La meva estimada estimada, ens va portar de la seva Galicia natal un pop fresquíssim que vem decidir fer 'A feira' que a mi personalment és com més m'agrada.
Com que sóc el cuiner oficial del pop, el faig sempre així fins que em cansi.
La recepta és ben senzilla, i normalment el posem sobre el platet de fusta i tot, però avui només podreu veure una foto desenfocada en una safata de vidre. Les presses, la gana i la misteriosa desaparició del plat de fusta (que ha retornat a casa igual de misteriosament) en són els culpables.
A la foto no es pot apreciar, però hi ha força pebre vermell de La Vera (Extremadura) amb el que s'ajunten en un sol plat dos ingredients de zones que em son molt properes.
Pulpo a feira:
Ingredients:
Un pop generòs en proporcions (per un día que el fem, fotem-lo en condicions)
Un bon grapat de patates (que n'hi hagi, que n'hi hagi)
Sal, oli, pebre vermell de qualitat.
Procediment:
Primer hem de rentar el pop, es a dir, donar-li la volta al cap com un mitjó i treue-li l'enteniment al pobre bitxo. Ja no el necessita.
També se li treuen el ulls. Que no pateixi.
Posem l'olla més gran que tinguem amb molta aigua, fins a que bulli (ejem).
Aleshores agafem el pop amb un ganxo, pal, pinxo o el que tinguem i el submergim tres cops dins de l'aigua bullent, deixant-lo uns tres segons cada vegada.
L'objectiu és que la pell no quedi trencada per la contracció durant la cocció, que serà llargueta.
Deixem el pop a dins, jo li poso una mica de sal a l'aigua i ho vaig coent durant força estona (vaig punxant amb un ganivet la part central del pop fins que està ben tovet).
Quan està tou, es treu i amb unes tisores es va tallant a bocins generosos (tot és generós avui).
Tenim l'opciò de fer les patates per acompanyar en aigua neta o en l'aigua de cocció del pop. Si les fem així a Carballo n'hi diuen 'borrachas' i queden de color ví.
Finalment s'ha de posar en una safata amb les patates a sota, el pop i una bona racció de pebre vermell, sal maldon (o sal gruixuda si no en tenim) i un raig d'oli que li doni lluentor i aroma.
Està de puuuuuta mare.
Sempre n'he volgut fer però mai m'he atrevit per por a que quedés dur... Té una pinta boníssima!
ResponEliminaDoncs si no et precicpites i t'assegures de punxar-lo amb un ganivet i que es vegi clar que està tou no té cap problema.
ResponEliminaEl que no es pot és estar amb un rellotge a la mà i dir: 30 mins i apago. S'ha de provar.
Ànims, que val la pena.