de zurrapa a rilletes, una excusa per estar agrait.

Quan diem sovint que el mòn es petit, ho diem amb tota la raó. I tambè ho és en el terreny gastronòmic o si us agrada més el terreny alimentici. Que d'això va aquesta moguda: de disfrutar alimentant-nos.

Estic passant uns dies a Mérida i avui he conegut la Zurrapa de lomo:

Se llama zurrapa de lomo al lomo de cerdo que frito en manteca de cerdo y sal se va deshilachando y al que, opcionalmente y dependiendo de cada cocinero, se le van añadiendo determinadas especias como ajo, orégano, pimentón, etc. También puede incluir algo de vinagre. Una vez cocinado tiene una consistencia de pasta para untar, parecido al paté pero más fibroso. Se pone en un envase y se le cubre con manteca de cerdo y de esta forma se presenta en la mesa.

Tiene cierto parecido con los rillettes. En semiconserva se puede encontrar también zurrapa de hígado o zurrapa de sobrasada.

No deixa de ser casualitat aquesta afortunada coincidencia ja que el primer post d'aquest blog anava precissament dels rilletes i del enorme regust emocional que tenen a la meva vida.


Són moments familiars complicats i la veritat és que ara que ens hem ajuntat uns dies no té gaire importància si menjem zurrapa o si menjem un plat d'arros bullit.
Però seguint ferms en l'esperit de la familia, hem volgut acompanyar l'acompanyament i compartir una zurrapa de llom i gaudir junts del record de qui durant tants i tants anys ens han donat tones i tones de somriures, afecte i tendresa.


Ara que ens queda l'alegria de tants anys d'afecte amb aquesta cuissor de la pena,
Ara que gaudim del regal de la calidesa i la companyía,
Ara que ens queda el record de les croquetes més meravelloses del mòn,

Ara,
GRÀCIES Abuela MARIA.