d'entrada: gràcies.

Fa uns dies vem anar a visitar a la Maruja i en Paco.
La Maru és la mare del nostre amic Francesc, fa poc que li van practicar una operació i ara està a casa agafant 'carrerilla'.

Com sempre que es necessita un somriure la Maru te'n dona un de seguida, vem aprofitar que està a prop de la feina i li vem fer una visita.

El Paco és una força de la natura que igual t'aixeca una paret que et posa un sostre. Així com qui no vol la cosa.

Quan vem arrivar ens vam trovar un hort que entre els dos han cultivat i que ha donat uns resultats espectaculars.
Tomàquets grossos i bonics (i en quantitat), pebrots inmaculats i unes esbergínies d'impressió.

Total, que quan vem acabar la visita ens van obsequiar amb pebrots i esbergínies per a que ens fessim un platet ben sà i natural. Nosaltres, els hi vem dir que posaríem el resultat al blog per a que el poguessin veure.

Un cop més, les paraules que ens surten cap aquesta dona són totes d'agraiment.

Aquest és el resultat:

Esbergínia farcida de gambes i alls tendres amb melena 'a lo loco'.

Ingredients:

Unes esbergínies grandetes (s'han de poder farcir).
Uns pebrots amb pedigrí (com els de la Maru i el Paco).
Unes gambetes cuites al punt.
Uns allets tendres.
Una cullerada gran de Torta del Casar.
Una mica de pebre vermell de la Vera.
Una ceba tendra.
Sifó i farina per arrebossar el pebrot.
sal, oli i pebre.

Procediment:

Primer de tot tallem les esbergínies en troços 'de racció' als que els hi treiem la carn amb un estri que en castellà es diu 'sacabocados' o 'sacabolas' però que em nego a escriure com 'treumossegades'.

Agafem la ceba, la piquem i la posem a daurar molt lleugerament, quan ha agafat una mica de color li afegim l'all tendre tallat a trocets i ràpidament li afegim la carn d'esbergínia. Ho cuinem uns minuts fins que la carn estigui tova.

En aquest moment hi afegim el pebre vermell, la sal, el pebre i la Torta del Casar.
Desfem el formatge i finalment tenim el farcit preparat.

En aquest punt podem fer dues coses (cuinar les esbergínies al microones o bé arrebosar-les i fregir-les amb oli). Nosaltres, curosos obsessius com sóm de la nostra alimentació (Ja!) les vem fer al micro.

Les farcim i les coronem amb una melena boja feta de tires del pebrot salpebrades i arrebossades amb una tempura de farina i sifó.


Un cop més, notareu que la fotografía és dolenta, nois i noies espero que el que no fa el talent ho millori en breu la Nikon que hereto de la meva mare. Ja és hora de jubilar la càmera HP amb piles que arrosego.

Una abraçada