Deivid and the course of summer cuisinne.

Cadascún tenim les nostres estrenes de temporada, per a uns serà aquest nou Harry Potter amb preocupacions hormonals i per a mi ha resultat l'estrena estiuenca el curs. ¿Quin curs? Aquest curs:
Durant la setmana passada i durant la present he tingut el plaer d'assistir al curs de Cuina Ràpida d'estiu que imparteix l'Escola de cuina Bell.art.

El plaer es deu que em va tocar per sorteig lacuinadecasa, lacuinavermella i elcafédenit (gràcies, gràcies i gràcies).
Tot i que era primer suplent i una baixa de darrera hora m'hi va incloure.

El mestre principal de cerimònies és en David Lienas, director de l'escola i per el que tinc entès alma mater del 'tinglado'.

En David és una d'aquestes persones que sense coneixer-la sembla sensible, tranquil, competent i bon cuiner. Ja us dic, que no el conec ja que al contrari de molts dels alumnes no em puc quedar per comentar després de classe (comentar i jalar el que s'ha cuinat, val a dir-ho!).

El curs està estructurat en sis sessions:

Ensaladas y canapés
Arroces y pasta
Postres
Hortalizas, cremas y sopas
Carnes y pescados
Postres

Com a resum us dirè que durant la primera classe el que més em va agradar va ser el timbal de favetes, mozzarela (una debilitat personal) i tomàquet confitat. Aquí en teniu una foto de colors extranys que -sujuro- corresponen a la càmera i no al plat.


Del curs en general us sóc sincer i no gens modest: El 90% del que expliquen ja m'ho sé. Són molts anys llegint i cuinant a casa i arriba un moment que fins i tot les soques aprenem algunes coses i dades. Però és un molt bon repàs, moltes dades de les que a mi m'agraden (temperatures, varietats, temps de cocció, petits trucs,...). Mola.

Per això dels arrossos no en destaco cap: Tots ok, tots coneguts i nomès una discrepància: a mí no m'agrada el socarrat a la paella.
En general s'accepta com a un valor afegit el que per a mí és un cremar l'arrós i afegir un gust que no busco.
Gustos i per tant colors (i si no, mireu les fotos i em dieu de quin color tenía jo el vidre per mirar la vida aquesta setmana). ¿Verd?


Total, que el tercer dia van tocar postres i va venir una professora pastissera de la que no vaig apuntar el nom i per tant no us el puc dir. Un error d'amateur, ja em disculpareu.
Bon ritme, bona tècnica, explicacions clares i una sinceritat a prova de bomba: 'cuando probeis el arroz con leche notareis un regusto a toffe: es porque se ha pegado un poco el fondo'.

El que més em va agradar va ser el Tiramisú, a falta de postres amb xocolata. I vaig sortir content tot i que va fer la crema catalana amb Maizena i això va en contra de les meves creences ètiques, morals i fantasioses.


En fi, que la cosa marxa, que avui en tenim més i que ha estat una gran estrena d'estiu!!