d'Extremadura tot m'agrada.

O més aviat haig de dir que tot el que em porten els meus pares d'Extremadura, m'agrada.

Fa uns mesos em van portar unes carrilleres (a partir d'ara anomenades galtes en honor al diccionari) de porc ibèric. La idea era menjar-les aprofitant que ells estaven per aquí. Però el calendari no va ser favorable i les vaig congelar.

Aquest dissabte vem decidir fer-les però com que treballem al matí vem optar per una tècnica de cocciò mixta: primera part en olla ràpida i segona part en ritme pausat. Tot plegat va fer que en comptes de les dues horetes i mitja tot quedés en una hora i mitja.

Vem poder dinar a les tres passades i van quedar molt bones.

Carrillada ibèrica ni pa tí ni pa mí.
Galtes ibèriques en cocció reduida.

Ingredients:

1 kg de galta ibèrica.
Dos porros
Una ceba
Dos pebrots verds
Cuatre pastanagues
Mig kilo de xampinyons frescos
Un vas de vi blanc (jo faig servir viño turbio galego)
Tres quarts de litre de brou (Aneto obsequi del BCN Degusta in my case)
Llorer, orenga (de fet, les herbes que us agradin més)
sal, oli i pebre.

Procediment:

Tallem les verdues 'a la Jamie Oliver', és a dir, tot el que es pugui amb les mans i la resta tallat en troços grans. Ho posem a la olla super ràpida amb oli i ho passem uns minuts per a estovar i que integri sabors. Li afegim un vas de ví blanc. Evaporem l'alcohol i aleshores posem les galtes (netes de teles i greix, no costa gens i el resultat és d'una divisió superior).

Tapem l'olla i ho tindrem 18 mins. coent. Aleshores ho deixem 'refredar' fins que s'obri l'olla i continuarem la cocció a l'estil tradicional (aquí ve afegir el llorer i l'orenga). Nosaltres vem estar una horeta aprox.

Alhora vem fer unes patates al forn, tallades a rodanxes. La idea és que quan la carn estigui ja molt i molt toveta la posem a sobre de les patates al forn per daurarla un parell de minuts. Així no té aquesta consistencia de només bullida.

També hi vem afegir uns xampis saltats a la safata de patates i vem servir el plat amb un fons de tot el que va quedar a la olla triturat (deixen anar tanta gelatina que es fa una textura de salsa molt bona, fins i tot la vem alleugerir una mica amb brou).

En fí, es pot reduir una hora de cocciò i obtenir un bon resultat. I a sobre queda molt saboròs un plat que fa servir un ingredient poc glamouròs. Però gustossísim.

Una salutaciò.