I perque hom es permet reinterpretar un crack com al Txaber? Doncs ara mateix us ho dirè. Perque com tot a la vida, jo també tinc les meves raons:
1. Em va agradar la idea de coure les gambes amb cebiche, ja que sovint pateixo amb aquestes gambes congelades perque si els hi dones uns pocs segons més de cocció acabes amb trocets de goma de forma recargolada. I a sobre, encara que els coguis al punt sovint perden gran part del gust i acabes amb trocets de cartrò de forma recargolada.
Quan veieu el video d'el cocinero fiel, veureu que ell li posa suc de llima per coure les gambes, jo tambè però (i aquí tenim la primera reinterpretació) jo li he ratllat amb el microplane la pell a la llima. Els olis essencials de la llima estàn a la pell i volía incorporar-los al plat.
Aquí la prova gràfica:
2. Jo no soc gaire amant del picant. Entenc que la inicial tendència de la tradició de conservar els aliments (specially el peix i marisc) afegint-hi picant va acabar fent de la necessitat virtut i hi ha gent que li agrada mastegar foc. No és el meu cas.
Per aixó no li he posat ají. Segona reinterpretació.
3. En canvi, m'agradaba la ideia de compensar el àcid de la llima amb un punt dolç.
A l'original en Txaber hi posa ketchup. Molt bona ideia, però jo he volgut tractar el tema d'una forma més fresca i per a endolcir li he posat tomàquet tipus pera al punt de maduraciò i unes olives negres 'perla del guadalquivir'. Tercera reinterpretació y vamos para bingo.
Per a donar més cos i completar el plat li he posat uns talls de endívies (que són també dolces quen no amarguejen!) i he posat la ceba tendra, que m'agrada més.
I aquí tenim el resultat final:
Amanida fresca de gambes en llima (The Txaber Variationen)
Ingredients:
300 grs de gambes congelades.
Tres llimes.
Tres tomaquets pera.
Dues endívies.
Una ceba tendra gran.
Unes quantes olives negres.
Sal, oli, pebre.
Procediment:
Descongelem les gambes i els hi treiem el fil intestinal amb una 'puntilla' (How translate 'puntilla' to catalan?).
Posem les gambes a un bol i els hi posem el suc de dues llimes i la ratlladura de la pell de tres llimes. Atenció, només ratllem la part verda, la part blanca dona un regust amarg. Jo ho he fet amb el microplane.
Ho deixem 30 mins per a que es coguin les gambes.
Mentrestant tallem els tomàquets, la ceba i l'endivia (vigilant de no posar la part final que és una mica amarga).
Quan han passat els 30 mins ho aboquem tot, salpebrem, li posem una mica d'oli d'oliva i les olivetes negres tallades i sense os.
Servir fred, si-us-plau.
Es a dir, d'una gran ideia en fem una variació. Perque aquí és on està el gust.
Bon profit i salut!!
PD(Aquí una prova, LA PROVA, de que en les variacions està el gust):
Vaja pinta! Veig que també tens un ganivet de ceràmica. Gràcies pel link :)
ResponEliminaDoncs penso que la variació està genial!! Jo també tenia apuntada la recepta del Cocinero Fiel a la llista, ara no sé quina versió fer-ne... Un altre?
ResponEliminaCocinero: Un honor, as usual.
ResponEliminaSara Maria: Jo, implicat i compromès com estic en l'assumpte puc donar el vot per la meva versiò. El que tinc clar es que si en fas una de nova t'ho passaràs millor!!
Ja ens diràs.