1- L'Isma és el nostre Jamie Oliver. La seva ponència estava concebuda com un espectacle en el millor dels sentits possibles. Com a exemple serveixi que la seva escudella a 12 mans (totes de cuiners sense restaurant fixe, com ell) estava amenitzada per una jam session de músics (grabada) que preteníen el mateix que ells: fondre conceptes i maneres de fer en un resultat armoniós que bé podía ser una escudella o una peça musical.
Em va agradar molt, però ja sabeu que en tinc debilitat per l'Isma. Un cuiner inquiet:
2- La ponència de la Costa Brava no hi tenía gaire sentit. La presència gastronòmica va ser pràcticament nul.la i només en destaco les ganes que m'han quedat de fer unes 'pomes de rellenu' i la magnífica presència d'Emilio Gutierrez Cava -en català, per cert-.
Val, també em va agradar la idea del cim-i-tomba. Sobre el speech polític del conseller Nadal només diré:
WTF!!!!
3- Detalls de l'escudella:
Les monjetes del ganxet couen perfectes a 95-98 graus, no a 100 graus.
S'han de començar a coure en fred.
Les carns de l'escudella també han de començar en fred, dona millor resultat.
Les carns pobres són més gustoses tot i que necessiten una cocció molt llarga.
La gelatina natural de les carns és un tresor, extraiem-la i usem-la sempre que poguem.
La nostra generació te menor esperança de vida que la anterior i això és degut en gran part a la devaluació de la qualitat dels aliments que ingerim (pesticides, varietats genèticament modificades, ús de greixos trans,...)
4- De l'aparició de Juli Soler i la seva menció durant el discurset de la cervesa Inedit (fer servir la paraula en un discurs i girar-se per assenyalar el macro-poster de la cervesa darrera seu és una menció)...WTF!!
5- Fabiàn Martin: soy pizzero y no cocinero... pues mira, después de tu show casi estoy de acuerdo. Aprendí muy poco y no me gusta el fantasmeo con la música máquina.
6- Joan Roca: quin bon rotllo de tio. Són els 3 germans iguals? Donen una tranquilitat d'esperit aquesta gent... gran recepta amb la torrada de mantega de tòfona+calçot escalivat+ pebrot + esbergínia + anxova.
7- Carme Ruscalleda: ES MESSI! Brutal. Em va carregar les piles gastronòmices per un any. La tòfona es pela, xatos.
8- Ferran Adrià: a occident hem cuinat molts cops amb tècnica i productes. També a vegades amb el cor. Pero a japò cuinen amb l'ànima. Va explicar l'influencia del japò a la cuina del Bulli i va explicar que va trigar uns 5 anys en aflorar aquesta forma de veure la vida. Com a exemple ell considera molt més important el 'té matcha' fet de perifollo liofilitzat qué alguns dels trucs més espectaculars que va mostrar en la ponència.
9- Albert Adrià: Les fotos de la serie Natura són el més bonic del cap de setmana. 6 anys de feina. Peròooo de moment la crisi m'ha prohibit comprar el llibre.
10- El show vale, pero lo importante es el alma. ¿Vale o no?
PD: Un fòrum electric!!
6 comentaris:
M'han agradat molt aquests quatre apunts que has fet. Desisteixo en una cosa, les poques vegades que he pogut escoltar als Roca m'han agradat, la seva manera de fer pausada, molt en contrast amb la Ruscadella que sembla que tingui sobrecargades les piles... Però compte, que m'encanta la Ruscadella!!!
Doncs la combinaciò de la ponència Joan Roca + Ruscalleda ja pots imaginar quin bon resultat donava: un fantàstic contrast cada 5-10 minuts.
Magnífic.
Que és això del Sechuan Button??? Pot ser el pebre de Seixuàn? però amb que?
Quina llàstima que em vaig perdre el senyoret Prados, llastima.
Per cert, en català "perifollo" se'n diu cerfull. Ara ja saps una cosa més, ja pots anar a dormir.
salut
En efecte, és el pebre però directament en flor.
Lo del Prados ho dius amb conyeta? Ves amb compte que jo en soc bastant fanssssss!!!
Gràcies per el cerfull català, a verure quan trigo en oblidar-ho :-P.
Una salutació
Hola, també estàs en el nostre blogroll. Magnífica crònica, ens ha encantat. petons.
Gràcies! A veure si ens veiem a Degusta, hi aneu?
Publica un comentari a l'entrada