Aquest dijous vem tornar a asistir a una classe de MC Carbó (Master of Ceremonies Carbó per als que no estigueu avesats al llenguatge rapero). Com sempre va ser una amable invitació de la Gemma que vam acceptar encantats.
Aquesta vegada el tema central va ser 'la llimona'. De primer val a dir que la Mireia venia diferent que altres dies: d'estiu? Potser, perque no portava la típica jaqueta de cuiner, sino una samarreta de cotó ben fresqueta.
Aixó no m'importa gens, pensaràs. I potser tens raó però ja era un avís: avui és diferent.
I ho va ser: Tot eren postres!!
Val a dir que a casa ens repartim entre les opcions pro-salat (my sister), pro-dolç (my beloved gallega) i jo que ocupo una posició central. Per tant, ja sabem a quí li va fer més ilusió i a quí no tanta...
Una cosa que vaig agrair molt va ser el comentari de la Mireia sobre que 'saltaria' molt d'una recepta a l'altre i que ho feia expressament per a que no xerressim tant. Sincerament, la darrera vegada vaig trovar molt molest el nivell de soroll que hi havia que en moments no ens deixava escoltar la mestre.
Les receptes van ser tres:
LEMON CURD (perfecte, ja tenía ganes de veure'n un per decidir-me a fer-lo, una base imprescindible per progressar i millorar el meu nivell de pastisseria).
TARTALETA DE LEMON CURD I RAPSÒDIA DE FRUITA VERMELLA. Sensacional, sobre tot perque fer tartaletes ja no em farà cap por, i la rapsòdia és simplement una de les coses més meravelloses del món de les coses meravelloses.
PASTÍS DE MERENGA I LEMON CURD. Això ja no m'agrada tant, però també vem aprendre a fer la pasta brisa. Senzilla, fàcil i resultona.
De les tres, us poso la base i autèntic regal de la Mireia:
Lemon Curd:
Ingredients:
2 o 3 llimones grosses i tendres (aprox. 150 ml de suc).
2 ous
150 grs. de sucre
100 grs. de mantega
Procediment:
Batem els ous, reservem.
En una cassola al bany maria, barregem el sucre i la mantega. Afegim el suc i la pell de llimona.
S'ha de desfer el sucre (comprovar-ho amb el ditet, nens) i que no s'escalfi per sobre de 37 graus.
Sense deixar de remenar afegim els ous i ho coem 15 mins.
Colem i llestos!!
I al cotxe, de tornada i amb aquesta energia que ens dona la Carbó:
Je je je... m'encanta el títol Master of Ceremonies Carbó, és super adequat, li va com l'anell al dit :)
ResponEliminaÉs genial, oi? A part d'aprendre un munt, et fas un tip de riure i sense adonar-te'n, vam fer una pila ENORME de receptes diferents!
Sento que la teva sister sigui pro-salat, però estic segura que després d'aquest monogràfic haurà canviat una mica d'idea... sí o sí? ;
Ens veiem a la propera!
Segur que va ser un fi de curs autèntic...i amb un munt de postres...el curs vinent més...sort que sé que ho compartireu amb mí!
ResponEliminaPtnts
OOOOh, i nosaltres sense poder disfrutar de la MCC i de la vostra impressionant companyia! un plaer llegir-te amic.
ResponEliminaDoncs si, genial això de Master of Ceremonies!!!!
ResponEliminaGemma, certament molt profitosa la classe (encara més que normalment) i la sister és un càs perdut per a la causa del dolç...
ResponEliminaMarta, un bòn fí de curs. I espero que entre tots ho anem compartint, com més serem més riurem.
red hot chilli cuiners, suposo que el projecte (del que encara no he aconseguit assabentar-me i que espero que sigui públic més endavant) us absorveix el temps. Segur que val la pena!!
Sara Maria: :) Li haurem de regalar una gorreta de baseball i que se la posi 'cap enrere'?...