de cúbito supino.

Fa unes setmanes en Jordi Basté li va preguntar al Fermí Puig 'Qué no és un calamar?' amb el llogic estorament del gran cuiner.

Errors de guió al marge, va sorgir una d'aquestes frases que a Rac1 donen tant de joc i fins i tot van fer un grup del facebook.

No m'hi busqueu, ja sabeu que no m'apunto a grups del facebook excepte per motius molt concrets.

Però quan l'altre dia estavem a la recerca del dinar del dissabte i ens vem trovar uns calamarsons d'oferta... doncs em va venir al cap i vaig decidir deixar-me d'òsties i fotre'm uns sí-calamars.


Calamarsons farcits de xampinyons, pebrot escalibat i pernil dolç.



Ingredients:

Un kilo de calamarsons mitjans (d'oferta al Mercadona aquesta setmana, a 3 eurets el kilo escolti).
400 grs. de xampinyons frescos.
Dos pebrots vermells escalibats.
100 grs. de pernil dolç.
Una ceba tendra gran.
Un porro gran.
Tres dents d'all.
Alfàbrega fresca o l'herba aromàtica que hi tingueu.
Sal, oli i pebre.
Pebre vermell.
Una mica de brou de peix suau o fins i tot un brou de pollastre.

Procediment:

Netejem els calamars treient-los el cap, tallant les potes i donant la volta a la bossa per netejar-la bé. També separem les aletes i li treiem la pell en la mesura del possible.

Les potes les tallem petites i les reservem amb les aletes.

En una paella hi posem una mica d'oli i hi daurem la ceba primer, el porro després i finalment li posem els alls tallats a trocets. Quan ja ho tenim, hi aboquem els xampis nets i tallats a troços petits amb les potes i aletes. També li posem el pebrot escalivat tallat a trocets.

Ho saltem breument i ho salpebrem. Amb compte de que no ens quedem sense res perque els xampinyons perden l'aigua molt depressa.

Al final li posem l'alfàbrega per a aromatitzar una mica.

Ja tenim el farciment, l'introduim amb paciencia dins els calamarsons i els tanquem amb un escuradents. Els posem a la paella, els daurem una mica, li posem el pebre vermell i ho acabem tot posant el brou (opcional el got de ví blanc abans del brou). Xup - xup fins que estiguin tendres -que al punxar amb el ganivet ja es tallen - i llestos.

Al final els vaig posar així, drets, decúbito supino o decúbito vespino o no sé com se'n deia. Com a missils de la guerra freda envolant-se en flames de pebrot. Una llicència, ho admeto.

Salut!