Ja es tenen le conclusions sobre la intoxicaciò del restaurant Fat Duck (a.k.a. heston blumenthal cuineta) i que alguns retrògrads van aprofitar per escampar més porqueria contra la cuina de vanguarda. Ara que ja no està de moda i mols li donen la esquena, va bé saber que no tenía res a veure amb possibles productes utilitzats a la cuina i de suposada toxicitat. Era un virus que es transmet de persona a persona.
dimecres, 25 de març del 2009
declarat... no culpable.
Ja es tenen le conclusions sobre la intoxicaciò del restaurant Fat Duck (a.k.a. heston blumenthal cuineta) i que alguns retrògrads van aprofitar per escampar més porqueria contra la cuina de vanguarda. Ara que ja no està de moda i mols li donen la esquena, va bé saber que no tenía res a veure amb possibles productes utilitzats a la cuina i de suposada toxicitat. Era un virus que es transmet de persona a persona.
dijous, 19 de març del 2009
de moda llaminera?
Durant aquests darrers díes m'he anat trovant a bastants blogs (vaig començar per cuinar es generòs i vaig seguir el fil a altres blogs amics i ben trovats ) la proposta de realitzar croissants amb pasta de full (té molt de predicament la pasta fullada del LIDL, pel que sembla).
Així que m'he decidit a provar-ho i he de dir que és moooolt fàcil de fer i els resultats han estat força bons.
La primera vegada que en vaig fer (veure foto) vaig posar directament la pasta fullada amb la xocolata per dins. Van quedar bé, però clarament eren millorables.
La segona vegada he probat a fer una barreja de mantega i sucre, ben barrejat i en puntet de pomada. Amb aquesta barreja 'he pintat' la pasta de full abans de donar la forma al croissant. També he tingut 12 mins. a 165 graus el forn i desprès he pujat a 200 durant uns 10 mins. més. Això ho he fet perque els primers no estaven del tot cuits per dintre.
També els segons han tingut variants salades (clàssiques: sobrassada amb formatge -a.k.a. mallorquí- i salsitxa amb formatge). De la segona tanda no tinc fotos, però com que tinc pensat fer-ne més ja les posaré si surten prou visibles.
La recepta és molt senzilla:
Croissants casolans:
Ingredients:
Pasta de full, com més bona millor.
Xocolata per al farciment (la xocolata 'normal' ja funciona bé)
Salsitxes, sobrassada, paté, formatge... per a farcir si els volem salats.
Un ou
Mermelada de poma o de prèssec
Procediment:
Tallem la pasta de full en triangles (veure vídeo, tot i que jo els he fet menys punxeguts).
Posem la xocolata al mig de la part ample i enrotllem.
Pintem amb ou batut i al forn.
Quan estàn fets, es tornen a pintar amb la mermelada calenta per a que estigui líquida. Quedaràn brillantets i tindràn el puntet dolç.
Una salutació.
PD: Aquí us deixo un video de com enrotllar els croissants que he trovat a traves de Ma petite boulangerie
I aquí un video del que escoltava fent els croissants: Discazo.
dimarts, 17 de març del 2009
de rasquis... pero cola.
El monstre de les galetes ens explica com es fan negocis en el capitalisme Bushià. Nyam.
diumenge, 15 de març del 2009
d'Extremadura tot m'agrada.
Fa uns mesos em van portar unes carrilleres (a partir d'ara anomenades galtes en honor al diccionari) de porc ibèric. La idea era menjar-les aprofitant que ells estaven per aquí. Però el calendari no va ser favorable i les vaig congelar.
Aquest dissabte vem decidir fer-les però com que treballem al matí vem optar per una tècnica de cocciò mixta: primera part en olla ràpida i segona part en ritme pausat. Tot plegat va fer que en comptes de les dues horetes i mitja tot quedés en una hora i mitja.
Vem poder dinar a les tres passades i van quedar molt bones.
Carrillada ibèrica ni pa tí ni pa mí.
Galtes ibèriques en cocció reduida.
Ingredients:
1 kg de galta ibèrica.
Dos porros
Una ceba
Dos pebrots verds
Cuatre pastanagues
Mig kilo de xampinyons frescos
Un vas de vi blanc (jo faig servir viño turbio galego)
Tres quarts de litre de brou (Aneto obsequi del BCN Degusta in my case)
Llorer, orenga (de fet, les herbes que us agradin més)
sal, oli i pebre.
Procediment:
Tallem les verdues 'a la Jamie Oliver', és a dir, tot el que es pugui amb les mans i la resta tallat en troços grans. Ho posem a la olla super ràpida amb oli i ho passem uns minuts per a estovar i que integri sabors. Li afegim un vas de ví blanc. Evaporem l'alcohol i aleshores posem les galtes (netes de teles i greix, no costa gens i el resultat és d'una divisió superior).
Tapem l'olla i ho tindrem 18 mins. coent. Aleshores ho deixem 'refredar' fins que s'obri l'olla i continuarem la cocció a l'estil tradicional (aquí ve afegir el llorer i l'orenga). Nosaltres vem estar una horeta aprox.
Alhora vem fer unes patates al forn, tallades a rodanxes. La idea és que quan la carn estigui ja molt i molt toveta la posem a sobre de les patates al forn per daurarla un parell de minuts. Així no té aquesta consistencia de només bullida.
També hi vem afegir uns xampis saltats a la safata de patates i vem servir el plat amb un fons de tot el que va quedar a la olla triturat (deixen anar tanta gelatina que es fa una textura de salsa molt bona, fins i tot la vem alleugerir una mica amb brou).
En fí, es pot reduir una hora de cocciò i obtenir un bon resultat. I a sobre queda molt saboròs un plat que fa servir un ingredient poc glamouròs. Però gustossísim.
Una salutaciò.
dijous, 12 de març del 2009
de llibres: Saber de Aceite
diumenge, 8 de març del 2009
degusta - The Chronicle
El sabi Pingue Gourmet ja va comentar durant el Fòrum Gastronòmic que les fires es fan per guanyar pasta. I no serè jo qui li porti la contrària. El que passa és que quan el resultat és rentable però no és profitòs per als que hi anem, es corre el risc de que en uns anys ja no es facin ni els diners, ni la fira, ni res.
Ho dic perque la meva experiència com a visitant no va ser bona.
Deixant a banda la massificaciò (certament Barcelona és més gran que Girona i per tant hi haurà més gent) trovo que les activitats paraleles són insuficients.
Hi era el meu admirat Isma Prados, hi era el Sergi Arola, en Iker erauzkin del que tinc un llibre preciòs... però jo personalment espero més.
Més cuina, menys comerç.
I potser m'ha passat això que mai pensava que em passaria: m'estic tornant el.litista?
Ja no em satisfà una massa de paradetes i una massa de gent cercant la proba gratuita (quines cues per la paella de Aneto!!!). Ja no em satisfàn una bona col.lecció d'stands amb productes (ni que siguin bons).
Jo busco aprendre. Aprendre tècniques, aprendre preparacions, aprendre conceptes, aprendre filosofía sobre el jalar... necessito sortir havent après coses i no només sortir havent descobert un nou formatge boníssim.
Del millor:
La xerrada amb el Josep Mª i la seva simpàtica parella.
Les sardines escabetxades de la confraría de pescadors de Barcelona.
L'oli de Barò de Maials.
Que ens puguem acreditar com a mitjà de comunicaciò.
Que comptin amb l'Isma (debilitat personal).
La contínua evolució del packaging i etiquetatge.
Del pitjor:
Massificació.
Confusió (No es poden fer àrees temàtiques???)
Manca de nivell 'cuineril'.
En definitiva, coincideixo bastant amb el Martí i penso que si hagués fet la volteta ben acompanyat segur que ara seria més feliç.
Salut!
dissabte, 7 de març del 2009
de nou la carxofa és la reina
dimecres, 4 de març del 2009
de casualitat: la cuina vermella a la web de RAC1
Mireu que m'he trovat avui al blog del programa 'El món':
link.
Els amics de la cuina vermella són un dels blogs del dia!!
Moltes felicitats!!!
diumenge, 1 de març del 2009
Degusta 09
Actualització: La crònica aquí.