Pit o cuixa?
Carn o peix?
Jordan o Magic?
Si actualment si un marcià es pasejès per una pastisseria catalana un dia 1 de Novembre podría pensar que els catalans hem d'escollir entre una munió de panellets diferents (de café, de xocolata, de fruites,...). I hem d'escollir en igualdat de condicions entre ells.
És la socialització dels panellets!! Los inmorales nos han igualao!!
I no és aixo companys, no és això.
Tots els panellets neixen iguals? NO!!
Jo soc anarquista de salò, pero una cosa us he de dir. Desde aquesta plana proclamo que entre els panellets hi ha classes. No són tots iguals, no neixen tots iguals. Concretament hi ha dues classes:
el rei i els altres.
O el que és el mateix, el de pinyons i la resta.
Com s'atreveixen aquest pastissers a posar en igualdat aquets panellets arrivistes i nou-rics amb un clàssic aristòcrata com el de pinyons?.
Siguem seriosos, i siguem -per una vegada- gent d'ordre. No hi ha tria possible, en els panellets el de pinyons és el rei.
Panellets de casa meva:
Ingredients:
500 grs. d'ametlla ratllada.
500 grs. de sucre.
200 grs. de patata.
Un bon grapat de pinyons.
La pell de dues llimes.
Tres d'ous.
El.laboraciò:
Fem la patata al forn o al microones. Es tracta d'evitar que la patata agafi aigua, cosa que és probable si la coem bullida. La fem purè i la barrejem amb l'ametlla i el sucre.
Ho tornem a barrejar, perque ha de quedar molt ben barrejat.
La patata ajudarà a que quedin més tendres, per això es posa.
Li afegim la ratlladura de pell de llima (llògicament també val llimona, que és la recepta tradicional i per tant més autèntica). A mí m'agrada més la llima, que hi farem.
Hi ha gent que posa rovell d'ou a la massa. Hi ha gent que diu que això tampoc és tradicional i no li posa. Jo li he posat per a donar-li una mica més de complexitat al sabor.
Fem 'tubets' de massa embolicant-los en paper film i els posem a la nevera. Així agafen una mica de cos i és més fàcil la manipulació. Un cop han passat unes hores els treiem i els podem acabar.
Per als de pinyons, he batut les clares, he passat els pinyons per les clares i aixì s'han enganxat bé als panellets. He pintat per sobre amb rovell d'ou i al forn 200 graus sis o set minuts.
S'ha de vigilar molt, perque els panellets no han de coure, només s'han de daurar. Per al meu gust aquest any s'han daurat massa.
En fí, sempre viatgo uns quants anys enrere quan faig panellets. Son un gran lifting culinari.
Salut!!
6 comentaris:
Per a mi els de pinyons són els més bons, encara que no està malament que convisquin amb altres especialitats, tot i que nosaltres sempre acabem fent els més tradicionals.
Fins aviat
Bé es una boutade que m'he permès ;-).
Insisteixo, cal que la reialesa pinyonaire faci la revolució inversa. La anti-bastille. El que sigui.
Però més pinyons.
Hi estic completament d'acord. Entre els panellets hi ha classes i el rei indiscutible és el de pinyons. Però què faria el rei sense els seus súbdits?
Regnar amb tranquil.litat i sense riscos que ningú en tregui un llibre on posi que li sembla fatal que es casin dos panellets de coco.
Gràcies per la visita.
Totalment d'acord,
Els panellets de pinyons son els reis (millor els presidents de la república panelletera). Tot i que n'hi ha de molt bons, encara hi ha classes (això no és gaire republicà). Per acabar, jo sóc de cuixa, peix i Magic (per les assistències sensacionals).
Ens veiem dissabte a Món Sant Benet?.
Una abraçada
Josep, el dissabte pringo a la feina i per tant no hi puc anar. M'he excusat per correu -entenc que sempre és una feina organitzar aquestes trovades-.
Ànims i espero que ho passeu fenomenalment bé.
Publica un comentari a l'entrada