:

Al costat, al carrer Argentería hi ha un parell de llocs on pendre unes tapes. Un lloc de nom basc i el taller de tapas.

Vem entrar al taller de tapas i vem sortir convençuts de que ens vem equivocar.

Tot i això les tapes es poden menjar tot i ser un nivell de turista. La que més em va agradar va ser la truita de patates (sigh) amb sobrassada per sobre. L'esqueixada amb taronja també era correcte i les inevitables braves també (m'esperava un desastre).

En fi, res nou sota la capa del sol turístic.

Off-topic:

Ahir vaig poder assistir al Liceu a veure Don Giovanni de Mozart. Del Liceu no cal dir gaire cosa, de la posada en escena de Calixto Bieito dirè que em va agradar tret d'algún excès puntual i de Mozart no puc arribar ni a parlar-ne, em falta nivell... però i el servei de bar per al entreacte?

Doncs m'esperava més sofisticaciò. Un brioix de formatge o un croissant de pernil dolç no s'avenen amb el glamour de la copa de cava home!!

Jo vaig portar el pica-pica de casa, per cert.

Salut!!

d'estiu i patates

Doncs sí, aquest estiu està sent un estiu vegetal (una revisió mèdica m'ha cridat l'atenciò sobre certs paràmetres i he decidit prevenir abans que curar).
A part, les amanides són fresques.

Per això avui, que és diumenge, he volgut acompanyar l'amanida amb alguna cosa que em donès més vidilla i he farcit unes patates amb olives negres desossades, patè rillette i pebrots de piquillo. Gratinar-les un momentet i au, ja tenim guarnició per a la guarnició.

Jo les prenc fredes sobre un sol naixent de pebrotet.

Salut!!