d'Alucina, cecina.

Avui hem rigut (quines ganes en tinc, de riure) amb la meva cosina. Que ha trevallat durant mesos en un hotel de Barbate - hotel lleugerament pijo- on una senyora es fregava les mans perque mai havía provat cecina de león.


Jabalí, Avestruz, canguro... eso sí. Pero de León todavía no he probado nada.

Y le tengo ganas, deia la esperançada dona.

de música per cuinar

Amb quina música us agrada cuinar?

Suposo que la meitat del interés que la meitat de vosaltres pugui tenir per la música que m'agrada escoltar mentre cuino es molt més del doble de la meitat de la meitat de l'interés que objectivament mereix el tema.

Però com que el blog es meu, aceptamos pulpo como animal de compañía (o on l'acompanyeu amb pebre vermell i sal gruixuda?). I per tant, he instal.lat un bonic gadget que permet reproduir cançons que m'agraden.

D'entrada, silent. El que vulgui sentir quelcom hi ha de clicar. Com ha de ser.

En fí, només us volía informar del trasto aquest del playlist que he posat al menú lateral.

Una salutació.

de Banyuls només n'hi ha un.

Aquest passat cap de setmana vaig tornar a tenir el privilegi de voltar per la part sud de França (a.k.a Catalunya nord) amb una dòna extraordinaria que desde els seus més de 80 anys de dedicaciò als demés observa la vida desde una sabiduria i una energía envejables.

Obligada a marxar d'Espanya per aquests que tan se la posen a la boca i que tan poc han respectat als que eren també Espanyols però pensaven diferent, ha viscut una vida de pel.lícula dedicada a la lluita obrera desde el moviment anarcosindicalista.

Això de per sí ja impressiona, sobretot algunes anècdotes sobre la època dels camps de concentració i situacions similars.
Però haver-la vist durant més de 30 anys que fa que la conec com a casa seva sempre hi ha hagut gent que tenía necessitat i passava temporades allotjada amb el matrimoni.
Com s'han deixat de moltes coses per ajudar als altres i com la paraula 'odi' o 'venjança' mai ha aparegut en cap de les converses que els hi he sentit.
Tot això si que impressiona.

I a sobre. A sobre. Cuina d'una forma ES-PEC-TA-CU-LAR.

A mí no m'agrada gaire preparar amanides, però la base del que sé d'amanides la vaig aprendre amb la Marina. Autèntica mestre de la vinagreta i l'all ratllat amb la forquilla.
Aquest cap de setmana vem tenir amanides, truites farcides, quiches de porro, peix amb cloïsses i rodò de porc. De tot.

Però jo venía aquí a parlar del darrer descobriment que coneixer aquesta dona m'ha permès: el ví dolç de Banyuls.


Ens ho va servir dins de l'aperitiu del dissabte i tot i ser abstèmi, el vaig voler tastar.
Un ví dolç, molt dolç. I precissament per això em va agradar.
Té però una major complexitat que el destilat de ví dolç tipus moscatell.


Banyuls és un poble situat a prop de Colliure (on vem anar a veure la tomba de Machado, que Marina i un grup d'amigues de tant en tant netejen per eliminar el verdet que s'hi fa). En una zona molt escarpada i plena de vinyes. On els Pirineus s'enfonsen al mar.

Fan diversos tipus de ví, a la web hi ha més informació, però aquest ví dolcet i amb personalitat ens va encantar. Si teniu l'ocasió de provar-ne i us agraden els vins dolços segur que aquest és un dels que tindreu ben alt a la llista.

I si no, doncs ja sereu més savis. Que voleu que us digui... :p

de propera tempesta a la dieta.

M'arriva per un avís de propera tempesta dolça: Xocolating!!

Sona bé, oi?

de pressa, que tinc gana.

Que podeu fer si un dia necessiteu fer un plat per a la família que estigui fet en pocs minuts i que faci 'festa'?

Fa pocs díes ens van venir a visitar la mare i el germà de la meva conexiò percebeira i reina del meu cor. No teníem gaire temps entre visita a un lloc i a l'altre i alhora volíem fer un platet que els hi resultès graciòs.

Finalment vem perpetrar això:

Quick 'mar i montanya' (emergency procedure for pollastre amb llagostins):

Ingredients:

600 grs. de llagostins crus congelats del Mercadona (per exemple i per adecuar-nos als temps que corren).
200 grs. de ceba i carbassò fregits.
cinc pits de pollastre.
Un all picadet.
Dues cullerades grans de mantega.
Sal, oli i pebre.

Procediment:

Separem els caps i la pell dels llagostings.
Netejem el còs dels mateixos treient l'intestí.
Posem en una olla els caps i pell amb una mica d'oli. Ho daurem a foc viu un minut i mig. Li afegim la meitat de la ceba i carbassó.
Posem un parell de got s d'aigua i ho bullim uns minuts.
Finalment, ho colem tot en el xino apretant-lo molt bé per a treure tota la 'essència' dels caps.
Li posem una mica de sal i per acabar la salsa i que quedi brillant desfem en un cassò la mantega i quan està amb color d'avellana i posem el brou. Reduim una mica fins que quedi al punt que ens agrada.

D'altra banda tallem el pit de pollastre en troços i els fem a la planxa, posem l'all i la resta de ceba+carbassò.

Quan està dauradet i sempre abans de que es quedi sec (de vegades es una questiò de segons de més a la planxa, la veritat) ho retirem.

Fem els llagostins a la planxa que quedin també tendres, que de vegades m'han posat llagostins que semblaven de cartrò- pedra.

Finalemen, emplatem el pollastre amb els llagostins i la salsa.

Tot plegat no ha de ser mès de 25 min. i és possible fer-ho en 15 mins.

I no queda malament tot i no ser un mar i muntanya fet a la manera tradicional.

Salut!!

d'excursiò!!

Doncs resulta doncs que aquest estiu em va tocar un cap de setmana doncs a un càmping escoltant el programa Versió Càmping de RAC1 (versiò estiuenca del Versiò RAC1, que per a mí és el millor programa de ràdio que es fà a Catalunya de molt llarg).

Va ser votant per Futurama com a serie millor que Els Simpson. Però això no té importància.

La gràcia és que el càmping en questiò està a Salo (camping Cal Paradís) i per tant quedaba bastant a prop de Mòn Sant Benet. Ubicaciò on ha tingut a bé la Chene i Caixa Manresa a ubicar la fundació Alícia presidida per l'admirat (per mí, of course) Ferràn Adrià.

Vaig reservar la visita (no calía, erem 9 persones a la visita) i em vaig plantar tot content a la porta un quartet d'hora abans de l'hora marcada a l'entrada. Així ho disfruto més.

Qué és la fundaciò Alicia? Un lloc on investiguen nous potingues amb els que crear textures i aquestes coses tan modernes i també alhora un lloc on s'estudía com millorar els hàbits alimentaris de la nostra societat. Més info a la seva web.

La visita dura una horeta estructurada en dues parts. A la primera et fan una volteta per les instalacions (no gaire grans, val a dir-ho) i pots veure aquestes cuines-laboratori que tan m'agraden. També t'ensenyen alguns dels tallers d'alimentació que presenten a les escoles (sabieu que un donut equival a cinc talls de melò en caloríes?).

La part que més em va agradar de la primera meitat va ser la 'Máquina d'esgsferificasió':

(la de sobre és una destiladora al buit).

A la segona part et porten a un auditori i et fan un petit taller sobre els sentits i el gust. Durant el taller podem experimentar com de vegades els sentits que inicialment estàn concebuts per a impulsar-nos a menjar les coses que ens convenen i a rebutjar les que ens són perjudicials, de vegades ens traeixen.

Podrem probar quin és el cinqué gust (Umami), podrem aproximar-nos a la sinestèsia amb el xilitol (perqué collons ho notem 'fred'?) i també podrèm menjar una mica de peta-zetas que sempre fa festa.

Ens donaràn una caixeta com aquesta per a seguir el taller:

I amb això s'acava la visita. Que és interessant però tampoc massa. On refresquem coses que alguns ja savíem i on sobretot podem sentir-nos més a prop del mon de la alimentació i la gastronomía que tant ens agrada.

I a sobre, al sortir, fem una volta per el monastir de San Benet amb la visita medieval. Aquesta visita us la recomano EN MAJÚSCULES. Feia molt de temps que no veia uns audiovisuals tan espectaculars (projectats sobre les parets de pedra i el terra del mateix monestir) . Fantàstica visita.

I això va ser la nostra visita per Alícia, que com us dic, va ser bona i molt alegre però no va ser profunda. Suposo que han de fer una visita assequible al públic general i també que així s'estalvíen molt maldecaps pensant en coses més el.laborades. En tot cas, recomanable.