Fa poc parlava amb un amic sobre les receptes que hem perdut al llarg dels temps. I sempre que hi penso em venen a la memòria les patates fregides que feia la meva iaia Felipa.
Ja sé que tots teniu una iaia que feia unes patates/truita/arròs/fideuà (táchese lo que proceda) extraordinàries.
Però es que les de la meva iaia eren les millors del mòn!!!!
I a sobre, la meva iaia María sempre ha fet un flam fora de sèrie, per no parlar d'infinitat de plats extremenys que m'han aportat tanta sabiduria i sentit comú a la cuina. Seva és l'expressió 'lo que admita' com a mesura de quantitat d'oli en una recepta.
Quines croquetes!!!
Quines croquetes!!!
Així que us deixo unes paraules d'una carta que vaig escriure fa un temps al respecte, que serveixin d'homenatge a les meves iaies i a totes les iaies del món que ens han regalat amb aquestes receptes 'màgiques' (com diría el mestre):
...Y además, mi abuela hacía unas patatas extraordinarias, cortadas en rodajas y cocinadas hasta formar una torta sin más aglutinante que su habilidad y supongo que algo de almidón de los generosos tubérculos. Que se yo.
Ni su hijo, ni su nieto, ni su nieta han podido cocinarlas igual. Y lo han intentado, joder, pero no sale igual.
Se llevó las patatas a la yaya a la tumba y nos quedamos con la nostalgia de la yaya y el aroma del fuego
6 comentaris:
Els meus nebots van a dinar a casa la meva mare un dia a la setmana, i sempre li demanen el mateix: carn arrebossada (pollastre). La mare en fa més del compte i ells, amb un tupper, se l'enduen a casa contents. Com la iaia ningú fa la carn arrebossada!!!!
Jo recordo especialment les patates fregides, però la veritat és que la meva germana ha conservat d'alló més bé la tradició.
La meva padrina (a Lleida, les iaies són "padrines") feia truita d'espinacs, llom amb ametlles, xamfaina i un flam meravellós però emprenyador: Hi deixava la pell de llimona dins i a més, engegava el túrmix per prepararar-lo quan a la tele donaven "Los cinco" i feia interferències. Tan de bó pogués tornar-lo a menjar...
Com enyoro la paella de la meva iaia Rosa, i la truita de patates, ohhh quin atruita, com aquella mai mes n' he menjat, i de la meva iaia Josefina, les patates fregides, torrades per fora i toves per dins, espectaculars!!
Un petó! Beth
AAAAAaaaaaaaiiiiiiii les àvies... (suspir)! La meva iaia Magda també era la millor cuinera del món! Feia un pollastre rostit, uns macarrons, unes patates al forn amb beixamel, uns.... impressionants! Jo també en recordo la olor i la salivera que em venia quan la veia feinejant per la cuina. Estem fent una gran teràpia!! "Hola, em dic Nuni i jo també trobo a faltar a la iaia... i als seus plats també!".
Sara Maria, Mar, Beth i Nuni. Em sembla que avui s'escau una resposta col.lectiva:
Les nostres iaies han estat les millors cuineres del món!!
Quina canya, les iaies.
I ara que m'enrecordo:
Encara m'estova per dins recordar un simple arròs blanc amb mare de lluç (sense espines), una ceba i un rajolí d'oli 'per quan el nen tenía malament la panxeta'.
Les adoro.
Publica un comentari a l'entrada