M'ha arribat via gasólicos anónimos. Ví per USB, compatible amb MAC!!
dilluns, 25 d’agost del 2008
diumenge, 24 d’agost del 2008
de pares i cuina.
Els meus pares estàn de visita estiuenca. Han vingut una setmaneta a pasar la calor amb nosaltres i ja ús he explicat altres vegades que l'afició per la menja vé de sentir durant anys als meus pares donar-li voltes i voltes al tema. Parlem de que farem per sopar mentre estem dinant.
Així doncs una de les coses que m'han portat ha estat una recepta d'esbergínies ben bona i alhora senzilla: esbergínies amb formatge i mel de canya.
Esbergínies amb formatge i mel de canya:
Ingredients:
Esbergínies.
Formatge fresc (jo ho provaré amb altres formatges, que crec que poden funcionar fins i tot millor)
farina.
mel de canya (suc de canya).
Sal, oli, pebre.
Procediment:
Rentem i tallem les esbergínies en rodanxes. Les deixem en sal durant mitja hora o així per a que deixin anar l'aigua interior (millor per fregir i també s'elimina el possible amargor).
Les passem per farina i les fregim.
Reservem en paper absorvent.
Tallem el formatge i formem torres de esbergínia, formatge, esbergínia, formatge, esbergínia.
Posem mel de canya per sobre i ho passem un parell de mins. per el gratinador.
Estàn molt bones i han estat un gran sopar juntament amb el pà amb tomaquet i l'embotit.
Salutacions!
diumenge, 17 d’agost del 2008
d'opinions n'està el món plè
I en Jamie Oliver opina que aquesta forma de preparar les patates és la perfecte (li diu així, no ho va dient seriosament).
Perfecte de patates:
Ingredients:
Patates cuites ben petitetes (tipus París).
Un bon grapat d'anet (eneldo).
Dues llimes o dues llimones.
Sal i el millor oli d'oliva possible.
Procediment:
Les patates cuites jo les he passat per la glassa de la planxa on he fet la sèpia. Com que eren la guarnició ha anat perfecte. No cal daurar-les, però a mí m'agrada més que tinguin un puntet de daurat.
Es pica l'anet finament i es barreja amb les patates.
Se li posa el suc de les llimones o les llimes.
S'amaneix amb sal i oli d'oliva verge.
I ja està, simple i eficaç. Potser no és perfecte, però s'hi assembla força ja que aquest resultat amb quatre ingredients mal comptats és quasi perfecte. I es pot menjar calentet o 'del temps'.
Salut!
de vegades és festa
I altres vegades senzillament és dissabte.
Un dels plats que és més festiu per a mi: Sèpia a la planxa.
I acompanyat per una recepta d'en Jamie Oliver: amanida perfecte de patates.
No us imagineu com de festiu és fotre's una sèpia a la planxa. Senzillament a la planxa. Sobretot quan com ja he repetit -que pesaoooo- estàs de dieta.
La vaig comprar ahir mateix dissabte per fer festeta. La més grossa de la peixateria -1050 grs. en canal-.
No poso ni la recepta, encara que sí us comento que li vaig fer uns talls en forma de quadrats per a que no es doblegués tant amb la caloreta de la planxa. Per anar sobre segur en el punt de cocció no la retiro fins que amb un ganivet comprobo que ja està ben toveta, sobretot en la part baixa del cos on és més ample.
La sal la poso al final, amb compte perque les sèpies que són congelades ja porten molta sal. En canvi les fresques com aquesta s'han de salar 'normalment'.
Salut!
d'arròs amb salsa.
Durant aquestes setmanes de dieta, de vegades m'escapo una mica (molt molt mica, la veritat) i preparo per a la reina del meu cor unes cuixetes de pollastre (jamoncitos de pollo com diu ella). Això sí, amb verdura.
Ho faig diferent cada vegada, però per exemple aquesta darrera ho vaig fer a l'estil curry del llunyà orient:
Daurar pollastre, posar la ceba, el carbassó, l'all i saltar-ho. Afegir el curry i finalment el brou. Coure-ho uns minuts i finalment afegir una mica de crema de llet.
Jo vaig triturar la verdura per a fer una salsa i menjar-ho amb arròs. 5kgs de rebaixa és el premi de moment. Continuaremos informando.
Salut!
dimecres, 13 d’agost del 2008
de jove vull ser com en Jamie.
Actualitzem via directo al paladar.
Jo de jove voldrè ser ser com en Jamie i sort que no tinc la DS perque sinó hi cauría per pur col.leccionisme.
dilluns, 11 d’agost del 2008
de pop sense stop
La meva estimada estimada, ens va portar de la seva Galicia natal un pop fresquíssim que vem decidir fer 'A feira' que a mi personalment és com més m'agrada.
Com que sóc el cuiner oficial del pop, el faig sempre així fins que em cansi.
La recepta és ben senzilla, i normalment el posem sobre el platet de fusta i tot, però avui només podreu veure una foto desenfocada en una safata de vidre. Les presses, la gana i la misteriosa desaparició del plat de fusta (que ha retornat a casa igual de misteriosament) en són els culpables.
A la foto no es pot apreciar, però hi ha força pebre vermell de La Vera (Extremadura) amb el que s'ajunten en un sol plat dos ingredients de zones que em son molt properes.
Pulpo a feira:
Ingredients:
Un pop generòs en proporcions (per un día que el fem, fotem-lo en condicions)
Un bon grapat de patates (que n'hi hagi, que n'hi hagi)
Sal, oli, pebre vermell de qualitat.
Procediment:
Primer hem de rentar el pop, es a dir, donar-li la volta al cap com un mitjó i treue-li l'enteniment al pobre bitxo. Ja no el necessita.
També se li treuen el ulls. Que no pateixi.
Posem l'olla més gran que tinguem amb molta aigua, fins a que bulli (ejem).
Aleshores agafem el pop amb un ganxo, pal, pinxo o el que tinguem i el submergim tres cops dins de l'aigua bullent, deixant-lo uns tres segons cada vegada.
L'objectiu és que la pell no quedi trencada per la contracció durant la cocció, que serà llargueta.
Deixem el pop a dins, jo li poso una mica de sal a l'aigua i ho vaig coent durant força estona (vaig punxant amb un ganivet la part central del pop fins que està ben tovet).
Quan està tou, es treu i amb unes tisores es va tallant a bocins generosos (tot és generós avui).
Tenim l'opciò de fer les patates per acompanyar en aigua neta o en l'aigua de cocció del pop. Si les fem així a Carballo n'hi diuen 'borrachas' i queden de color ví.
Finalment s'ha de posar en una safata amb les patates a sota, el pop i una bona racció de pebre vermell, sal maldon (o sal gruixuda si no en tenim) i un raig d'oli que li doni lluentor i aroma.
Està de puuuuuta mare.
Com que sóc el cuiner oficial del pop, el faig sempre així fins que em cansi.
La recepta és ben senzilla, i normalment el posem sobre el platet de fusta i tot, però avui només podreu veure una foto desenfocada en una safata de vidre. Les presses, la gana i la misteriosa desaparició del plat de fusta (que ha retornat a casa igual de misteriosament) en són els culpables.
A la foto no es pot apreciar, però hi ha força pebre vermell de La Vera (Extremadura) amb el que s'ajunten en un sol plat dos ingredients de zones que em son molt properes.
Pulpo a feira:
Ingredients:
Un pop generòs en proporcions (per un día que el fem, fotem-lo en condicions)
Un bon grapat de patates (que n'hi hagi, que n'hi hagi)
Sal, oli, pebre vermell de qualitat.
Procediment:
Primer hem de rentar el pop, es a dir, donar-li la volta al cap com un mitjó i treue-li l'enteniment al pobre bitxo. Ja no el necessita.
També se li treuen el ulls. Que no pateixi.
Posem l'olla més gran que tinguem amb molta aigua, fins a que bulli (ejem).
Aleshores agafem el pop amb un ganxo, pal, pinxo o el que tinguem i el submergim tres cops dins de l'aigua bullent, deixant-lo uns tres segons cada vegada.
L'objectiu és que la pell no quedi trencada per la contracció durant la cocció, que serà llargueta.
Deixem el pop a dins, jo li poso una mica de sal a l'aigua i ho vaig coent durant força estona (vaig punxant amb un ganivet la part central del pop fins que està ben tovet).
Quan està tou, es treu i amb unes tisores es va tallant a bocins generosos (tot és generós avui).
Tenim l'opciò de fer les patates per acompanyar en aigua neta o en l'aigua de cocció del pop. Si les fem així a Carballo n'hi diuen 'borrachas' i queden de color ví.
Finalment s'ha de posar en una safata amb les patates a sota, el pop i una bona racció de pebre vermell, sal maldon (o sal gruixuda si no en tenim) i un raig d'oli que li doni lluentor i aroma.
Està de puuuuuta mare.
del tó, el bonico. Inflarse a comer.
Aquest nois de Muchachada Nui (de fet, en Joaquín Reyes) em solen fer molta gràcia.
Aquí tenim al 'Bonico del tó', explicant-nos un cop més la seva filosofía respecte al fet d'endrapar:
Aquí tenim al 'Bonico del tó', explicant-nos un cop més la seva filosofía respecte al fet d'endrapar:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)