d'esqueixada09

D'esqueixades n'hi ha tantes com famílies.
També de teoríes sobre l'esqueixada (que si el bacallà tallat petit per a que absorveixi l'oli, que si l'emulsió de la gelatina del bacallà amb l'oli, que si olives negres sí, que si olives negres no, que si vinagre o que si llimona,...).

I jo, pobre de mí, només se que avui quan anavem a plaça a caçar el dinar, aixafats pels fotons, matxucats per els ultraviolats, aplanats per Apolo... només volíem un dinar d'esqueixada.
Saborosa, sana i definitivament fresca.

Aquesta és la meva esqueixada
(no puc posar 'nostre', perque el fan de les olives negres sóc jo):

-500 grs de bacallà dessalat al punt de sal (quin punt? al punt!! al bó!! al saborós!!...bé, ja m'enteneu).
- Una ceba tendra grossa o dues mitjanes.
- Un bon grapat d'olives negres sense pinyol -si no sou dropos as myself les podeu despinyolar vosaltres...
- 300 grs. de tomàquet de branca, ben dolç i madur.
- Oli d'oliva verge.
- El suc de mitja llima.
- Sal i pebre.

Procediment:
Netejem els tomàquets i els tallem a trocets. Jo per esqueixada els tallo en 'grills' com si fóssin de mandarina.
Tallem la ceba en trocets també.
Les olives: per la meitat.
El bacallà: li treiem la pell i les espines, l'esqueixem a la mida que ens agradi (en el meu cas uns 2 cm de llarg per 1 cm d'ample). Com veieu, m'agrada notar la textura del bacallà.

Ho barrejem tot en un bol, li afegim sal, pebre i oli d'oliva. Compte amb la sal, que el bacallà ja en porta.
Finalment, li posem el suc de mitja llima i de vegades, li ratllo la pell amb el microplane per donar-li aroma.

Poseu una estona a la nevera.
Ha d'estar ben freda!!

PD: la meva família galega van FLIPAR la primera vegada que els hi vaig fer, no només perque està bona sino perque no imaginaven que ningú es menjés el bacallà dessalat sense cuinar-lo al foc.