Avui ens hem volgut fer un homenatge, un dissabte-homenatge.
I com a família sóm fans de moltes coses, però una de les principals és el bacallà.
El bacallà és a la nostra família el que el Duo Dinámico era per a les joventuts de la Espanya dels anys seixanta. Dacord, no ens veuràs cridar histèricament quan el veiem a la tenda.
Però, cridem internament. Miran's als ulls i ens ho notaràs.
Total, que avui ens hem volgut fer un homenatge i hem agafat la recepta que ens va fer la Mireia Carbó en la darrera visita al Club Social Caprabo i amb la petita variaciò de substituir la ceba per porro ens l'hem fet nostra:
Bacallà a la salsa de codonyat amb ànima de cítric:
Ingredients:
Dos peces de llom de bacallà per persona (que ni hagiiiiiiiiiiiiiiiiii, je)
Dos porros per persona.
200 grs. de codonyat(a.k.a. dulce de membrillo) de pare conegut (nosaltres l'hem comprat a la parada de la plaça on venen els millors embotits).
Mig litre de brou de peix.
La pell de una llimona (ratllada amb el ratllador petit).
La pell d'una llima (ratllada amb el ratllador petit).
sal, oli d'oliva i pebre.
Farina.
Procediment:
Agafem el porro i el tallem en juliana grandeta, hem de tenir en compte que ens l'hem de trobar al final. El porro és ingredient principal de cara a la textura final de la salsa.
El posem en una paella amb oli i sal, el farem a foc lent fins que estigui dauradet. Aleshores li afegim el codonyat partit en cubs i el desfem amb la cullera de fusta. Un cop desfet li afegim el brou de peix i el pebre. Ho deixem reduir i ho anem remenant de tant en tant.
Al final ens quedarà una salsa concentrada que hem de rectificar de sal.
Quan ja la tenim, li ratllem la pell dels cítrics amb un ratllador tipus microplane, no amb aquests ratlladors sense afilar que funcionen per pressió i que teníem a casa quan erem petits.
Ja tenim la salsa.
Ara es tracta de enfarinar el bacallà i daurar-lo en una paella amb oli. Per muntar el plat no ens hem complicat: base de salsa i el bacallà per sobre.
Salut!!
Hola rei! Nosaltres molt de bacallà no som, però aquesta salsa que ens va regalar la Mireia és un puntàs. Starbase sempre ens fas riure, ets el millor antídot contra el mal rotllet. Ets fantàstic. Un petó.
ResponEliminaPer cert, la paraula de verificació és: jeteame, que llest és el senyor blogger perque 't'amem' molt.
Muac
Gràcies bonics.
ResponEliminaLa salsa és bonísima, però la meitat que ho sou vosaltres.
Precisament el bacallà és dels peixos que m'agraden menys, però jo també penso fer aquesta recepta - homenatge canviant el bacallà per un salmó o una tonyina. I amb el porro segur que també ha de quedar boníssima!
ResponEliminammm el toc dolç del codonyat deu ser increïble... a mi el bacallà em sembla d'allò més interessant, els tipus de coccions, els acompanyaments.. té un lloc privilegiat en la nostra cuina...
ResponEliminaper cet, acabo de veure el newlook del teu blog, m'agrada!
Iepa, maco!
ResponEliminaLa meva familia comparteix codi deontològic amb la teva: som "ultres" del bacallà!
Aquesta me l'apunto, que fot una pinta que tomba només de llegir-ne els ingredients!
Salut!!!
Gemma, és que a mi la ceba així en quantitat i troços grans no em fa el pes, és una mania personal. El gust que dona en canvi és brutal.
ResponEliminaPulga: Gràcies! He de confessar que a mí tambè m'agrada...je.
Massitet: les famílies així segur que valen molt la pena!! O no?