desde el front: Cròniques de guerra.

Ja suposo que a molts us importa ben poc, però a mi si que m'interessa el tema. Trobo que en realitat es discuteix un concepte ben important: com evoluciona la cuina.

He trobat un interessant Post de Carlos Maribona a salsa de chiles.
Un cop més apareix l'actitud dels fonamentalistes que desde el pulpit es dediquen a adoctrinar molts cops sense arguments. A part de Santi SantaMaría (clàssic!!!!!) al que li dona el mèrit que com a cuiner tant i tant es mereix, hi apareixen altres fonamentalistes.


Aquí un dels 'pájarus', l'escriptor Javier Pérez Escohotado:



En fí.

decomisado.

¿Sabieu que segons he llegit a directo al paladar a Red Bull li han retirat la seva variant 'Cola' a Alemanya?

Sembla ser que hi apareixen traces de Cocaina.
Te da alas. Ya.
Es comenta que a partir d'ara la marca es dirà Red Camel.

Bromes dolentes a part i tal com comenta l'amic Calamar no importa si té efectes o no (que sembla que no).
El que no pot ser és que n'hi hagi i no ens ho indiquin.

decadent!!

Fa uns dies comentava el meu desig secret de ser un aristócrata decadent. Si hagués pogut escollir, m'hauria agradat ser un potentat decadent amb residencia a la Costa Blava en ambients que jo relaciono mentalment amb les películes dels 70 d'atracaments, luxe, cotxes en carreteres abocades al mar...




Rodejat de llum mediterrània, disfrutant de decadents menús de luxe.

Cuinaria?
Cuinar és de pobres?
No ens equivoquem, cuinar uns macarrons -per més deliciosos que ens surtin- és efectivament, un fet proletari. Com a bon proletari que en realitat sóc, ho considero meravellòs. Però proletari.

Un ric decadent com jo sería cuinaria, però no cada día i com a mínim ho faría en francès, per començar.

Aquí us deixo una proposta de menú decadent homenatge al meu heroi decadent favorit:

Golden Eye

Grilled Goats Cheese Mushroom Tartlet, served on a bed of mixed leaves with a lemon, chive and hazelnut dressing.

Or

Money Penny's - Moonraker

Caesar Salad, with croutons, chicken and lardons of bacon.

Or

Selection for Jaws

Three Prawn Salad

Selection of 3 types of prawns placed on a bed of mixed leaves served with a redcurrant and smoked salmon dressing.

*****

007 Bollinger 67'

Champagne Sorbet

*****

James Bond - Licence to Roast

Roast Rack of Lamb With a herb crust served with a potato cake and fine port sauce

Or

Undercover Goldfinger

Chicken supreme with a julienne of vegetables flavoured with herbs wrapped in pastry, finished with Chef's cream and chive sauce

Or

The Man with the Golden Salmon

Salmon and Sole En Croute Served with a shellfish and dill cream sauce

Or

Felix Leiters Living Daylights

Baked Beefsteak Tomato filled with roasted vegetables and cous cous

Selection of Blofeld Fresh market Vegetables.

Roasted Jersey Royals with rosemary and caramelised peppers

*****

For Your Eyes Only

Summer Fruit Pudding and Passion Fruit Cream.

Or

Pussy Galore - Die another Day

Fresh Strawberries and Fresh Jersey Cream.

*****

From Russia with Love

Fine filtered Coffee and Liqueur Fudge Petit Fours.

I per suposat... amb un Martini:

desde una primavera que ja s'esgota...

... vaig decidir llegir un llibre de cuina amb flors. El món vegetal està exhuberant, sols cal donar-se una volta per les fruiteries per veure tomàquets mig de debó (diguem-li NO al tomàquet bola) a preus reventats, carbassons de proporcions 'Nacho-Vidalianes' i cireres. Sí amics i amigues, cireres!I la Biblioteca Pública de Ripollet ha tingut l'amabilitat de deixar-me uns dies aquest llibre dedicat a les flors i la cuina del cuiner vasc Iker Erauzkin.

D'aquest cuiner tinc en propietat 'Sabores de ayer, cocina de hoy'.
Un llibre que me l'estimo més perque el vaig comprar a A Coruña quan m'estava coneixent amb la reina del meu cor que no pas per les receptes interiors.
Tot i que les receptes estàn bé, algunes molt bé, aquest cuiner forma part de la onada de cuina avanguardista i moderna que a mi em resulta molt atractiva i a tants altres ara els hi resulta molesta.
La moda és així i ara bufa cap a l'altra banda, com ja he comentat en diverses entrades del blog.

En tot cas, o com m'agrada dir: By the way.Aquest llibre floral i culinari té unes imatges sensacionals i a mi personalment em sobra la primera part on es fa una descripció de cadascuna de les flors.

Les receptes són interessants tót i que ara travesso una epoca en que m'interessen un altre tipus d'el.laboracions i per tant entraríem en si un llibre de cuina que porta receptes que no faràs és interessant.
Ja us dono la meva opinió: SI!
Poques vegades he disfrutat més que llegint el llibre Asfalto Culinario d'Arzak tot i sabent que no farè cap de les receptes. ÉS EL CONCEPTE EL QUE M'INTERESSA!

Perdò per les majúscules, no ha estat cap error.

Tornant al tema i com a resum final: Aquest llibre és interessant i recomanable. Si el troveu a la biblioteca agafeu-lo que us agradarà. Sobre tot m'impressionen les imatges d'un preciosisme desfermat i la força cromàtica dels plats.

Salut!

de cúbito supino.

Fa unes setmanes en Jordi Basté li va preguntar al Fermí Puig 'Qué no és un calamar?' amb el llogic estorament del gran cuiner.

Errors de guió al marge, va sorgir una d'aquestes frases que a Rac1 donen tant de joc i fins i tot van fer un grup del facebook.

No m'hi busqueu, ja sabeu que no m'apunto a grups del facebook excepte per motius molt concrets.

Però quan l'altre dia estavem a la recerca del dinar del dissabte i ens vem trovar uns calamarsons d'oferta... doncs em va venir al cap i vaig decidir deixar-me d'òsties i fotre'm uns sí-calamars.


Calamarsons farcits de xampinyons, pebrot escalibat i pernil dolç.



Ingredients:

Un kilo de calamarsons mitjans (d'oferta al Mercadona aquesta setmana, a 3 eurets el kilo escolti).
400 grs. de xampinyons frescos.
Dos pebrots vermells escalibats.
100 grs. de pernil dolç.
Una ceba tendra gran.
Un porro gran.
Tres dents d'all.
Alfàbrega fresca o l'herba aromàtica que hi tingueu.
Sal, oli i pebre.
Pebre vermell.
Una mica de brou de peix suau o fins i tot un brou de pollastre.

Procediment:

Netejem els calamars treient-los el cap, tallant les potes i donant la volta a la bossa per netejar-la bé. També separem les aletes i li treiem la pell en la mesura del possible.

Les potes les tallem petites i les reservem amb les aletes.

En una paella hi posem una mica d'oli i hi daurem la ceba primer, el porro després i finalment li posem els alls tallats a trocets. Quan ja ho tenim, hi aboquem els xampis nets i tallats a troços petits amb les potes i aletes. També li posem el pebrot escalivat tallat a trocets.

Ho saltem breument i ho salpebrem. Amb compte de que no ens quedem sense res perque els xampinyons perden l'aigua molt depressa.

Al final li posem l'alfàbrega per a aromatitzar una mica.

Ja tenim el farciment, l'introduim amb paciencia dins els calamarsons i els tanquem amb un escuradents. Els posem a la paella, els daurem una mica, li posem el pebre vermell i ho acabem tot posant el brou (opcional el got de ví blanc abans del brou). Xup - xup fins que estiguin tendres -que al punxar amb el ganivet ja es tallen - i llestos.

Al final els vaig posar així, drets, decúbito supino o decúbito vespino o no sé com se'n deia. Com a missils de la guerra freda envolant-se en flames de pebrot. Una llicència, ho admeto.

Salut!

Desesperat

d'ambrosía galega: LO FLIPAS.

Durant el Fòrum Gastronòmic ens van recollir les dades per a enviar-nos una selecció de vins gallecs... que van arribar fa uns dies. Per començar, començem bé.

Si a sobre t'arriben en una caixeta de fusta com la de la imatge superior, tot ben empaquetat que fins i tot els colors lliguen que no ho dic endut per l'emoció del regal, que és que lliguen. Continuem millor.

Aleshores resulta que fas una recerca per internet de qué és això del cafè Blue Mountain i descobreixes un munt de dades (però no serà millor que el café de caca de cibeta noooo?). Bé en tot cas queda clar que s'han currat el producte. La cosa promete, amigos.

I el millor de tot: t'arrejuntes amb la 'xermana' i la 'companyera del meu corassau' per a probar aquest licor LUA de cafè:

Ya se ha liado parda.

Hom que és abstèmi en fa un tastet perque és abstemi però no gilipollas, i LO FLIPAS. Permeteu-me que ho expliqui com ho vaig sentir:

Íntimament :
LO FLIPAS.

Un cop pentinada la sensaciò per el raonamen verbal:
Hum! qué bo aquest licor, realment el trobo una mica fort d'alcohol (bé que és un aiguardent, no?) però tot i això si el passejes una mica per dins la boca hi trobes una dolçor, un café de qualitat i uns aromes sensacionals. Sens dubte, és un licor que haig de recomanar a les persones que m'estimo. No se l'han de perdre.

I es que només em puc desfer en elogis cap als el.laboradors d'aquest producte d'altíssima qualitat. Soberbi!!

PD: Aquesta és la seva declaració d'intencions que s'inclou en una tarja numerada dins la caixa:

Teniamos un exquisito orujo y quismos obtener el Licor Café más completo. Fuimos al caribe, encontramos Jamaica "Blue Montain" e importamos tres toneles del mejor café del mundo, cada uno de ellos con setenta kilos. El tueste natural, realizado en Orense , ha permitido mantener y transmitir su delicado aroma a este licro, del que únicamente hemos obtenido 5.181 botellas.

Pues con la 4816: ¡¡PRUEBA SUPERADA, AMIGOS GALEGOS!!

En fí, enhorabona a tots els que en teniu una casa!

deontología familiar: estimaràs el bacallà sobre totes les coses.

Avui ens hem volgut fer un homenatge, un dissabte-homenatge.

I com a família sóm fans de moltes coses, però una de les principals és el bacallà.

El bacallà és a la nostra família el que el Duo Dinámico era per a les joventuts de la Espanya dels anys seixanta. Dacord, no ens veuràs cridar histèricament quan el veiem a la tenda.

Però, cridem internament. Miran's als ulls i ens ho notaràs.

Total, que avui ens hem volgut fer un homenatge i hem agafat la recepta que ens va fer la Mireia Carbó en la darrera visita al Club Social Caprabo i amb la petita variaciò de substituir la ceba per porro ens l'hem fet nostra:

Bacallà a la salsa de codonyat amb ànima de cítric:

Ingredients:

Dos peces de llom de bacallà per persona (que ni hagiiiiiiiiiiiiiiiiii, je)

Dos porros per persona.

200 grs. de codonyat(a.k.a. dulce de membrillo) de pare conegut (nosaltres l'hem comprat a la parada de la plaça on venen els millors embotits).

Mig litre de brou de peix.

La pell de una llimona (ratllada amb el ratllador petit).

La pell d'una llima (ratllada amb el ratllador petit).

sal, oli d'oliva i pebre.

Farina.

Procediment:

Agafem el porro i el tallem en juliana grandeta, hem de tenir en compte que ens l'hem de trobar al final. El porro és ingredient principal de cara a la textura final de la salsa.

El posem en una paella amb oli i sal, el farem a foc lent fins que estigui dauradet. Aleshores li afegim el codonyat partit en cubs i el desfem amb la cullera de fusta. Un cop desfet li afegim el brou de peix i el pebre. Ho deixem reduir i ho anem remenant de tant en tant.

Al final ens quedarà una salsa concentrada que hem de rectificar de sal.

Quan ja la tenim, li ratllem la pell dels cítrics amb un ratllador tipus microplane, no amb aquests ratlladors sense afilar que funcionen per pressió i que teníem a casa quan erem petits.

Ja tenim la salsa.

Ara es tracta de enfarinar el bacallà i daurar-lo en una paella amb oli. Per muntar el plat no ens hem complicat: base de salsa i el bacallà per sobre.

Salut!!

destripador inoxidable

Bé, dir-li destripador al meu nou ganivet de ceràmica potser és una mica agosarat. Diguem que aquesta setmana, la reina do meu corasson m'ha sorprès amb aquest regal: un ganivet ceràmic com el que vem veure al Fòrum Gastronomic:

Ja feia un parell d'anys que tenía la curiositat i el desig de tenir-ne un, per aquestes coses del fetitxis-me cul.linari, la veritat. Acabo de decidir que li posarè nom, si els guitarristes li posen a la guitarra, jo li poso al meu ganivet: 'Thegreatwhitehope'.

Però també és cert que no oxida els productes susceptibles de ser oxidats (carxofes per exemple) i talla condenadament bé. Això si, guardadet en l'estoig i sense rebre cops. El 'nen' és fí de mena.

Que seria de la vida si no tinguessim aquestes petites alegríes? No ho se, però que no me les treguin,heh.

despatarrat em trobo, sense remei

I no se com t'ho fas Ferran, perque per molt que t'he escoltat i per molt que t'he llegit i per molt que t'he vist (també) fer negocis... en realitat, quan ens tornes a explicar la teva Itaca... m'enlluernes.

Sincerament, potser vosaltres pobres visitants ja esteu farts de sentir-me lloar en Ferràn Adrià, Potser.
Però si heu vist el documental de la historia del Bulli (primera parte) que ens han emès avui per la 2, si l'heu vist, sobretot la darrera mitja hora. Si l'heu vist potser m'entendreu. Potser.

L'acceleraciò conceptual que aquest home i el seu equip van patir del 94 al 2000 és quelcom tan extraordinari, tan emotiu...que m'emociona. Acciò > reacciò. Normal.

I no anirè mai al Bulli perque ni la meva economìa ni la meva agenda ni sobretot els meus no-contactes m'ho permeten. I em sap greu.

Però la felicitat intel.lectual que em dona coneixer la trajectoria d'aquest puto geni nomès la comparo amb la felicitat que em va donar estudiar Física Relativista i Fisica Quàntica durant la carrera.

En fí, desbarro però és per culpa teva Ferran. Tu eres droga dura, muchacho.

des i des son ketre i ketre i des son...

6



Fa poques setmanes els red-wonder ens van ensenyar com fer delicioses espirals amb pasta de full. I com que jo tenía ganes de fotre'm alguna cosa per a fer passar els nervis durant el partit del Madrid - Barça d'aquest dissabte 2 de Maig.

Nervis? Quins nervis? ja, ehem, jo abans sí que en tenía de nervis.

Així que vaig pensar que sería bona idea substiuir el vasolechecongalletas per un biquini espiral amb cocacola.



Vaig fer un procediment ben similar al de la versiò vermella, però substituint els farciments per pernil, formatge manxego, una mica d'alfàbrega fresca i un puntet de mantega.

Quicir, un exito.





Espirals de pasta fullada

Ingredients:
Una làmina de pasta fullada.
Pernil dolç a discreciò.
Formatge manxego tallat finet.
Alfàbrega fresca picadeta.
Una mica de mantega.
Un ou batut.

Procediment:

Estenem la pasta de full.
Hi posem per sobre les làmines de pernil i formatge.
Hi afegim l'alfàbrega i puntents de mantega.
Enrotllem la pasta fullada (jo no la vaig apretar gaire, sino em semblava que li costaría de creixer).
Pintem amb l'ou.
Posem al forn a 200 graus fins que estiguin dauradetes.

No troveu que tenen forma de '6'?
Salut!!

descaradament divertida: Més Carbó!

Ahir vem assistir a la classe de la Mireia Carbó dins del club social Caprabo, a la que amablement ens va convidar la Gemma. Com que no tenía la càmera, he 'manllevat' la foto que la Sara María va penjar al seu blog.

Aquesta dona és -com ja sabíem- una veritable mestre de la simpatía i una gran cuinera. Ens ho vem passar molt bé i com que teníem pressa no vem poder agrair-li que el primer gran apat familiar que vem celebrar my sister and me tingués dues de les seves receptes: bacallà a la mel i mandarina i mousse de mango.

Com que tenim pensat tornar-hi ja li comentarem, que ens va xivar la Gemma que li agrada saber aquests detalls.

Ens va preparar un pebrots farcits de carn: una bona alternativa per a la carmanyola diaria.
Bacallà amb salsa de codonyat i ànima de cítrics: sen-sa-cio-nal.
Gelat de iogurt grec i maduixes: Cris, aquest estiu et posaràs les botes!!

Com sempre els blocaires assistens tots molt amables, menció especial a la Txell I el Quique (la cuina vermella) dels que no direm que tenen grup de fans al facebook ja que els hi fa vergonya i no volem sota cap concepte fer que es posin... vermells.

Sabeu qué pensavem al sortir?:
Més Carbó!! Més Carbó!!