de pedra...

...em vaig quedar quan per al meu aniversari em van regalar una planxa.... de planxar!!

La comunicaciò té aquests intangibles que anomenem contexte i en aquesta ocasiò va fallar el contexte. Ergo va fallar la comunicació.
La planxa que jo necessitava era una planxa de cuina...obviously.

Però com que a la vida quasi bé tot té solució, uns díes després i un canvi després va apareixer el regal definitiu d'aniversari:
Una Pierrade (copirait de Tefal, escolti) per a 6-8 persones. És a dir, el somni del dròpo de la cuina: es posa a mitja taula i cada convidat es cou el seu propi jalar. Al seu punt i sense maníes. Un bonic grill de pedra domesticat.

Com a planxa de diari no fà el pes, ja que triga molt en escalfar-se i per al meu gust la pedra dona una cocció massa lenta que tendeix a no rostar prou les coses (sobre tot navalles i altres productes similars que deixen anar aigua). Li falta potència.

Però com a diversió per a un dinar informal és una gran idea i un bon producte.

Estic ben content amb l'aniversari d'aquest any.
Una salutació