Obligada a marxar d'Espanya per aquests que tan se la posen a la boca i que tan poc han respectat als que eren també Espanyols però pensaven diferent, ha viscut una vida de pel.lícula dedicada a la lluita obrera desde el moviment anarcosindicalista.
Això de per sí ja impressiona, sobretot algunes anècdotes sobre la època dels camps de concentració i situacions similars.
Però haver-la vist durant més de 30 anys que fa que la conec com a casa seva sempre hi ha hagut gent que tenía necessitat i passava temporades allotjada amb el matrimoni.
Com s'han deixat de moltes coses per ajudar als altres i com la paraula 'odi' o 'venjança' mai ha aparegut en cap de les converses que els hi he sentit.
Tot això si que impressiona.
I a sobre. A sobre. Cuina d'una forma ES-PEC-TA-CU-LAR.
A mí no m'agrada gaire preparar amanides, però la base del que sé d'amanides la vaig aprendre amb la Marina. Autèntica mestre de la vinagreta i l'all ratllat amb la forquilla.
Aquest cap de setmana vem tenir amanides, truites farcides, quiches de porro, peix amb cloïsses i rodò de porc. De tot.
Però jo venía aquí a parlar del darrer descobriment que coneixer aquesta dona m'ha permès: el ví dolç de Banyuls.
Ens ho va servir dins de l'aperitiu del dissabte i tot i ser abstèmi, el vaig voler tastar.
Un ví dolç, molt dolç. I precissament per això em va agradar.
Té però una major complexitat que el destilat de ví dolç tipus moscatell.
Banyuls és un poble situat a prop de Colliure (on vem anar a veure la tomba de Machado, que Marina i un grup d'amigues de tant en tant netejen per eliminar el verdet que s'hi fa). En una zona molt escarpada i plena de vinyes. On els Pirineus s'enfonsen al mar.
Fan diversos tipus de ví, a la web hi ha més informació, però aquest ví dolcet i amb personalitat ens va encantar. Si teniu l'ocasió de provar-ne i us agraden els vins dolços segur que aquest és un dels que tindreu ben alt a la llista.
I si no, doncs ja sereu més savis. Que voleu que us digui... :p
Sóc una viciosa del Banyuls, com a mínim un cop l'any vaig per aquestes terres i sempre baixo amb Banyuls.
ResponEliminaHola!
ResponEliminaAcabo de descobrir el teu blog a través de la pàgina del PetitChef. Només he tingut temps de llegir un parell de posts i de deleitar-me amb les imatges del Slide, però tornaré ben aviat perquè aquestes receptes prometen!
Salutacions!
Anna (de la Taula d'en Bernat)
Sara Maria, ets ben sabia tot i que suposo que ja ho saps. :-)-
ResponEliminaAnna, gràcies per la teva visita. El teu blog també és molt interessant i l'he afegit a la llista.
Salutacions.
Si no et fa res, t'afegeixo també a la meva llista de "blogs recomanats". A reveure!
ResponElimina