De kilo i mig de felicitat.

Ahir diumenge vem fer una de les millors coses que es poden fer a la vida: Anar a visitar la família.

Aquests darrers mesos han estat difícils per al nostre oncle Diego, que ha superat una situació personal dura i ho ha fet com sempre: preocupant-se més per els altres que per ell mateix.

Ens l'estimem molt al nostre tiet, i per això ahir vem anar a fer-li una visita i no podíem menys que portar-li un menú que li recordés als plats de l'infantesa, als plats que sempre seràn un èxit i un fracàs.
Un èxit perque són plats d'alegría i vinculats a una epoca ben feliç.
I un fracàs perque mai mai de la vida aconseguiràs fer el plat millor que la seva 'mamá', la nostra avia Maria.

En tot cas, no era l'objectiu aconseguir cap altre cosa que compartir una jornada dins d'una família que ens va acollir fa molts anys sense reserves i de tot cor. Ens va tocar la loteria, oiga.

De regal, vem compartir una estona amb la nostra cosina Anahí, el David i les seves tres filles que son simpàtiques i maques com la lluna plena.

Per tant, i concretant en el tema gastroblocaire, el menú era:

Gaspatxo.
Truita de patates.
Amanida de patata.

Si, el nostre oncle és d'arrel ben extremenya i s'havía de notar.