dijous, 6 d’agost del 2009

de pressa Ethan, de pressa...

Quan aquest dissabte sortía a les 11h del matí per a fer una barbacoa ja sabía que el dia sería gran, en el sentit gastronòmic i en el sentit social.

La barbacoa, feta a Llinars del Vallès va tenir tots els ingredients que se li pot demanar a un esdeveniment d'aquest tipus: riure, natura, llenya, fum, més fum, botifarres, xai, més botifarres, cendra, més fum i molt bona companyia.

No importa que siguis conscient que per la nit has gosat quedar també per sopar,
no importa que segons el planning la cosa estigui perfectament engrassada ni que et sentis un Ethan Hunt de la vida:


Al final, la trista realitat s'imposa i en realitat descobreixes perquè t'agrada tant la crema de pastanaga:

Un cop rebut GPS-ajut telefònic (eh, ja estava a dos carrers del Rosal 34!!) quan vaig arribar al sopar els estimats gastroblocaires ja havíen sopat i tot!!.

Aquí teniu la crònica del gran Tiritiñam.
Aquí teniu la crònica de la gran Nuni.
Aquí la crònica calenteta de la Sara María , que tambè es gran però fa repetitiu...

He de dir que no em va avergonyir el timid aplaudiment que em van dedicar quan vaig entrar per la porta, tampoc el fet de sopar mentre els altres ja ho havíen fet,... NO M'HE D'AVERGONYIR DE RÉS JO!!! :)

Els plats els podeu veure a les cròniques, jo personalment vaig levitar amb les escopinyes amb fruita de la passió. Senzillament el millor punt de cocciò d'escopinyes que he provat a la vida:



I també el flamet de postre, amb gelat de gingebre. Molt aconseguit:


Foto dels blocaires no en tinc, demaneu-li a la Nuni que en té una boníssima quan ja hi erem tots, fins i tot els vermells que van venir al café per afegir-se als riures.
I la Sara María ha penjat un àlbum: Followthelinktoalbum.

Un dia sensacional desde el matí fins a la nit.
Gràcies.
a

7 comentaris:

  1. Mar Calpena6 d’agost del 2009, a les 21:58

    És que a veure qui és el guapo que rebutja una missió així, per impossible que sembli!

    ResponElimina
  2. starbase7 d’agost del 2009, a les 11:05

    Rebutjar-ho??

    S'haurìa de ser de la Cienciología o alguna cosa així...:)

    ResponElimina
  3. Cuinetes7 d’agost del 2009, a les 13:56

    Ostres... encara recordo la teva entrada heròica al restaurant aterrant de l'helicopter a la teulada del Rosal 34... el millor, la cara que se li va quedar el xef! El vas impressionar! Per això et va servir aquelles mitges raccions tant generoses!
    Boníssima crònica! Petons!

    ResponElimina
  4. La cuina vermella9 d’agost del 2009, a les 11:25

    nen, nos molas mucho!

    ResponElimina
  5. starbase9 d’agost del 2009, a les 17:15

    Cuinetes:

    Jo pensava que era la seva forma de tenir-me calladet!...:)


    Red Ones:

    Moltes gràcies, sou Kireei a tope!! :)

    ResponElimina
  6. Pulga9 d’agost del 2009, a les 17:36

    ostres tu quin sopar!!! em donen ganes de tastar aquest restaurant, quan pugui m'hi escapo!

    ResponElimina
  7. starbase10 d’agost del 2009, a les 0:47

    Pulga, ja saps que si ets de BCN et pots apuntar alguna vegada que fem trovada de blocaires.

    I el Rosal 34 és un d'aquests locals que valen la pena!

    ResponElimina