deperfectionnevercamsisili

Aquest senyor tan ben posat en aquesta espècie de pantocrator culinari, aquest senyor que coneixem com a Heston Blumental, aquest senyor busca la perfecció.

La perfecció en una recepta, és clar. Pot semblar molt pantocràtic però no deixa de ser un senyor com tots nosaltres (Ja!).

I vet-ho aquí que mirant la seva serie de videos 'In search of perfection' em va entrar el cuquet de fer el mateix que fà ell:

Agafa una recepta, n'estudia la historia i viatja al lloc del mòn on suposadament la preparen millor.
Després fa proves amb ingredients i tècniques sobre la seva pròpia interpretació de la recepta
I finalment un cop descartats els fracassos i trovada 'la perfecció'...
ens la mostra. Així impunement, passant de l'erotisme gastronòmic a la pura pornografía alimentaria.

Qué cabrooooón.



Bé, humilment sabia que ni de conya podía trovar una certa 'perfecció' en receptes com el Pato a la pekinesa o el Chicken tikka masala.

El meu objectiu ha de ser per força senzill i humil:

Starbase IN THE SEARCH OF PERFECTION: El bikini
(també conegut como Sandwich Mixto).

Phase1: History.

Perqué a Catalunya i zones de Castellò anomenem bikini al sandwich de pernil i formatge?
Segons internet:

"La sala Bikini trajo a Barcelona un novedoso sandwich de jamón y queso caliente importado de Francia (Allí se llamaba Croquie-monsieur) pero por motivos del franquismo, no pudieron llamarlo por su nombre original francés y decidieron denominarlos "Sandwich de la Casa".

Este rico sandwich caliente se puso de moda rápidamente en todos los bares de la ciudad, y al no tener un nombre propio, se pedían como el "Sandwich de la casa Bikini" y se quedó con un sandwich Bikini."

Sona plausible, força més del que normalment trobo per internet.

Phase2: Where everyone has gone before.

On es pot anar a menjar un bikini que sigui un clàssic i dels millors del mòn? Tenint la mama a 1000 kms està clar que no podem optar a que ens faci el bikini de quan erem petits i per tant vaig decidir anar al bar de més solera del poble i demanar-ne un.

El resum és que el van fer a la planxa, amb mantega per les dues cares, pernil dolç retalladet a mida del pà i un formatge que diguem que no estava malament. Bó.

Phase3: My ball is going away...

Vaig pensar que el veritable truc per a que un bikini sigui un bocata sensacional, diferent però que continui sent un bikini havia de fer servir primer de tot un bon pernil dolç i a continuació un formatge que fos suau, que fongués molt bé i que faci fils al mossegar:

Mozzarella!!!

I per a donar un toc diferent, hi afegeixo una fulla d'alfàbrega fresca picadeta.

Es a dir, jo hi poso pà, mantega, pernil dolç, mozzarella, alfàbrega, mantega, pà.

Phase4: The troubles.

Val a dir que de primeres vaig volguer posar la mozzarella entre dos llàmines de pernil dolç. Això té un inconvenient: la mozzarella és un formatge molt humit i el pernil no deixava evaporar el aigua.
Així que al mossegar de vegades te la troves: inacceptable si hom cerca la perfecció!!

Ho vaig resoldre posant la mozzarella a sobre del pernil dolç de forma que la humitat s'escapi durant la cocció del bikini.

En una segona fase vaig decidir 'assecar' la mozzarella una mica previament. De forma que la poso entre dos plats amb una mica de pes per a que deixi anar el suquet. La tinc 20/30 minutets i crec que fent-ho així ens podem oblidar de la humitat.

Phase5: Images


I bé, això és tot. És un bikini, no? El meu bikini perfecte.