Heu vist la serie 'Me llamo Earl'? Aquesta on el protagonista té una llarga llista de deutes que saldar per aconseguir anivellar el karma i compensar totes les maleses anteriors?
Jo no tinc cap llista de maldats (NO M'HE D'AVERGONYIR DE RES, JO!!).
El que sí tinc és una llista enorme de llocs (vull dir plats) que encara no he visitat tot i que en un moment o altre m'he proposat fer-ho.
Ja fa anys que tenía el deute de visitar Sevilla, aquesta ciutat que enamora als visitants i sobretot enamora als que hi viuen. Mai he trobat uns habitants més entusiastes amb la seva ciutat que els sevillans.
Això ho dic com a compliment, perque no imagino cap cosa millor que estimar tot el que t'envolta.
Així doncs, vem agafar el cotxe i vem visitar la molt heroica, molt noble, molt leal i molt mariana (heh, que ho posa al seu propi escut. Amb dos collons):
L'escapadeta nomès porta horeta i mitja en cotxe desde Torremejía -tot en autovía i sense peatje, ejem ejem- per anar a aparcar just al costat de la Torre del Oro, suposo que va ser la sort dels principiants.
De tot el que vem veure, que va ser molt, us destaco en el tema gastronómic aquesta petita freiduría del barri de Santa Cruz on veníen 'pescaito frito' al pes. Però a 42 graus de temperatura no em venía gaire de gust menjar-ne.
Com que no té sentit deixar que aquest producte s'acabi estovant en un maleter de cotxe, no en vem comprar.
Però em va agradar que la cuina la teníen totalment oberta i a la vista -no photos, sorry-.
La idea, la presentació i la decoració em va encantar.
Es clar que no se si vaig ser víctima d'una trampa per a turistes.
Ara ja tinc un altre de deute: menjar pescaíto frito a Sevilla, que per alguna cosa en té la fama.
I si voleu riure, passejeu-vos per la capital andalusa amb una samarreta del Betis. Ara que han baixat a segona divisió vem veure diferentes conyes a crit pelat entre els partidaris del 'Beticihgmo' i els del 'Sevillihgmo' ben divertides.
Una ciutat preciosa amb molta calor, molts turistes, molta conya, molts cavalls (i molta 'petjada' de cavall)...100% recomanable.
Jo no tinc cap llista de maldats (NO M'HE D'AVERGONYIR DE RES, JO!!).
El que sí tinc és una llista enorme de llocs (vull dir plats) que encara no he visitat tot i que en un moment o altre m'he proposat fer-ho.
Ja fa anys que tenía el deute de visitar Sevilla, aquesta ciutat que enamora als visitants i sobretot enamora als que hi viuen. Mai he trobat uns habitants més entusiastes amb la seva ciutat que els sevillans.
Això ho dic com a compliment, perque no imagino cap cosa millor que estimar tot el que t'envolta.
Així doncs, vem agafar el cotxe i vem visitar la molt heroica, molt noble, molt leal i molt mariana (heh, que ho posa al seu propi escut. Amb dos collons):
L'escapadeta nomès porta horeta i mitja en cotxe desde Torremejía -tot en autovía i sense peatje, ejem ejem- per anar a aparcar just al costat de la Torre del Oro, suposo que va ser la sort dels principiants.De tot el que vem veure, que va ser molt, us destaco en el tema gastronómic aquesta petita freiduría del barri de Santa Cruz on veníen 'pescaito frito' al pes. Però a 42 graus de temperatura no em venía gaire de gust menjar-ne.
Com que no té sentit deixar que aquest producte s'acabi estovant en un maleter de cotxe, no en vem comprar.Però em va agradar que la cuina la teníen totalment oberta i a la vista -no photos, sorry-.
La idea, la presentació i la decoració em va encantar.Es clar que no se si vaig ser víctima d'una trampa per a turistes.
Ara ja tinc un altre de deute: menjar pescaíto frito a Sevilla, que per alguna cosa en té la fama.
I si voleu riure, passejeu-vos per la capital andalusa amb una samarreta del Betis. Ara que han baixat a segona divisió vem veure diferentes conyes a crit pelat entre els partidaris del 'Beticihgmo' i els del 'Sevillihgmo' ben divertides.
Una ciutat preciosa amb molta calor, molts turistes, molta conya, molts cavalls (i molta 'petjada' de cavall)...100% recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada