I no se com t'ho fas Ferran, perque per molt que t'he escoltat i per molt que t'he llegit i per molt que t'he vist (també) fer negocis... en realitat, quan ens tornes a explicar la teva Itaca... m'enlluernes.
Sincerament, potser vosaltres pobres visitants ja esteu farts de sentir-me lloar en Ferràn Adrià, Potser.
Però si heu vist el documental de la historia del Bulli (primera parte) que ens han emès avui per la 2, si l'heu vist, sobretot la darrera mitja hora. Si l'heu vist potser m'entendreu. Potser.
L'acceleraciò conceptual que aquest home i el seu equip van patir del 94 al 2000 és quelcom tan extraordinari, tan emotiu...que m'emociona. Acciò > reacciò. Normal.
I no anirè mai al Bulli perque ni la meva economìa ni la meva agenda ni sobretot els meus no-contactes m'ho permeten. I em sap greu.
Però la felicitat intel.lectual que em dona coneixer la trajectoria d'aquest puto geni nomès la comparo amb la felicitat que em va donar estudiar Física Relativista i Fisica Quàntica durant la carrera.
En fí, desbarro però és per culpa teva Ferran. Tu eres droga dura, muchacho.
3 comentaris:
Jo també vaig flipar en coloraines ahir... I anava disposada a trobar-li pegues al reportatge (per deformació/enveja professional). Per un cop a la vida, estic contenta de la tele pública.
La primera part més emocionant que la segona. Tot i que a la segona surt el insigne Pingue i això ja ho fa tot millor.
Jo flipo amb el salt conceptual, després el camí que van recorrer era la continuació llògica i ja no em resulta tan sorprenent. Per molt que té tota la feina del mon i realment son molt i molt bons.
Però aquests primers anys on fan el clic mental fins que el clients 'no entienen el plato, porque ya no lo pueden entender'. Sensacional.
Em va encantar tot el procediment creatiu, genial! Ja has llegit el llibre del Documenta?? Val la pena!!!
I per cert, jo no renuncio a anar a elBulli algun dia!
Publica un comentari a l'entrada