Fa temps vaig expressar el desig de tenir una llibreta Moleskine, perque en un mòn sense ètica solsament ens queda l'estètica. I l'estètica de la Moleskine és de les potents.
No nomès ho és perque el seu diseny Vintage és potent i fiable (aquesta goma que la asegura tancadeta és genial, no suporto les llibretes amb les puntes dels fulls obertes de potes). Ho és perque han aconseguit afegir-hi un plus romàntic (ja el cobren, ja) al assumpte i quan me la miro hi veig en Hemingway, en Picasso i la cara que hi tenen posada els ianquis en la seva moneda.
Manuel, al final no em fa falta acceptar el teu amable oferiment, però igualment està a la llista fer una volteta per la ciutat amurallada que encara no conec. La vergonya és meva per no coneixer-la. Ho sé.
Doncs gràcies als meus pares, ja tinc una interfecta.
De moment hi penso escriure els menús que cuino per a la meva estimada taronja i també en ocasions per a la també estimada germana. No és alta literatura, però és el que jo faig.
:)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada