de fòrum (1.0)

Avui ha estat festa grossa. Quan vaig començar a escriure el blog mai vaig pensar que aniria a un event com el que he tingut el plaer de visitar avui. No només perque no vaig pensar que dos anys desprès encara estaría aquí teclejant, sino perque no imaginava que existissin events d'aquest tipus, senzillament.

Anirè fent la crònica per etapes, primer perque estic cansat i segòn perque ningú vol llegir un totxo amb vint fotos i quinze minuts de lletra. Així doncs,

CHAPTER ONE.

He sortit de casa sobre les 9.30 més content que un gínjol. La previsió era arrivar a Girona sobre les 10.45 i la previsió era bona. El que no era bò era el poc espai per aparcar a prop de la fira. Així que m'he decidit a portar el cotxe fins al aparcament que hi ha al principi de la Devesa (em venía de gust passejar-la). Dic que és el principi de la Devesa perque jo la vaig recorrer per primera vegada desde aquí, tout est relative però el meu melic no ho és pas.

M'he trovat amb la sorpresa que avui era mercat a Girona, però -enteneu-me- no m'hi he entretingut gens. Nomès el temps just per fer la foto a una impressionant pil.la de xoriços (i no parlo de dirigents de cap partit polític asetjats per Garzón).

Tot seguit, un cop he arrivat a la Fira i m'han marejat enviant-me a l'entrada principal per recollir l'acreditaciò (que si podía anar per dins, que si no podía, que si surto per un lloc on no deixen sortir,...) m'han donat el penjoll i aleshores em sembla que jo ja flotava. No gaire, però una mica de levitaciò si que hi ha hagut.

Aquí teniu una panoràmica general de la fira. Ja us ho he dit que levitava!!!O no?

I el primer acte ha estat una interessant xerrada que ens han fet cinc cuiners catalans acompanyats de cinc productors ecologics de proximitat. Tot plegat estava a prop del moviment Slow Food i alhora desprenìa un agradable aroma de bonhomía i relaxació. Ideal per començar el dia. Els cuiners eren els finalistes a millor cuiner de l'any:

Cuiners i pagesos, biodiversitat i cuina
Oriol Llavina, El Cigró d’Or (Gelida, Barcelona) amb M. Antònia Udina (Gall del Penedès); Artur Martínez, Capritx (Terrassa, Vallès Occidental) amb Ramon Casamada (Mongeta de Ganxet); Lola Puig, El Fort (Ullastret, Baix Empordà) amb Joan Puig (Horta ecològica de l'Empordà) i amb Josep Bover (Ovella ecològica); Joan Maria Ribas, Melba (Vic, Osona) amb Miquel Pujols (Porc ecològic); i Jordi Herrera, Manairó (Barcelona) amb Manel Marcè (Ovella de raça ripollesa)

Aquí els podeu veure en la petita xerrada final i també us ensenyo el pedassso de gall del penedes que han portat. Que dic un gall, això no era un gall que això era un Velociraptor amb plomes!!.

I amb això hem arrivat al migdia. Moment en que m'he trovat amb la resta de companys blocaires i....

Bé, això ... això és una nova història i us la explico en un altre post. Un altre capítol.

Una salutació!!

Actualització:

Durant la presentació de cuiners+productes de la terra es van fer esment d'uns quants conceptes que trovo interessants. El primer és la voluntat de la nova generació de cuiners catalans d'implicar-se amb el producte proper i ecològic. No es tracta tant d'un Slow Food radical sino d'aprofitar les avantatges del producte ecològic que pots obtenir sense intermediaris i per tant amb la confiança que hi tens amb el productor.

L'Oriol Llavina feia broma demanant a la productora de gall del Pendès un gall de 800 grs sense pit, nomès amb cuixes.

També em va impactar en Joan Puig , productor de 'xais ecològics' amb un particular filosofìa global on cadascú tenim un camí i una finalitat quan venim al mon. Per això pot portar a matar uns xais que cuida a diari durant un minim de 16 setmanes i als que agafa una mica de 'carinyu' i tot. Tenen 35 hectaries i hi sembren el seu propi menjar per als xais.

Ens van repetir diverses vegades que el producte ecològic no es car, sinó costòs. Referint-se a que no està inflat i que no dona més beneficis que el producte standard. Bé, n'estic convençut però amb els temps que corren em sembla que continuarè anant al BonArea...puf.