Qué pots fer quan tens ganes de regalar-li un petò dolç a la persona que tens al costat?
Pastís de pera.
Ingredients:
6 Peres mitjanes
200 grs. de farina
125 grs. de sucre
2 ous grans o 3 mitjans.
125 grs de mantega per al pastís i una mica més per a les peres.
1 sobre d'impulsor.
Unes cullerades de mermelada de taronja (o la que us agradi)
Mig got de rom.
Una mica de canyella.
Procediment:
El que he fet ha estat utilitzar la idea de la tarta Tatín però amb una coca tradicional, es a dir, he pelat i tallat les peres a troços grandets i les he passat per la paella amb mantega, cap al final li he posat la canyella i unes cullerades de sucre. S'han estovat una mica i caramelitzat una altra mica.
D'altra banda he fet la massa clàssica de coca amb els ous i el sucre batuts fins que blanquejen, aleshores afegir la mantega i després la farina passada per colador i l'impulsor. Ho hem te tenir tot ben barrejat.
Posem les peres en el fons d'un motllo untat amb mantega, a sobre hi aboquem la massa i al forn a 180 graus fins que al punxar amb ganivet aquest surti sec.
Ho treiem i quan està tebi però encara no està fret ho treiem del motllo. Fem una barreja de rom i la mermelada de taronja per posar-li per sobre. Això farà que estigui lluent, sucòs i amb el punt del rom.
Vet-ho aquí un bon esmorzar per a compartir amb un somriure.
12 comentaris:
Hola estimat Starbase, quin post més romàntic!!! la teva estimada companya segur que s'ha aixecat del llit mooolt dolçament. Ets un amor, amic!!
Coi, quin esmorzar! Fa venir gana!
Hola Starbase,
Mai hi fet un pastís d'aquests amb peres, sempre el faig amb pomes. Aquest teu ha d'estar deliciós i encara més menjar amb bona companyia.
Salut,
Pepin
Cuiners, ahhh l'amourrrrr.... ahhhh. :)
Mar, a sobre ha sortit boníssima. Hem esmorzat doble racció.
Pepín, es pot fer com bé dius amb pomes, però he volgut fer-ho una mica diferent.
Bona tarda,
Doy fe, aunque me manifieste poco, que estaba boníssimmmmmmm.
Aissss, la siguiente me pido la última de la Gemma de "La cuina de casa". :P
Moltes gràcies, 'rei del meu cor'.
Galeguiña.
Darling, per demanar que no quedi eh?
A veure que podem fer... :)
Un pastís de pera no, tot i que gaudir d´ell per esmorzar sigui una delícia.
Tindre un xicot al costat amb una dosi de romanticisme així dona idees , pero segur les saps totes.
Una abraçada
Mai, cuinar és estimar i per tant cuinar per a qui estimes és estimar doble.
(Que bonito le ha quedao, algo ñoño pero bonito).
xD
La cuina és una de les millors maneres que se m'acudeixen per combatre l'insomni. I si a sobre aconsegueixes fer feliç a la persona estimada, aquestes dues hores de matinada són les més ben aprofitades del dia.
I si es diumenge ja es que 'te cagas'... amb tot el dia per disfrutar!! :)
Quina delícia despertar amb un pastís així esperant per esmorzar, i fet amb molt de "carinyu".
Fins aviat
Glòria, et ben juro que és igual de deliciós preparar-ho en el silenci còmplice, amb un somriure imaginant el moment... :)
Publica un comentari a l'entrada